Resultats de la cerca
Es mostren 10640 resultats
Louis Joseph Soulas
Disseny i arts gràfiques
Gravador francès.
Practicà molt la talla dolça, amb un estil molt sobri, amb trets nets i vius sobre superfícies blanques Representa grans espais de paisatge, amb cels lluminosos i calmats Cal remarcar també el seu treball com a illustrador de llibres Contes et légendes , de JPFabre, i Raboliot, de MGenevoix
Philippe Sollers

Philippe Sollers
© C. Hélie / Gallimard
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès Philippe Joyaux.
Es donà a conèixer amb la novella d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude 1959 L’any següent fou un dels fundadors de la revista Tel Quel i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical Le parc 1961, Nombres 1968, Lois 1972, H 1973, Paradis 1981, Femmes 1983, Portrait du joueur 1985 i Le coeur absolu 1987 Publicà també les novelles Studio 1997, Passion gixe 2000 i L’étoile des amants 2002 Conreà l’assaig Éloge de l’Infini , 2001 Liberté du XVIIIème , 2002 i recollí les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York 1981 Entre d’altres fou guardonat amb…
Juliusz Słowacki
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg polonès.
Exiliat per raons polítiques des del 1831, el seu patriotisme, dolgut per la situació de Polònia repartida, inspirà algunes de les seves obres i influí en la seva ideologia política, de caràcter progressista El seu talent, enfosquit per la fama creixent d’AMickiewicz, i no apreciat pels seus contemporanis, el convertí, però, en model i mestre dels poetes de la Jove Polònia al començament del s XX En la seva extensa obra poètica es revela com un virtuós de la forma i de la llengua, dotat d’una imaginació, una espiritualitat i un encís poètic excepcionals L’obra teatral, sovint de temes…
Gustave Singier
Pintura
Pintor abstracte francès d’origen flamenc.
Format a l’École des Arts Décoratifs de Boulle, fou autodidacte en pintura Després de conèixer Charles Walch, s’orientà cap a la pintura abstracta de gust estructural decoratiu, fent grup amb Manessier i Le Moal Les seves tintes són planes, limitades per línies i formes geomètriques amb ritmes variats Els colors són brillants, prop de la ceràmica, i domina sovint el blau
Jules Simon
Història
Polític francès.
Successor de Victor Cousin a la càtedra que aquest ocupava a la Sorbona, fou el cap de l’ala moderada del partit republicà, mentre Gambetta ho era de l’ala radical Ministre en diversos ministeris i defensor constant de la llibertat, àdhuc per als seus adversaris Escriví diverses obres de caràcter polític i de filosofia
Emmanuel Joseph Sieyès

Emmanuel Joseph Sieyés
© Fototeca.cat
Història
Polític francès.
Influí en els inicis de la Revolució Francesa amb les seves obres Essai sur les privilèges 1788 i, sobretot, Qu'est-ce que le Tiers État 1789 Diputat i un dels impulsors del jurament del Jeu de Paume, inicialment fou membre del Club dels Jacobins, però el 1791 evolucionà cap a posicions més moderades i formà part del Club des Feuillants El 1799 formà part del consell executiu del Directori, i, per tal de consolidar les conquestes revolucionàries burgeses en un govern fort enfront de la pressió dels jacobins i dels monàrquics, instigà el cop d’estat del 18 de brumari Fou un dels tres cònsols…
Henri Hureau de Sénarmont
Mineralogia i petrografia
Mineralogista francès.
Estudià les propietats dels cristalls, llur estructura i el comportament òptic, tèrmic, elèctric, etc Membre de l’Académie des Sciences, publicà diversos treballs sobre cristalls i minerals
Jorge Semprún Maura

Jorge Semprún Maura
© Bundesministerium für Unterricht, Kunst und Kultur
Cinematografia
literatura castellana
Literatura francesa
Política
Polític, cineasta i escriptor castellà en llengua francesa i castellana.
Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…
comtessa de Ségur
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda Sophie Rostopchine, escriptora francesa d’origen rus.
Filla del governador de Moscou, es traslladà a França per al seu matrimoni amb el comte Eugène de Ségur És autora de contes i narracions, que escriví per als seus fills, entre ells Nouveaux contes de fées pour les petits enfants 1857, Mémoires d’un âne 1860, Après la pluie le beau temps 1871, etc
Pierre Seghers
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura francesa
Editor i poeta francès.
Fundà la revista PC Poètes Casqués 1941, substituïda després per Poésie Dedicat sobretot a la tasca d’edició d’obres poètiques, féu diverses antologies Poètes maudits d’aujourd’hui 1972, La Résistance et ses poètes 1978 i altres Com a poeta cal destacar Le temps des merveilles 1978 Sorprèn per la seva coherència temàtica i formal i una riquesa expressiva extraordinària, que recorda en certes ocasions LAragon, si bé amb personalitat pròpia, plena d’humanitat