Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot el 1948 i considerat com el millor sexòleg cristià, cercà de reconciliar la moral catòlica amb els descobriments més incontestables de la psicologia moderna Denunciat a Roma, fou objecte de mesures severes inclusió de la seva tesi a l’Índex de llibres prohibits i interdicció de continuar exercint el seu ministeri als seminaris D’entre les seves nombroses obres, Une morale pour notre temps 1964 i Le célibat 1966 foren traduïdes al català

Afiliat a la societat secreta Jove Itàlia, fou empresonat 1844 Alliberat per l’amnistia papal 1846, el 1848 lluità a Venècia, contra Àustria Diputat i comissari a Roma 1849, el 1854 fou empresonat de nou, però fugí Atemptà contra Napoleó III de França 1858, en el qual veia el principal obstacle per a la unificació italiana, i fou guillotinat

Fill i successor 1718 del Consell de Regència i governador 1719 del Delfinat Casat el 1724 amb Augusta Maria Joana de Bade, es retirà el 1726 de la vida pública per tancar-se a l’abadia de Santa Genoveva

Duc de Reggio des del 1809 Contribuí a les victòries d’Austerlitz 1805, de Friedland 1807 i de Wagram 1809 Participà en les campanyes de Rússia i França i, el 1823, en l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya

Llicenciat en dret, abandonà l’exercici de la carrera per la pintura Estudià, becat, a França, a Alemanya, a Suïssa i als Països Baixos Expositor dels Salons de Maig barcelonins des del 1962, fou membre de l’Associació d’Artistes Actuals i del Cercle Maillol S’installà a França l’any 1969 Partint de l’expressionisme, derivà cap al neorealisme, on empra la fotografia com a tècnica pictòrica i l’esprai Illustrà diversos llibres La seva obra es conserva en nombroses colleccions privades Gerard Xuriguera publicà Connaître la peinture de Pere Pagès 1995

Advocat a Perpinyà, tingué nombrosos càrrecs polítics senador radicalsocialista 1904, ministre d’agricultura 1911, president del Consell General dels Pirineus Orientals 1912-20 El 1913 fou candidat radicalsocialista a la presidència contra Raymond Poincaré, que el vencé per 429 vots contra 327 El 1918 fou ministre de l’interior Després de la Primera Guerra Mundial representà França a la Societat de Nacions Interessat per la cultura catalana, fou membre de la Societat d’Estudis Catalans Deixà a la ciutat de Perpinyà l’Hotel Pams, estatge de la biblioteca municipal, de museus, d’entitats…

Excavà a Tello, Larsa, Lagaš i Māri Fou professor de l’École du Louvre 1937, cap del departament d’antiguitats orientals del Musée du Louvre 1946 De les seves obres cal remarcar Māri une ville perdue 1936, Archéologie mésopotamienne 1946-53, Tello vingt campagnes de fouilles 1948, Ziggurats et tour de Babel 1949, Mission archéologique de Māri 1956-57, Sumer 1960 i Assur 1961 i, amb M H Chehab i S Moscati, Les phéniciens 1975 Darrerament publicà L’aventure archéologique 1979 i fins a la seva mort dirigí les revistes Syria i Revue d’Assyriologie

Després de seguir la carrera militar a França, tornà a la seva illa nadiua, on escriví Poésies érotiques 1778, La guerre des dieux 1799, poema satíric extens que parodia la Bíblia contestat per Chateaubriand a Le génie du christianisme i altres obres

Fou soldat al servei de Francesc I de França i metge d’Enric II i dels seus tres fills Francesc II, Carles IX que el salvà de la matança d’hugonots la nit de Sant Bartomeu i Enric III Durant llargues temporades viatjà amb els exèrcits francesos per Europa, per guarir ferides de guerra Féu en aquesta especialitat innovacions notables, com la de suprimir la cauterització de les ferides amb oli bullent, que aleshores era usual Fou també un expert en la lligadura de vasos sanguinis, herniotomies i parts difícils Comentà en unes memòries, titulades Voyages faits en divers lieux , la seva…

La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…