Resultats de la cerca
Es mostren 7910 resultats
la Conreria d’Escaladei

La Conreria d’Escaladei amb la serra Major del Montsant com a teló de fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble (470 m alt.) del municipi de la Morera de Montsant (Priorat), a la dreta del riuet d’Escaladei, a l’indret de l’antiga conreria de la cartoixa d’Escaladei, on passa el camí d’accés.
Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració 1835 fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica la Mercè, les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble anomenat inicialment la Unió d’Escaladei creat el 1843 per Antoni Niubò, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir
Duran i Lleida abandona la vida política
Josep Antoni Duran i Lleida posa fi a la seva trajectòria política en dimitir de la presidència d’Unió Democràtica de Catalunya, que ocupava des del 1987 Diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, va ser secretari general de Convergència i Unió del 2001 al 2014, federació que el 2015 es va trencar com a resultat de les tensions entre independentistes i federalistes, sector que ell encapçalava, i que va provocar també una fuga de militants d’UDC i la pèrdua de representació al Parlament i al Congrés
El COI expulsa els membres acusats de corrupció
Comença a Lausana una sessió extraordinària del Comitè Olímpic Internacional per a analitzar els escàndols de corrupció que han sortit a la llum els darrers mesos La cimera s’inicia amb un vot de confiança a Joan Antoni Samaranch perquè dugui a terme la regeneració del COI ratificada per 86 dels 90 membres assistents i amb l’expulsió dels sis membres que van acceptar suborns de ciutats candidates a ser seus olímpiques, els quals s’han d’afegir als quatre que van dimitir i a un altre membre del COI que va morir recentment
El Parlament Europeu inicia la legislatura sense els eurodiputats catalans
El dia de la constitució del Parlament Europeu, milers de catalans es manifesten davant de la cambra, a Estrasburg, per denunciar l’absència dels diputats electes Oriol Junqueras en presó i a l’espera de sentència judicial, Carles Puigdemont i Antoni Comín, a l’exili i encausats per la justícia espanyola Puigdemont i Comín no travessen la frontera alemanya per la presència d’agents de la policia espanyola en territori francès i per la seva suspensió provisonal com a diputats de l’Europarlament que dicta el Tribunal de Justícia de la Unió Europea
clergue regular
Cristianisme
Membre de diverses corporacions clericals, que en professa els vots religiosos i viu en comunitat, compromès espiritualment en un treball pastoral conjunt.
Institució sorgida al s XVI a Itàlia, s’hi destaquen els teatins teatí, els Clergues Regulars del Bon Jesús , fundats a Ravenna el 1526, i els Clergues Regulars de Sant Pau , fundats per Sant Antoni Maria Zaccaria el 1530 barnabita La corporació més nombrosa i important ha estat la Companyia de Jesús jesuïta Tot i que des del s XVII no han estat oficialment reconegudes noves institucions de clergues regulars, l’esperit i fins i tot el nom d’aquestes ha estat adoptat per moltes altres corporacions religioses
Hermann Obrist
Art
Artista plàstic suís.
Es formà a Karlsruhe 1888 i a París Artista polifacètic, obrí un taller de brodats a Florència 1892, i el continuà a Munic dos anys més tard Fou cofundador de la revista Vereinigte Werkstätten für Handwerkskunst 1897 Dissenyà també mobiliari i conreà l’escultura Típic representant del Jugendstil, la seva obra reflecteix constantment un moviment ondulant, centrat gairebé sempre en motius vegetals, que ell coneixia bé gràcies als seus estudis d’història natural previs als artístics Les seves columnes, entre fantàstiques i florals, el relacionen molt de prop amb Antoni Gaudí
Gabriel Maura y Gamazo
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor castellà.
Primer duc de Maura i comte consort de la Mortera Fill d' Antoni Maura i Montaner Fou diputat conservador per Calataiud des del 1904, membre de l’Assemblea de Primo de Rivera 1923-29 i ministre de treball i prevenció al govern Aznar 1931 Duc de Maura des del 1930 Membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia Española, escriví Historia crítica del reinado de Alfonso XIII durante su minoridad, bajo la regencia de doña María Cristina 1919 i Bosquejo histórico de la dictadura 1930
Luci Ver
Història
Emperador romà (Lucius Aurelius Verus Augustus).
Adoptat per Antoní Pius, fou associat al tron i, per primera vegada en la història romana, coregnà 161-169 amb Marc Aureli Dirigí la guerra contra els parts 161-166, i, entre altres èxits, aconseguí la incorporació de l’Osroene, que fou annexada a la Capadòcia Marc Aureli li féu compartir els honors del triomf i li concedí la seva filla com a muller 164 Poc després participà en una campanya militar, al retorn de la qual morí Fou divinitzat amb el nom de Divus Verus Parthicus Maximus
Agustí Guasch i Gómez
Escultura
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Escultor, pintor i dibuixant.
Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres És també autor de diversos monuments públics al Treball Esplugues de Llobregat, La Sirena Pineda de Mar, a Pep Ventura Cornellà de Llobregat, etc Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA
Josep Zapata i Nadal
Pintura
Pintor.
Format a Sant Carles amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes El 1798 esdevingué acadèmic de pintura Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles 1806, acadèmic de mèrit de flors 1810 i director de la Sala de Flors 1815 El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet Camp de Morvedre, al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid