Resultats de la cerca

La seva formació musical es degué a Pedro Serrano, mestre de la seu de Segòvia, en l’escolania de la qual ingressà López de Velasco el 1596 no es descarta, però, una iniciació a càrrec del seu pare, Diego López de Arellano Fou mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma 1607-14, de la de Segòvia 1614-18 i de les Descalzas Reales de Madrid 1619-34 Del 1636 fins a la seva mort ocupà una canongia de designació reial a la seu de Granada L’obra que se’n conserva, trenta-quatre composicions litúrgiques i vint-i-cinc de romanç, palesa un domini notable de l’expressivitat policoral, lligada a…

El manuscrit, escrit en llengua catalana, es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona ms 737 i es desconeix si ha arribat sencer El text, redactat en forma de dietari i amb una ortografia i una sintaxi molt primàries, s’inicia el 8 de novembre de 1822 i finalitza sobtadament el 31 de desembre de 1835 L’autor, membre de la milícia urbana de Barcelona durant el Trienni Liberal, es mostra un liberal fervent, antiabsolutista i anticlerical A més dels principals esdeveniments polítics de l’època –l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, la guerra dels Malcontents…

Vida i obra Sota el magisteri de Josep M Millàs i Vallicrosa cursà estudis de filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es doctorà a Madrid 1956, amb la tutela del professor Emilio García Gómez Exercí la docència en llengua i literatura àrabs a les universitats de Barcelona, Saragossa i Granada, i fundà les revistes Cuadernos de Historia del Islam 1967 i Andalucía islámica 1980 Així mateix, fou soci fundador de l’Associació d’Orientalistes Espanyols 1962 Entre les seves obres cal destacar Los Almorávides 1956, Albarracín musulmán 1959 i Historia de Sevilla…

Continuador de la tradició familiar, fundà la Banca Ponsa i Valls, que el 1920 feu suspensió de pagaments Formà part del moviment intellectual dels primers anys del segle XX, i publicà els seus primers assaigs periodístics i filològics en revistes com la La Ilustració Catalana o D’ací i d’allà , i com a poeta fou premiat en diferents certàmens dels Jocs Florals L’any 1906 participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana En fer fallida el banc, es dedicà a l’ensenyament i s’adherí a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1929 fou un dels fundadors del diari El Matí , del qual…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1950, s’especialitzà en dret laboral Durant el franquisme fou defensor habitual dels treballadors davant el Tribunal d’Ordre Públic El 1953 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya, i amb la monarquia constitucional va ser diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE  al Parlament de Catalunya les dues primeres legislatures 1980-88 Presidí l’Associació Catalana de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i fou membre del patronat de la Fundació Rafael Campalans Fou guardonat amb la Creu Distingida de primera…

El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els…

Vida Filla de l’esmaltador Ricard Crespo Fou funcionària de la Generalitat republicana i secretària particular del conseller Joan Comorera El 1940 s’exilià a Mèxic i es casà amb Avellí Artís-Gener, Tísner , matrimoni que durà poc Escriví contes en català que publicà en revistes de l’exili, i fou guardonada als Jocs Florals de la Llengua Catalana Debutà en el cinema mexicà el 1946 a Contra la ley de Dios , d’Adolfo Fernández Bustamante Intervingué també en els escenaris del Teatro Latino La heredera , dos anys en permanència i Teatro del Caballito Una esfinge llamada Cordelia ,…

Orfe ben aviat, tingué una infantesa i una adolescència tristes Abandonà els estudis de dret per la literatura i el periodisme Es donà a conèixer amb Els cants de la meva pàtria 1886 Amb l' Himne a Atena 1889 mostrà la influència parnassiana i la seva adhesió als corrents literaris europeus Seguiren poemes d’orientació simbolista Els ulls de l’ànima , 1892 o d’evocació de mites antics, dels monuments d’Atenes, de la història, o de temes filosòfics Els Iambes i anapests 1897 constitueixen un dels moments més feliços de la seva creació, que excelleix també a Tomba epicedi pel fill…

Membre del consell directiu d’Estat Català amb Francesc Macià Intervingué en els fets de Prats de Molló 1926 Arran de la guerra civil, s’exilià el 1939 a Mèxic S'hi establí com a oftalmòleg i òptic, i també exercí com a professor a l’Instituto Politécnico Nacional Fou molt actiu dins la comunitat catalana de Mèxic hi fundà la Borsa del Metge Català Dedicat a la política activa, continuà militant al partit Estat Català i fou membre de la Comunitat Catalana de Mèxic i directiu del Consell Nacional de Catalunya i de la Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica Participà en la Institució…

El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seues grandeses Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques —no aconseguí gaires subscriptors— només n'aparegueren sis números i deixà de publicar-se el 31 de maig Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials MRB que no ha estat identificat, JMR possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez i PRP potser Pere Roquer i Pagani, però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors La publicació defensà aferrissadament l’ús de la llengua catalana i…