Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Rojals
Vista parcial de Rojals (Baix Segura)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Segura; arriba al S fins a la meitat de la salina de la Mata.
Les llomes de La Atalaya 127 m, Soler i Calvario accidenten lleugerament el terme la primera és un anticlinal pliocènic amb cabussament fort vers el Segura i suaument vers la depressió de la Mata L’horta ocupa vers el 50% dels conreus, dels quals destaquen els cítrics i les hortalisses, regats per aigua de pous i del riu L’emigració, frenada els anys setanta, es dirigia a Barcelona, Elx i França Hi ha un aeròdrom La vila 4 520 h 2006 8 m alt és en bona part a la dreta del riu Celebra un mercat el dijous i una fira el 29 de juny L’església parroquial és dedicada a sant Pere Inicialment formà…
circulació
Biologia
Botànica
A les plantes vasculars, transport de líquids absorbits vers els diversos òrgans de la planta (sobretot fulles), i de substàncies sintetitzades en el òrgans assimiladors vers la resta de la planta (i sobretot als òrgans de reserva).
Els líquids transportats aigua amb substàncies dissoltes constitueixen la saba La saba bruta, el líquid absorbit a partir del sòl, conté sobretot ions minerals i circula pel xilema , moguda per la transpiració que té lloc en les fulles La saba elaborada conté glúcids, aminoàcids, etc, i circula pel floema , moguda per forces osmòtiques i també per obra del mateix citoplasma, que esmerça energia en aquesta operació Pel floema circulen també les fitohormones
Isarn I de Pallars
Història
Comte de Pallars (a 920-947/948), fill primogènit de Ramon I de Pallars-Ribagorça i de la comtessa Ginigents.
Probablement collaborà amb el seu pare en el govern de Pallars des del principi del segle X Defensant aquesta terra, sembla, caigué presoner del senyor musulmà de Lleida, Llop ibn Muḥammad, el 904, i restà captiu a Tudela fins vers el 918, que l’alliberà el rei Sanç I de Pamplona Vers el 920 heretà el comtat de Pallars, que governà conjuntament amb el seu germà Llop
la Móra

Primer pla de l’església de Sant Cebrià de la Mora (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situat al sector septentrional del pla de la Calma.
Edifici romànic del segle XII, d’una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina El 1722 es construí la nova portalada de ponent i vers el 1799 s'aixecà un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies És esmentada per primera vegada el 1099
Matella
Monestir
Antic monestir (Santa Coloma de Matella) de dones que seguien una regla de tipus benedictí, situat al N de Sant Iscle d’Empordà (Serra de Daró, Baix Empordà).
L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià —que hi exerciren sempre un cert domini—, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Maria de Vilanera, i aviat s’extingí L’església serví de pallissa durant segles al Mas Cebrià
Edda
Nom que designa els dos reculls poètics més antics de la literatura islandesa.
Hi ha l' Antiga Edda o Edda poètica i la Nova Edda o Edda prosaica El nom fou donat a aquests reculls per l’erudit islandès Brynjolf Sveinsson al s XVII La primera, transmesa per tradició oral, fou transcrita vers el 1270, i conté la vida d’alguns déus i herois i la segona és una art poètica en tres parts, escrita per Snorri Sturluson vers el 1220
Frederic Saisset
Literatura
Escriptor, fill d’Albert Saisset.
Visqué a París, on collaborà a la revista Réagir fou membre de la Societat d’Estudis Catalans des de la seva fundació 1906 Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers Hom pot citar entre els seus principals títols Au fil du rève 1897, Les soirs d’ombre et d’or 1898, Vers l’amour 1900, Le bonheur passe 1906, Les vieux 1908 i Paysages de l’âme 1912
Andrea Sacchi
Pintura
Pintor italià.
Deixeble d’Albani, la seva obra denota una clara influència de l’escola dels Carracci, bé que evolucionà gradualment vers la fórmula rafaelesca, sobretot pel que fa a la perfecció del dibuix Malgrat la seva filiació barroca, manifesta una inclinació vers les formes amanerades i simples, pròpies del classicisme patètic De la seva producció cal esmentar els quadres d’altar i els frescs La Divina Saviesa ~1629-33, Palazzo Barberini, Roma
Josep Baborés i Homs
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i sacerdot.
Tingué una intervenció destacada com a guerriller durant la guerra del Francès i més endavant collaborà amb els reialistes, per la qual cosa fou afusellat pels constitucionalistes A la biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú hom conserva la Llibreta d’alguns versos fets per Josep Bavorés i Oms, rector de Gualba , que recull poemes en general de tipus satíric que segueixen els models barrocs catalans També deixà manuscrites obres en vers, com ara La Guerra del Francès a Gualba Història de la guerra de 1808 a 1814 Poema d’aversió i lluites contra Napoleó manuscrit…
,
comanxe
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu d’indis de l’Amèrica del Nord, del grup lingüístic xoixon
, originària de la regió del riu Yellowstone.
Als s XVII-XVIII els comanxes foren empesos vers el sud per les migracions Agrupats en bandes bilaterals autònomes, posseïen els trets generals de la cultura de les praderies Amèrica Feien expedicions guerreres vers el Sud, i lluitaren contra la colonització de Texas L’any 1867 foren confinats, juntament amb els kiowes i els kiowa-apatxes, en una reserva de l’actual estat d’Oklahoma Actualment n'hi viuen uns 2 500
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina