Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
Gwendolyn Killebrew
Música
Mezzosoprano nord-americana.
Estudià a la Juilliard School i al Metropolitan Opera Studio El 1967 debutà com a Waltraute La valquíria al mateix Metropolitan El 1973 romangué a les òperes de Washington i San Francisco, i hi interpretà òperes d’I Stravinsky The Rake’s Progress , G Donizetti La favorita i M Musorgskij Borís Godunov El 1975 debutà en el paper titular de Carmen a Santa Fe, i un any després fou contractada a l’Òpera de Düsseldorf, on el 1988 participà en les representacions de Der jüngste Tag 'El dia del judici final', de G Klebe També cantà a Amsterdam 1980 i Zuric 1981, a més de debutar a…
Angela Gheorghiu
Música
Soprano romanesa.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Bucarest, on es graduà el 1990 Dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres com a Zerlina en l’òpera Don Giovanni , i el 1993 ho feu al Metropolitan de Nova York cantant La bohème La consagració definitiva li arribà al Covent Garden la temporada 1994-95, durant la qual interpretà memorablement La Traviata dirigida per G Solti Des d’aleshores ha estat convidada a cantar a Salzburg, Múnic, Zúric i Viena, entre altres ciutats, i ha realitzat nombroses gravacions fonogràfiques Estigué casada amb el tenor Roberto Alagna , amb qui formà parella artística…
dadaisme
Art
Literatura
Moviment artístic i literari del segon i del tercer decennis del segle XX, també anomenat dadà, caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies.
Naixement i evolució del moviment Prové del nom dadà , adoptat a l’atzar per Hugo Ball, Richard Huelsenbeck, Hans Arp i Tristan Tzara Zuric, 1916 per a designar el corrent estètic en el qual s’inclogueren Designà, a més, una revista i una galeria 1916 Posteriorment, el terme ha estat utilitzat com a sinònim de dadaisme El dadaisme tingué com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d’Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes Els ready-…
Santiago Calatrava i Valls
La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, enginyer i escultor.
Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…
Ernst Haefliger
Música
Tenor suís.
Estudià a Zuric, Ginebra i Viena El 1949 debutà a Salzburg amb el paper de Tirèsies en l’estrena d' Antigonae , de C Orff En 1952-74 formà part de la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, activitat que compaginà amb l’actuació sovintejada a teatres i festivals operístics d’arreu del món, entre els quals destaquen els de Glyndebourne 1956, Salzburg 1961 o el Lyric Opera of Chicago 1966 Especialitzat en els papers de tenor líric de compositors com WA Mozart, destacà també cantant la part de l’evangelista de les passions de JS Bach, que enregistrà en disc El seu repertori fou…
Franz Welser-Möst
Música
Director d’orquestra austríac.
Debutà el 1985 al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Norrköping, i el mateix any actuà per primer cop al Festival de Salzburg L’any 1986 dirigí l’Orquestra Filharmònica de Londres, de la qual esdevingué titular entre el 1990 i el 1996 Es presentà a l’Òpera de Zuric el 1992, i tres anys després en fou nomenat director musical, càrrec en el qual es mantingué fins que la temporada 2002-03 assumí la direcció musical de l’Orquestra de Cleveland Com a convidat ha dirigit a les òperes de Viena i Berlín, així com a la Brucknerhaus de Linz i al Festival de Glyndebourne Així mateix ha…
Michel Plasson
Música
Director d’orquestra francès.
Nascut en una família de músics, inicià la seva educació musical de molt jove Al Conservatori de París obtingué el primer premi de percussió Posteriorment reorientà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1963 es traslladà als Estats Units, on fou deixeble d’E Leinsdorf, P Monteux i L Stokowski De retorn a Europa, fou nomenat director del Teatre de Metz i, el 1968, del Capitoli de Tolosa, del qual fou director general entre el 1973 i el 1982 Convidat a dirigir altres teatres de França i d’altres països, hi combinà l’òpera i el repertori simfònic Des del 1987 és el principal director…
Carl Muck
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a Heidelberg i Leipzig Es doctorà en filosofia a Leipzig i el 1880 debutà com a pianista a la Gewandhaus Aviat, però, reorientà la seva carrera cap a la direcció i fou sollicitat per a dirigir a Zuric, Salzburg, Brno i Graz, ciutats on obtingué èxits notables El 1896 fou contractat com a director del Deutsches Landestheater de Praga, després de diverses actuacions com a mestre de l’Òpera de Berlín Especialitzat en l’obra de R Wagner, es presentà en diversos teatres d’òpera germànics amb obres d’aquest compositor Entre el 1894 i el 1911 dirigí els festivals de…
Josep Maria Orts i Aracil
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid El 1921 accedí a la càtedra d’anàlisi matemàtica de la Universitat de Santiago de Compostella Després d’una estada a Roma s’incorporà a la Universitat de Barcelona i el 1932 féu una estada a l’escola politècnica federal de Zuric Intervingué en la creació del Seminari Matemàtic per la Universitat Autònoma i en fou aviat el director Creà una biblioteca important, fundà la revista Collectanea Mathematica i formà al seu voltant un important grup de deixebles A més d’algunes obres de caràcter didàctic, publicà nombrosos…
Alberto Campo Baeza
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Es graduà a l’ETSAM l’any 1982, on és professor de projectes des del 1986 Ha exercit la docència en diverses universitats europees Zuric, Dublín, Nàpols, Copenhaguen i nord-americanes Cornell, Pennsilvània, Filadèlfia Amb la realització de la casa Turégano 1988, a Pozuelo, Madrid, assentà els principis de la seva obra La recreació essencialista dels models de l’arquitectura ibèrica i mediterrània és present en obres de gran intensitat poètica en les quals apareix de manera recurrent el tema del pati És el cas de la casa Gaspar, a Zahora, Cadis 1988, o la casa García-Marcos, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina