Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Companyia del Ferrocarril d’Alacant a Almansa
Entitat que es constituí el 1853 per a construir i explotar la línia d’Alacant a Almansa; en fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido.
El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial , controlada per la família Rothschild, se'n féu càrrec com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 1856 La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858 enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Pedro Carrera y Lanchares
Música
Organista, teòric i compositor espanyol.
Fou deixeble del compositor i organista José Lidón Ingressà a l’orde dels carmelitans calçats i exercí d’organista al convent de l’orde a Madrid S’encarregà de l’edició d’un Ritual carmelitano en dos volums Madrid, 1788-89, on tractà sobre el cant pla de tradició hispànica i sobre la intervenció de l’orgue en l’acompanyament de la litúrgia A més d’altres publicacions de teoria musical o dedicades al cant litúrgic, creà algunes obres per a orgue, especialment els versets recollits a Salmodia orgánica Madrid, 1792 i Adiciones a la salmodia orgánica …
Miguel Groba Groba
Música
Director d’orquestra i cor i compositor gallec, germà de Rogelio Groba.
Es formà inicialment a la seva població natal i continuà els estudis musicals a Vigo i Madrid Al conservatori d’aquesta ciutat fou deixeble, entre altres, d’E García Asensio Posteriorment estudià a Itàlia amb I Markevitch, F Ferrara i S Celibidache Després d’haver dirigit diverses bandes municipals a Burgos, Ciudad Real i Segòvia, estigué al capdavant de la Banda de Música Provincial de Madrid 1967-83 El 1984 i el 1987 creà, respectivament, el Cor i l’Orquestra de la Comunitat de Madrid, institucions de les quals ha estat titular i amb les quals ha…
Partido Popular
Partit polític
Partit espanyol creat el 1977 a Madrid amb el nom de Partido Unido de Alianza Popular, posteriorment conegut com Alianza Popular, que canvià el seu nom pel de Partido Popular en el seu IX Congrés Nacional (1989).
És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…
Josep Ortells i López
Escultura
Escultor.
Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un…
Manuel Oms i Canet
Escultura
Escultor.
Fill d’un escultor industrial Format a Llotja, on obtingué una medalla de plata el 1863 Autor d’un Crucifix destinat a una església mexicana Anà a Roma dues vegades pensionat per l’estat Es presentà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 amb El primer pas , que aconseguí segona medalla Installat a Madrid, fou protegit pel director del Museo del Prado, el pintor català Francesc Sans i Cabot Elogiat decididament per Casado del Alisal i per Pradilla, hom fongué en bronze el seu grup d' Isabel la Catòlica, el Gran Capità i el Cardenal Mendoza, que fou installat com a…
Bibliografia
Basalla, G La evolución de la tecnología , Crítica, Barcelona 1991 Bernal, JD Historia social de la ciencia , Península, Barcelona 1979 Clark, N The Political Economy of Science and Technology , Blackwell, Oxford 1985 David, PA Technical Choice, Innovation and Economic Growth , Cambridge University Press, 1975 Dosi, G Technical Change and Industrial Transformation , MacMillan, Londres 1984 Ernst, P O’Connor, D Technologie et competition mondiale Un défi pour les nouvelles économies industrialisées , Centre de Développement de l’OCDE, París 1989 Freeman, Ch La Teoría Económica de la Innovación…
Bienvenida
Família de tres generacions de toreros que han utilitzat el pseudònim de llur avi, el banderiller Manuel Mejías Luján, fill de Bienvenida (Badajoz).
Manuel Mejías Rapela 1884-1964, fill de l’anterior, prengué l’alternativa a Madrid 1905 Com a empresari i apoderat promogué l’activitat dels seus fills Manuel Mejías Jiménez 1912-38, el qual, havent pres l’alternativa a Saragossa el 1929, el superà en prestigi i fou un dels més destacats representants de l’alegre escola sevillana José Mejías Jiménez Madrid, 1914, matador i banderiller, que prengué l’alternativa a Madrid el 1931 Antonio Mejías Jiménez Caracas, 1922-Madrid 1975, que prengué l’alternativa el 1942 Ángel Luis Mejías Jiménez i…
Martínez Verdugo
Música
Família d’organistes castellans.
Sebastián Martínez Verdugo ~1560 - 1639 treballà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid del 1579 al 1605, any en què es traslladà a Toledo, i fou substituït per Tomás Luis de Victoria El 1618 tornà a Las Descalzas Reales, on fou de nou organista fins el 1626 Dugueren el mateix nom el seu fill i el seu net El fill fou organista de la capella reial de Lisboa el 1595, i obtingué el mateix càrrec a la catedral de Conca el 1598 Traslladat a Màlaga amb la mateixa comesa el 1600, guanyà la plaça d’organista de la capella reial de Madrid el 1606, ciutat on morí el 1653 El net Màlaga 1603 -…
Urquijo
Economia
Família de financers bascs.
L’iniciador de la puixança econòmica familiar fou Estanislao Urquijo y Landaluce Murga, Àlaba 1817 — Madrid 1889, primer marquès d’Urquijo, que es dedicà al comerç i a les operacions borsàries a Madrid i realitzà inversions en ferrocarrils i empreses navilieres El seu fill Juan Manuel de Urquijo y Urrutia Murga 1843 — Madrid 1914, segon marquès d’Urquijo, amplià les inversions en la indústria pesant i fundà el Banco Urquijo 1870