Sant Bartomeu de Barenys (Salou)

L’antic poblat de Barenys ocupava una partida rural, anomenada actualment “els Castellots”, i era situat a la costa, prop de Salou. Una de les primeres referències documentals de l’indret data de l’any 1155, en què l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, amb el consentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, donà als esposos Ramon Ribes i Sibil·la el terme de Barenys perquè el repoblessin.

Una quarantena d’anys més tard, l’antiga església parroquial de Barenys —que havia estat dedicada a sant Bartomeu—, grafiada com a ecclesiam de Bereins, és mencionada en la butlla de confirmació de béns i privilegis que el papa Celestí III atorgà el 1194 a l’església de Tarragona. Aquesta església era la primitiva parròquia de tot el terme, incloent-hi Salou. A la darreria del segle XIII, en la relació de les parròquies que contribuïren a la dècima recaptada els anys 1279 i 1280, consta que el rector de Bareyns no pagà res el primer any esmentat, mentre que el segon satisfeu 38 sous. A la darreria del segle XV, l’església de Barenys era de col·lació del sagristà de la seu de Tarragona.

Les constants escomeses dels corsaris barbarescos i l’erecció del nou Seminari Tridentí a Tarragona mogueren el papa Gregori XIII el 7 de maig de 1575 a unir les rendes de les esglésies de Barenys i Vilafortuny a la nova institució docent. El mateix any, el cardenal i arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta autoritzà els veïns de Barenys i Vilafortuny a bastir una església comuna en el Mas de n’Oliver; per a fer-ho s’empraren els enderrocs d’ambdues esglésies.