Resultats de la cerca

Darrer dels catorze fills d’una família selecta un seu oncle fou fautor del Brāhmo-samāj i el seu pare, conegut filantrop, creador del recés de Śantiniketan, estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra 1877-88 En tornar a l’Índia s’ocupà de l’administració de les propietats del seu pare 1891 a Shileida i Saiyadpur, on establí un contacte íntim amb les tradicions populars, així com amb la pobresa i l’endarreriment, notes dominants en molts dels seus escrits Fundà a Śantiniketan una escola 1901 basada en els postulats de la llibertat intellectual i la formació harmònica de l’…

A Moscou fundà, amb altres artistes, el grup de la Rosa Blava A París 1908 s’interessà pel fauvisme , i el 1911 exposà teles cubistes al Salon des Indépendants El 1919 reorganitzà la Section d’Or amb AGleizes i AArchipenko La seva pintura presenta una recerca de formes esquemàtiques, allò que ell mateix anomenà “síntesi plàstica de l’espai” Els seus temes són la natura, les ciutats, els animals i els homes Villefranche-sur-mer 1915 Musée National d’Art Moderne, París El 1939 abandonà la tècnica de l’oli i pintà a la caseïna grans composicions La caiguda d’Ícar 1940-41

Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…

Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat

L’any 1682 contractà la pintura d’un quadre per a l’església de les caputxines, a Manresa, i el 1663 en pintà cinc més per a l’església de Sant Miquel, també a Manresa És autor d’una Immaculada 1687 per a la capella de la paeria de Cervera, que es conserva al Museu Duran i Sanpere d’aquesta ciutat

Seguidor de Fernando Yáñez de la Almedina i de Fernando Llanos D’estil correcte, però inexpressiu, molt relacionat amb el Mestre de Sixena És autor del retaule de l’església de Sant Agustí a Alzira 1527, i del tríptic de La Magdalena que estigué al Museu Diocesà de València És molt possible que sigui d’ell el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València, comunament atribuït a Fernando Yáñez

Fou amic i collaborador de fra Bartolomeo La seva obra mestra, la taula de la Visitació 1503 —que, juntament amb la predella, és al museu dels Uffizi, a Florència—, equilibrada i harmònica, influí sobre Rafael quan la veié l’any 1506

Autor de diverses pintures decoratives i de retaules, sobresortí en els quadres de tema mitològic Galleria Borghese, Roma que li donaren molta anomenada als s XVII i XVIII

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís

Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de Pau Gargallo a Bells Oficis Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922 El 1926 presentà a la Sala Nancy de Madrid una collecció d’objectes de vidre esmaltat, i el mateix any hi fou premiat amb primera medalla d’or per obres similars a l’exposició nacional Es traslladà a París 1930 i hi residí uns quants anys i exposà al Salon des Indépendants Exposà també a Londres 1929 i Barcelona 1943, 1946, 1966