Resultats de la cerca

Una branca familiar dels Claramunt, iniciada en la persona de Guillem Bernat de Claramunt, en un moment indeterminat s’installà en una part del terme, on construïren una torre amb un terme territorial, el qual fou l’inici de l’actual municipi de la Torre de Claramunt El primer membre d’aquesta branca familiar fou Guillem Bernat de Claramunt, fill de Bernat Amat de Claramunt, que es troba actiu entre els anys 1060 i 1067 pel que fa al castell de Claramunt, només es coneix la donació que feu juntament amb el seu pare, l’any 1067, al monestir de Sant Cugat del Vallès d’un mas situat al castell…

Situació Vista de les escasses restes que assenyalen el seti d’aquesta antiga fortalesa ECSA - J Bolòs Restes d’un castell situat al cim d’un turó, sobre el congost que separa la població de Pontons de la plana del Penedès S’alça a poca distància de l’església de Sant Joan de la Muntanya Mapa 35-16419 Situació 31TCF769853 Anant de Torrelles de Foix a Pontons, al quilòmetre 8,1 1 km abans d’arribar al poble de Pontons, surt a mà esquerra una pista que porta a una masia, des d’on, per darrere, s’agafa un corriol que, en uns 15 minuts, ens portarà a l’església Des de darrere de l’església surt…

Entre el 961 i el 988, el cartulari de Sant Miquel de Cuixà conté almenys onze escriptures de donació d’alous al territori de Torrelles villa Torrelias , Torrilis , o Turrilias Aquests alous consistien en masos, terres, horts, vinyes i salines, la possessió dels quals fou confirmada el 1011 per la butlla de Sergi IV L’església d’Elna era igualment beneficiària, el 963, d’una important donació de part de l’arxipreste Amalricel seu mas senyorial amb totes les seves dependències Sant Genís de Fontanes hi posseïa també un alou el 981 Quant a l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, aquesta…

La fortalesa d’Agramunt, avui desapareguda, ocupava el capdamunt d’un tossal conegut encara com a tossal del Castell, situat a la banda de ponent del nucli antic de la població El castell d’Agramunt fou bastit o reconstruït a mitjan segle XI, en el moment en què el comte Ermengol III conquerí la vila i el terme i els incorporà al comtat d’Urgell Aquest castell fou una possessió tradicional dels comtes d’Urgell, que el conservaren fins a la fi del comtat, a l’inici del segle XV La primera referència a aquesta fortalesa és de l’any 1051, en què el comte Ermengol III concedí el castell d’…

Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya…

Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…

L’església parroquial de Sant Fruitós, que havia tingut culte fins els anys 70, s’aixeca a l’extrem del poble de Balestui Actualment és abandonada i sense culte i amb part dels murs enderrocats Tot i la seva antiguitat és difícil veure en les seves ruïnes cap vestigi clarament d’època romànica o alt-medieval Té els seus orígens en una cella monàstica, documentada entre els anys 814 i 823, en què el bisbe Possidoni d’Urgell la uní al monestir de Santa Maria de Senterada, del qual n’esdevingué un priorat durant el segle X No se sap en quin moment deixà de dependre de Senterada i entrà dins l’…

L’any 920 els habitants de Baén Baiene donaren a Ramon I, fill del comte Llop, tots els alous que posseïen a la vila Es desconeix si aquest és l’origen del domini comtal sobre la vila, però el castell de Baén apareix al segle XI sota l’òrbita del monestir de Gerri, al qual els comtes devien haver-ne fet donació Entre el 1060 i el 1075 fou signada una convinença entre Roger Bernat i l’arxilevita Bernat Guillem sobre concessions de terres i drets feudals relatius als castells de Peramea, Baén i Bresca Artau I vengué l’any 1075 el castell de Baén als seus feudataris, Roger Arnau i Guillem…

Les primeres notícies del terme de Pierola són de l’any 963, que s’esmenta la distinció del terme de Apierola minoris respecte de Piera El terme es devia basar en l’existència del castell, que consta documentalment des del 998 El 1057 Ermessenda ven aquesta fortificació als comtes de Barcelona Ermessenda era la vídua del comte Ramon Borrell, la mateixa que poc temps després jurà fidelitat al seu net, el comte Ramon Berenguer I per diversos castells, entre els quals hi ha el de Pierola Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis el 1063 permuten el castell amb els vescomtes de…

La vila de Vilagrassa, a 335 m d’altitud, és emplaçada prop de la riba esquerra del riu d’Ondara Havia format una vila closa murallada Originada probablement en una villa romana del Baix Imperi, de la qual s’han trobat interessants mosaics, els seus precedents històrics medievals s’han de cercar en un moment posterior al domini musulmà, quan el terme fou conquerit vers el 1056 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I des d’aleshores Vilagrassa esdevingué un enclavament estable de la frontera cristiana Incorporada, doncs, als dominis més occidentals del casal de Barcelona, Vilagrassa mantingué…