Resultats de la cerca

Format en la tradició duchampiana, fou un personatge rellevant en l’escena cultural madrilenya dels anys setanta del segle XX Fou un artista polifacètic, que es dedicà a l’arquitectura, l’escriptura, les arts plàstiques, la música i també a les arts performatives Formà el grup d’artistes Los esquizos de Madrid 1970-85, que apostaren per la pintura figurativa amb trets de memòria personal i cultura de massa, al marge de les convencions estètiques i polítiques del final de la dictadura Les seves obres es troben en nombroses colleccions Fundació Coca-Cola, Museo de Arte Contemporáneo de Madrid,…

Documentat actiu des del 1435 fins al 1467, en què féu testament Firmats amb el seu nom es conserven mapamundis a Barcelona 1439, a París 1447 i a Florència 1449 El primer, que en ell mateix no té cap particularitat diferencial respecte als altres mapamundis coetanis, és molt famós perquè al seu dors conté la nota segons la qual hauria estat comprat per Amerigo Vespucci per 80 ducats

A partir del 1757 construí el cambril de Santa Maria a Alacant, on l’any 1761 pintà i encarnà la Mare de Déu de l’Assumpció , que havia remodelat l’escultor Pasqual Valentí

Sensible a la incipient revaloració de l’art barroc, tingué un model, El Greco, i una obsessió, Roma, que li serviren per a formular una visió fosca i fantasmagòrica de la realitat que l’envoltava, amb un existencialisme pessimista subjacent, angoixat, dolorós, però molt sensual N'és un bon exemple El cardenal Vannutelli 1929, Galleria d’Arte Moderna, Roma Morí en un sanatori

Format a l’École des Arts Décoratifs de Boulle, fou autodidacte en pintura Després de conèixer Charles Walch, s’orientà cap a la pintura abstracta de gust estructural decoratiu, fent grup amb Manessier i Le Moal Les seves tintes són planes, limitades per línies i formes geomètriques amb ritmes variats Els colors són brillants, prop de la ceràmica, i domina sovint el blau

De jove dibuixà a Brooklyn retrats de campions esportius Des del 1930 s’afermà amb obres basades en la polèmica social i creà una sèrie dedicada al procés Sacco-Vanzetti El 1932 ajudà Diego Rivera en el fresc del Rockefeller Center La seva pintura és una crítica amarga però intencionadament educativa centrada en les minories racials i socials, és veïna de la Neue Sachlichkeit alemanya, amb proporcions i perspectives sovint deformades en un sentit expressionista Fou notable la seva activitat d’escriptor i violent polemista contra les corrupcions de la vida social, econòmica i política dels EUA

A Moscou fundà, amb altres artistes, el grup de la Rosa Blava A París 1908 s’interessà pel fauvisme , i el 1911 exposà teles cubistes al Salon des Indépendants El 1919 reorganitzà la Section d’Or amb AGleizes i AArchipenko La seva pintura presenta una recerca de formes esquemàtiques, allò que ell mateix anomenà “síntesi plàstica de l’espai” Els seus temes són la natura, les ciutats, els animals i els homes Villefranche-sur-mer 1915 Musée National d’Art Moderne, París El 1939 abandonà la tècnica de l’oli i pintà a la caseïna grans composicions La caiguda d’Ícar 1940-41

Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat

L’any 1682 contractà la pintura d’un quadre per a l’església de les caputxines, a Manresa, i el 1663 en pintà cinc més per a l’església de Sant Miquel, també a Manresa És autor d’una Immaculada 1687 per a la capella de la paeria de Cervera, que es conserva al Museu Duran i Sanpere d’aquesta ciutat

Seguidor de Fernando Yáñez de la Almedina i de Fernando Llanos D’estil correcte, però inexpressiu, molt relacionat amb el Mestre de Sixena És autor del retaule de l’església de Sant Agustí a Alzira 1527, i del tríptic de La Magdalena que estigué al Museu Diocesà de València És molt possible que sigui d’ell el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València, comunament atribuït a Fernando Yáñez