Resultats de la cerca

Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…

Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, com a actriu es formà a l'Institut del Teatre Debutà el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar   El balcó 1980 de Jean Genet, Al vostre gust 1984 de Shakespeare, Oh, els bons dies 1984 de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda 1988 de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider 1989 de Sergi Belbel, Restauració 1990, obra del seu company Eduardo Mendoza , amb el qual collaborà sovint,  La Senyora Florentina i el seu amor Homer 1995 de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de…

Vida i obra S’establí a Barcelona i es formà a Roma i a París, i residí també a Madrid, on fou catedràtic del conservatori, membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i professor de l’Ateneo Entre altres òperes, el 1874 estrenà al Liceu L’último Abenzerraggio primera versió del 1868, sobre una novella de Chateaubriand l’any següent Quasimodo del 1874, inspirada en el cèlebre personatge d’Hugo, i el 1902, interpretat el pròleg a Venècia el 1897 i frustrats diversos intents de representació, la versió íntegra de Los Pirineus , basada en les D Tragèdies de Víctor Balaguer, a propòsit…

Fou autor de poemes liricoheroics, d’obres filosòfiques De la causa, principio ed uno , 1584 De l’infinito, universo e mondi , 1584 Degli eroici furori , 1585 i de comèdies renaixentistes Il Candelaio , 1582, aspectes difícilment distingibles de la seva obra i de la seva personalitat, puix que per a ell totes les arts, expressió de la saviesa divina, es confonen Esperit inquiet, abandonà l’orde dels predicadors, al qual pertanyia, i, en disputa amb catòlics i protestants, errà per gairebé tot Europa Assidu lector i expositor de les obres de Ramon Llull, en les quals trobà poderosos estímuls…

Vida i obra Es formà a València, amb Marià Seguer, i fou membre del cercle d’erudits científics al voltant de Gregori Maians Cursà gramàtica i filosofia a València 1740-41 i lleis a Salamanca 1744 El 1745 tornà a València i hi estudià matemàtiques i medicina, com també filosofia i llengües modernes i clàssiques, epigrafia i numismàtica No aconseguí accedir a la docència universitària i inicià la carrera de metge per diverses poblacions d’Andalusia, la Manxa, Madrid i Toledo El 1761 tornà a València i ingressà en la Reial Societat de Ciències de Göttingen, davant la qual presentà comunicacions…

Vida Es formà a la capella de música de la catedral de Girona amb Josep Barba, i amb l’organista de l’església collegial de Sant Feliu, Anton Vidal De jove fundà una escola de música a Girona i, del 1851 al 1860, exercí de mestre de capella a la catedral de la ciutat Posteriorment s’establí a Barcelona, on fou membre de l’orquestra del Liceu i professor de música a l’escola de cecs i en una de sordmuts En aquelles dates havia començat a aplegar una important biblioteca musical a partir de l’adquisició de diferents impresos i manuscrits, i també una notable collecció d’instruments En la seva…

Vida La seva formació s’inicià a València, al collegi de nobles regit pels jesuïtes, i posteriorment estudià matemàtiques i música a la Universitat de Salamanca Ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763 La seva tasca docent s’inicià en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia  A la primavera del 1767, arran de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes de la Península, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Estudià matemàtiques, filosofia i música El 1773 ingressà…

La capital és Samsun

La capital és Adapazari

La capital és Bursa