Resultats de la cerca
Es mostren 3881 resultats
Joan Pera

Joan Pera
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt…
Elizabeth Taylor
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana d’origen britànic, també coneguda per Liz Taylor.
Filla de pares americans, a set anys anà als EUA amb la seva família en esclatar la Segona Guerra Mundial Iniciada des de ben jove en el cinema 1942, des del 1943 interpretà papers protagonistes infantils i juvenils de gran èxit Lassie Come Home 1943, de Fred M Wilcox National Velvet , 1944, de Clarence Brown L’any 1947 Michael Curtiz la dirigí en Life with Father i als anys cinquanta la seva filmografia fou especialment prolífica A Place in the Sun , 1951, de George Stevens The Last Time I Saw Paris, 1954, de Richard Brooks Elephant Walk , 1954, de William Dieterle Giant , 1956, de George…
Michel Piccoli

Michel Piccoli
Rita Molnár (CC BY-SA 2.5)
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic francès.
De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film Le mépris 1963, de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema europeu, especialment francès i italià Interpretà sovint personatges intrigants, tèrbols, sensuals i al límit de l’alienació Contribuïren especialment a la seva projecció els films dirigits per…
reni
Química
Element químic, de nombre atòmic 75, pertanyent al grup VIIb de la taula periòdica.
És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, el seu pes atòmic és 186,2 i fou descobert l’any 1925 per W Noddack, I Tacke i O Berg És un element rar, que constitueix 10 - 1 ppm del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu ni en forma de cap compost definit, però es troba molt repartit entre diferents minerals, principalment molibdenita, columbita i les menes del platí, com a component minoritari El metall és aconseguit, després d’una concentració prèvia, per transformació en perrenat amònic NH 4 ReO 4 i reducció d’aquest amb hidrogen en calent El metall és de color blanc d’argent…
Xabier Elorriaga
Cinematografia
Actor.
Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista El Ciervo , Tele-exprés Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC,…
Lluís Masriera i Rosés
L’ombrel·la japonesa, de Lluís Masriera i Rosés
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Teatre
Literatura catalana
Orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral.
Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…
,
Lola Paris

Lola Paris en la pel·lícula La pescadora de Tossa (1914)
Col·lecció Domènec Ceret
Cinematografia
Actriu.
Vida Visqué la seva plenitud professional entre el 1914 i el 1923 i encarnà tota mena de registres, però la seva característica principal fou la de saber donar una imatge de dona dinàmica, aventurera, esportiva i al mateix temps femenina Treballà sota la direcció de Josep de Togores quan aquest fou contractat per la Segre Films, i va excellir en La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914 El sello de oro o Fanatismo de una secta 1915, al costat de la ballarina Stasia Napierkowska i Los muertos viven o Un solo corazón 1915, amb la parella d’actors María de Guerrero i Fernando Díaz de…
Unión Católica
Partit polític
Plataforma política espanyola, integrada per catòlics i liderada per Alejandro Pidal y Mon (director de La España Católica) que actuà entre el 1881 i el 1884, any en què es dissolgué, per integrar-se al Partit Conservador.
Oposada a la línia integrista del carlisme dirigit per Cándido Nocedal, seguia els passos de l’intervencionisme dels catòlics dins la Tercera República francesa, que inspirava monsenyor Freppel Sorgí a Madrid al gener del 1881, com a reacció a la inoperància del carlisme , que el 1879 havia decidit la no collaboració amb l’estat liberal i el retraïment Tant per l’orientació com per les persones inicialment implicades, pot ser considerada continuadora de l’Asociación de Católicos 1868 El 1884 Pidal s’integrà en el govern conservador de Cánovas, tot coincidint amb l’encíclica Inmortale Dei de…
cetosa-1-fosfat-aldolasa
Bioquímica
Aldolasa que catalitza l’escissió d’un cetosa-1-fosfat en dihidroxiacetona-fosfat i un aldehid; posseeix una ampla especificitat i actua també sobre el fructosa-1,6-difosfat; ha estat obtinguda cristal·litzada del fetge de bou.
interruptor magnetotèrmic
Electrònica i informàtica
Interruptor automàtic que posseeix dos sistemes de desconnexió; un de tèrmic (que actua en el cas de sobreintensitats petites amb un temps relativament llarg) i un de magnètic (que reacciona amb corrents grans, però amb temps curt).