Resultats de la cerca
Es mostren 6499 resultats
Sant Pere de Milany (Vallfogona de Ripollès)
Art romànic
L’església de Sant Pere de Milany degué ésser en els seus primers anys d’existència, la capella del castell de Milany, que esdevingué centre jurisdiccional dels termes de Vallfogona i Vidrà amb llurs parròquies El castell és esmentat ja l’any 962, en una donació que Miró, levita, féu al monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’un alou que per llevant limitava amb “ ipso Rigato qui discurrit de Castro Melango ”, encara que la “ serra de Metano ” apareix esmentada ja l’any 918 Posteriorment, l’església de Sant Pere de Milany actuà com a parroquial, i com a tal consta a les llistes de…
Sant Julià de la Cirera (Sant Feliu Sasserra)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, totalment desfigurades fins i tot en la seva planta F Junyent-A Mazcuñan Les restes dels fonaments de l’església de Sant Julià són mig enterrades dalt un turó situat enfront del mas Cirera, al sector sud-oriental del terme Long 2°01’14” - Lat 41°55’20” Seguint la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra, poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera, enfront del qual hi ha el turó on fou bastida la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà…
Castell de Mejà (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Aquest castell pertanyia al comtat de Berga, i juntament amb el de Salo defensava i controlava la vall de la riera de Salo, o del riu Duarri com antigament s’anomenava No es pot establir cap evolució de les dependències del castell, car les restes actuals no permeten de reconèixer ni la forma que tenia El castell no apareix documentat fins al primer jurament que feu el feudatari del lloc entre el 1068 i el 1095 El domini eminent del castell estigué en mans dels comtes de Cerdanya, i quan s’extingí aquesta família foren els comtes barcelonins els qui continuaren tenint aquest domini El…
Castell de la Bulella o de la Volella (Fullà)
Art romànic
Situació Una de les cares del gran quadrilàter que forma aquest castell, avui dia destinat a explotació agrícola ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell es troben 200 m al sud del Veïnat d’Amunt, situat a uns 5 km de Vilafranca del Conflent per la carretera D-6 Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 16” N - Long 2° 21’ 58” E Història El lloc de Bulella és esmentat des de l’any 947 El seu castell fou el seti d’una senyoria que el 1165 era a mans de Berenguer de Vilar, que la tenia per Guillem de Fullà, el qual, alhora, la tenia per Guillem I de Canet espòs de Cerdana de Rodés La jurisdicció del…
Torre de Muntdessó o de Raviangre (Guimerà)
Art romànic
Situació Base d’aquesta torre circular que s’aixecava sobre un esperó rocós de la vall del Ravinagre ECSA-JI Rodríguez Les restes de la torre són a mig vessant E de la petita vall del Ravinagre, sobre un esperó rocós Era a la partida de Muntdessó, damunt de l’antic camí que comunicava Guimerà amb la Pobla de Ferran Mapa 34-15 390 Situació 31TCG492014 Si venim de la carretera de Tàrrega, un cop a Guimerà, havent passat el pont del Riu Corb, hem d’agafar una pista de terra que s’enfila cap a la serra direcció SE Havent fet 1, 5 km, arribarem a un encreuament, on hem de girar cap a la dreta Pocs…
La Mare de Déu de Lledó (Granollers)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Lledó era situada al pla de Palou, actual barri de Granollers, al costat de Can Bassa i molt a prop de la Torre de les Aigües El terme de Palou és esmentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 4 de febrer del 924 com a Palaciolo La capella de Santa Maria no apareix documentada fins el 23 d’agost de l’any 1082 en una donació que un tal Dalmau Geribert fa al seu germà Berenguer d’un alou situat al costat de l’església de Santa Maria a Palaciolo El 10 d’abril del 1133 Dalmau Berenguer i Estefania, la seva esposa, donaren a la canongia de la Santa Creu i…
Tomba Propera a Cal Seuba (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Enterrament isolat excavat a la roca on s’observa perfectament l’encaix per a la llosa de cobertura Jordi Enrich Aquesta tomba medieval, situada al N de la masia de Cal Seuba, prop del castell de la Manresana i del camí que de Cal Seuba mena a Cal Sala, destaca pel seu bon estat de conservació damunt d’una gran roca arenosa envoltada quasi en la seva totalitat per camps de conreu de cereal, i situada a una altitud de 627 m Cal remarcar alguns indicis d’activitat econòmica en el seu entorn que descriurem breument Mapa 35-14362 Situació 31TCG791163 Necròpoli Es tracta d’un enterrament…
Santa Margarida de Cogullera (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Aquesta església era situada dintre de l’antic terme del castell de la Llavinera Sempre fou una capella rural vinculada al mas Casa Ollera o Cogollera, com finalment se l’anomenà, situat dins el terme de la parròquia de Sant Pere Sallavinera El primer document que parla de l’existència d’aquesta capella és de l’any 1072, data en la qual un feudatari del castell de Llavinera, Ot Miró, donà a la seva muller Gerberga l’alou que tenia a Llavinera, i una de les afrontacions corresponia a l’església de Santa Margarida Posteriorment l’església torna a documentar-se quan l’any 1224 l’abat Ramon de…
Castell de Masquefa
Art romànic
El terme del castell de Masquefa apareix documentat diverses vegades al llarg del segle X Tot i això, la primera notícia referent a l’esmentat castell és de l’any 963, data en què Miró, comte de Barcelona, vengué a Ènnyec, altrament dit Bonfill, aquesta fortificació juntament amb els seus termes i la parròquia de Sant Pere El 998 Ènnyec Bonfill permutarà el castell de Masquefa amb el monestir de Sant Cugat El 1002 aquesta fortalesa figura com una de les propietats de l’esmentat cenobi en la butlla papal atorgada pel papa Silvestre II A partir d’aquest moment el monestir de Sant Cugat —per tal…
Torre del Cintoi (el Vendrell)
Art romànic
Situació Antiga torre de guaita, avui mig arruïnada, situada dins el nucli urbà ECSA - J Bolòs Restes d’una guàrdia situada al nucli de la població del Vendrell Mapa 35-17447 Situació 31TCF769651 Seguint la carretera de Tarragona, havent deixat a l’esquerra l’estació de trens, unes travessies més enllà hom veu la torre, al cim d’un marge, en un carreró que hi ha a la dreta S’hi pot arribar fent una volta pel carrer següent i per darrere JBM Història Aquesta torre sembla que podria haver estat l’embrió del nucli del Vendrell, el qual s’esmenta suposadament per primera vegada el 1032, quan Mir…