Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
diaportals
Botànica
Ordre d’ascomicets pirenomicets, típicament ascohimenials, que presenten ascs amb anell quitinoide i espores hialines.
El gènere més comú és Valsa , que viu en salzeredes i pollancredes sobre fusta en descomposició
dauradella
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de fulles pinnatilobades, amb els lòbuls alterns i arrodonits, la cara superior de les quals és glabra i de color verd mat, i la inferior és recoberta per innombrables esquames rosses, entre les quals hi ha els esporangis.
Viu en roques i parets Planta medicinal, ha estat molt emprada com a diürètica i anticatarral
Rügen
Illa
Illa de la mar Bàltica, Alemanya, pertanyent al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental.
La capital és Bergen Un terraplè la uneix al Stralsund Hom hi viu principalment de la pesca
arç intricat
Botànica
Petit arbust, de la família de les solanàcies, de branques espinoses i intricades, amb fulles carnoses, blanques i estretes.
Viu als terrenys àrids del litoral mediterrani meridional, per exemple a l’Alacantí, sobretot en comunitats ruderals
argelaga negra
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues, primaverals, i fruit en llegum, lluent i negre a la maturitat.
Viu principalment als terrenys silicis de la terra baixa mediterrània, a la brolla d’estepes i brucs
armèria
armèria ( Armeria alpina )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les plumbaginàcies, cespitoses, amb fulles linears o lanceolades i tiges portadores de glomèruls de flors purpúries o blanques.
A ruscinonensis viu a les roques litorals, però la majoria d’armèries són plantes d’alta muntanya
cocodril palustre
Cocodril palustre
Tim Ellis (CC BY-NC 2.0)
Herpetologia
Cocodril, de la família dels crocodílids, que ateny poc més de 5 m de longitud; el cap no és rugós, i és un animal força agressiu.
És asiàtic, i viu en els rius i zones pantanoses de l’Índia, Sri Lanka, Birmània, etc
cor de bou
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de conquilla, de la subclasse dels eulamel·libranquis, cordiforme, d’uns 8 cm de diàmetre, amb l’àpex retorçat en forma d’hèlix i les dues valves iguals.
És de color groc rosat o castany Viu en fons fangosos, i la seva carn és comestible
angelins
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tija ajaguda, amb fulles arrodonides i peludes i flors purpúries i blanquinoses disposades en glomèruls.
Viu a les pastures seques de les muntanyes calcàries, principalment al Pirineu i a les contrades veïnes
badola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, molt ramificada, baixa, de fulles triangulars sagitades de sabor àcid i flors verdoses agrupades en panícula.
Viu a les pedrusques de muntanya és freqüent als Pirineus Havia estat emprada antigament com a verdura