Resultats de la cerca

De la interpretació passà a la direcció, on palesà un desmesurat interès per la natura Das Blaue Licht ‘La llum blava’, 1932 aquest interès l’acostà a la causa nazi, al servei de la qual filmà els documentals Triumph des Willens ‘El triomf de la voluntat’, 1935 i Olympia 1936, sobre els Jocs Olímpics de Berlín Després de la Segona Guerra Mundial féu reportatges fotogràfics a l’Àfrica Die Nuba von Kau , 1973 Mein Afrika , 1982, i publicà unes memòries 1987 A la dècada dels setanta es dedicà al reportatge submarí, i el 2002 presentà Impressionen unter Wasser ‘Impressions sota l’…

Professor a Estrasburg, la Sorbona i Nanterre, ajuntà la descripció fenomenològica amb l’anàlisi reflexiva El seu pensament se centrà principalment en la qüestió de la voluntat i en el problema del mal, bo i mantenint una actitud essencialment afirmativa enfront del negativisme d’altres pensadors existencialistes Collaborador habitual de la revista Esprit , és autor de Karl Jaspers et la philosophie de l’existence , en collaboració amb M Dufrenne 1947, Le volontaire et l’involontaire 1950, Finitude et culpabilité 1960, De l’interprétation Essai sur Freud 1965, La métaphore vive…

Professor a les universitats de Viena i Colònia i posteriorment de Harvard i Berkeley És l’autor de la constitució austríaca del 1920 Intentà de superar el positivisme voluntarista pel positivisme crític La validesa i l’obligatorietat jurídica, segons ell, no depenen d’una voluntat, sinó d’una altra norma jurídica collocada pel damunt d’elles en l’ordenament jurídic a què pertanyin Aquest és com una piràmide esglaonada al capdamunt de la qual hi ha la seva font de validesa Escriví, entre altres obres, Allgemeine Staatslehre ‘Teoria general de l’estat’, 1925 i Reine Rechtslehre ‘…

De periodicitat anual, rep l’ajut de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis del Penedès La publicació recull treballs i investigacions de temàtica diversa, entre els quals predominen els relatius als arxius, inventaris i fonts documentals, i també s’hi afirma una voluntat d’estudi intercomarcal, sobretot dins l’àmbit del Penedès històric Alt i Baix Penedès i el Garraf Entre els anys 1986 i 1987 s’engegà una nova etapa certificada per un nou disseny Entre els seus collaboradors habituals destaquen Antoni Massanell, Albert Virella, Josep Gracia, Pere Mestre, Ramon Arnabat, Miquel…

Es definia liberal, demòcrata i catalanista, amb voluntat de mantenir un compromís amb la resta d’Espanya Els dirigents foren Salvador Millet i Bel president i Josep M Figueras Bassols secretari general Octavi Saltorfigurà també entre els seus promotors Després de les eleccions legislatives de 1977, on es presentà amb considerables mitjans a Barcelona i Girona 19546 vots, Millet deixà el partit i refundà la Lliga Liberal Catalana També se n’escindí un sector liberal que s’integrà al Centre Català Quan Figueras s’apartà de la política, la LLC-PLC s’integrà a Unió de Centre de…

L’autor fonamenta la necessitat de formes socials i de l’estat en el fet que la llibertat natural de l’home és alienada i presenta el contracte social com a pacte de l’individu amb la comunitat, la qual és entesa com a subjecte de dret polític i amb personalitat corporativa, que s’expressa segons la voluntat general Això és el que hom troba en els grups espontanis i no gaire nombrosos, ideal al qual —observa Rousseau— no responen les nacions europees L’obra té una orientació democràtica, però, paradoxalment, pot afavorir un cert tipus de totalitarisme

Fou un dels iniciadors, juntament amb Xavier Medina, dels estudis antropològics de l’esport a Catalunya i a l’Estat espanyol En el seu treball destacà la voluntat d’elaborar un marc teòric d’interpretació de l’esport com un element central en la reproducció social Estudià la transformació del sistema esportiu contemporani i la representació simbòlica i ritual de l’esport urbà Professor a la Universitat Ramon Llull, publicà, entre altres títols, Culturas en juego Ensayos de antropología del deporte en España 2003, amb F Xavier Medina, o Transformación deportiva nuevos hábitos…

Es caracteritza per una dificultat de passar de la intenció a l’acció

La inclusió d’una citació sovint respon a un sentiment d’homenatge, com la que es produeix al principi de Tristany i Isolda de R Wagner en la Suite Lírica d’A Berg VI Largo desolato , compàs 26, o a la necessitat d’introduir un element aclaridor en passatges de caràcter descriptiu en el cas de la tonada popular Altres vegades, però, també pot respondre a un sentit de sàtira o de burla, com la que feu B Bartók en l' Intermezzo interrotto del seu Concert per a orquestra d’un tema de la Simfonia Leningrad de D Šostakovič