Resultats de la cerca

El poble abandonat de Saulet, situat a la dreta del riu de Pallerols, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò En un document de l’any 975, en la venda al bisbe d’Urgell d’un alou situat a la vila de Noves, i format per un reguitzell de terres, entre les afrontacions d’una terra situada a Sant Sadurní s’esmenta la terra de Sant Climent Tot i que és arriscat identificar aquest Sant Climent amb Sant Climent de Saulet, ja que molt bé podria tractarse de Sant Climent de Codinet, constitueix l’única notícia coneguda fins ara El mateix…

L’antic poblat de Barenys ocupava una partida rural, anomenada actualment “els Castellots”, i era situat a la costa, prop de Salou Una de les primeres referències documentals de l’indret data de l’any 1155, en què l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, amb el consentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, donà als esposos Ramon Ribes i Sibilla el terme de Barenys perquè el repoblessin Una quarantena d’anys més tard, l’antiga església parroquial de Barenys —que havia estat dedicada a sant Bartomeu—, grafiada com a ecclesiam de Bereins , és mencionada en la butlla de confirmació de…

El lloc d’Unarre formava part de la jurisdicció de la Vall d’Àneu, i gaudia dels seus privilegis Són força les notícies del lloc en època romànica En la donació de la vila de Burgo al monestir de Sant Miquel de Cuixà de l’any 1046, s’esmenta com un dels límits del terme d’aquesta la vall Unar , identificable amb la vall d’Unarre La vila és esmentada l’any 1090, en què el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum que tenia a Unarre La comtessa Eslonça en el seu testament, datat cap al 1112, deixà a Santa Maria d’Àneu un home que tenia’ a Unarre L’any 1203, Ramon de Castellvell…

Desconeixem el lloc exacte on era edificada aquesta església, tot i que és molt versemblant que estigués situada en el despoblat de Puiforniu, que es tracta monogràficament en el municipi de la Torre de Cabdella Aquesta església apareix en la documentació l’any 1082, quan el comte Artau de Pallars Sobirà donà al monestir de Gerri l’església de Sant Feliu de Montem Formitum Posteriorment, aquesta església fou sostreta de l’òrbita del monestir, ja que l’any 1105 li fou restituïda, juntament amb la seva annexa, l’església de Sant Esteve de super Silva , pel bisbe Ot d’Urgell A partir d’aquest…

Situada a la vall de Lord, segurament dins l’antic terme del castell de Sisquer, tingué durant un temps consideració de parròquia, però aviat la perdé i quedà com a sufragània de la de Sisquer Fou una de les esglésies que posseïa el monestir de Sant Llorenç de Morunys a la vall de Lord No figura al capbreu de parròquies establertes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe Galderic d’Urgell a la vall de Lord, senyal que en aquell moment encara no havia adquirit la consideració de parròquia Consta que exercia aquesta funció a la relació de parròquies del final del segle X i del…

Situació Ruïnes de l’església, els carreus de la qual foren reaprofitats per a la construcció de la nova capella de Sant Macari de Salanova ECSA - JAAdell Les ruïnes de l’església de Sant Macari són situades al cim d’un turó, uns 200 m al sud de la masada de Salanova Mapa 32-11 251 Situació 31TBG937766 Poc abans d’arribar a Salanova, per la carretera de Llaguarres a la Pobla de Roda, hom veu a mà dreta, al costat de la carretera, les ruïnes d’aquesta església Església És un edifici en estat de ruïna avançada, i els seus materials foren espoliats i emprats en la construcció de la nova capella…

El poble de l’Espluga es localitza a l’altra banda de la serra de Santa Creu i a l’esquerra del barranc que porta el seu nom L’any 1068 el rei Sanç Ramírez dotà la restauració de l’església de Roda amb un excusat a in Speluncham Armentare El 1089 aquest mateix rei i l’infant Pere de Ribagorça donaren en alou a Sant Vicenç de Roda el castell, la vila i l’església de l’Espluga, amb els termes i les pertinences que hi tenia aleshores el senyor d’aquest castell, des del mencionat torrent fins a la terra de la vall, i la vall damunt d’Arrafal Vacamorta Després de moltes disputes, l’any 1176 els…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud est G Llop Aquesta església es troba al cantó de tramuntana de Solsona, ja un xic als afores del nucli de població Mapa 292M781 Situació 31TCG782514 A uns 50 m d’iniciar-se la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys cal girar a mà dreta per arribar, en menys d’1 km, a Sant Honorat, que queda a mà esquerra de la pista Abans caldrà deixar el cementiri a mà dreta S’hi celebra culte i en guarden les claus a cal Vilàs Història L’església és d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular El parament ha estat resolt amb…

Estudià al Royal College of Music de Londres i, altra vegada al seu país natal, ingressà al Reial Conservatori de Música i a la Universitat de Toronto Romangué, però, molt poc temps en aquests centres i tota la seva formació a partir de llavors —literatura, filosofia, periodisme— fou essencialment autodidàctica Ensenyà a la Universitat Simon Fraser Colúmbia Britànica entre el 1965 i el 1975, i aquesta experiència docent l’inspirà per a elaborar unes teories molt innovadores dins el camp de l’educació musical El seu sistema educatiu dona més importància a la creativitat i a la capacitat…

Format sota la direcció del seu pare, Jean Antoine Petipa, fou primer ballarí i mestre de ball a Nantes i al Grand Théâtre de Bordeus Després treballà al Teatro Real de Madrid, on s’inicià en l’escola de boleros i en el folklore hispà, a més d’aprendre a tocar les castanyoles Un afer amorós que acabà amb un duel l’obligà a deixar l’Estat espanyol i es traslladà a París El 1859 fou requerit per a ocupar el càrrec de primer ballarí al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg Deu anys després fou nomenat coreògraf d’aquest mateix teatre, a més de mestre principal de l’Escola Imperial de Dansa i…