Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
Mare de Déu de la Feixa (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Peculiar aspecte d’aquest edifici des del costat sud-oest, amb la porta d’entrada i el teulat d’un sol vessant que recolza sobre el campanar ECSA - F Parra El santuari de la Feixa es troba damunt la Vileta de Serradui, a 1 025 m d’altitud, aprofitant un contrafort i al peu del penya-segat ponentí de la serra del Cis Mapa 32-11 251 Situació 31TCG021892 L’accés a l’antiga església de la Feixa es fa des de la Vileta, per la pista que surt al cap de la caseria en direcció nord-est i s’enfila cap a la serra JBP Història L’arxiu de l’antiga catedral de Roda conservava l’acta de consagració…
Santa Maria de la Quadra de Carrera o de Calbera (Beranui)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, concebuda inicialment com un edifici basilical de tres naus, que restà, però, inacabat ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria, convertida parcialment en un paller i quadra, es troba isolada enmig d’un camp, prop del camí de Calbera a Castrocit, des d’on és perfectament visible JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TCG046959 Història Segons les referències documentals, es tractava d’una església pròpia de la parròquia de Sant Andreu de Calbera vinculada d’alguna manera als senyors de Calbera És esmentada des de l’any 979, en què el prevere Galí lliurà al cenobi d’…
Sant Climent del castell de l’Espunyola
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior, pel costat de llevant R Viladés L’església de Sant Climent, tal com diu el topònim, es trobava dintre el recinte del castell, a l’actual mas del Castell, situat prop del torrent de l’Espunyola, afluent a la riera de Clarà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,4 — y 55,9 31 TCG 994559 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga Poc abans del quilòmetre 34 i a mà dreta hom trobarà un trencall que va a can Font i al Castell amb uns…
Santa Maria de Borredà
Art romànic
Situació Situat en el punt de contacte entre el Berguedà i el Ripollès, el municipi de Borredà es troba a la zona dels darrers contraforts dels Prepirineus L’edifici de Santa Maria es troba a la plaça del poble Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 16,8 — y 65,5 31 TDG 168655 Per arribar a Borredà, cal agafar des de Berga la carretera que surt vers Vilada i es dirigeix a Ripoll JVV Història Santa Maria de Borredà fou des dels seus orígens església parroquial, dins el territori de l’històric comtat de…
Sant Diumenge de Su (Riner)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba enlairada dalt un serrat, al sector meridional del terme, integrada en les estructures del mas Sant Diumenge Mapa 330M781 Situació 31TCG766432 Per arribar-hi cal prendre una pista en bon estat, la qual surt del punt quilomètric 10,700 de la carretera de Solsona a Cardona per Su JAA Història Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Riner Formava part del conjunt de la domus de Santdomí Depengué de la canònica de Solsona a través de la parròquia de Sant Martí de Riner Les notícies històriques de l’església només es tenen indirectament per haver…
Castell d’Ardèvol (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de la torre primitiva L Prat Situació La torre del castell d’Ardèvol és situada al cim d’una petita penya, al centre de l’actual poble d’aquest nom, al costat de l’església parroquial de Santa Maria Aquest castell —bastit en un lloc elevat devia servir per a vigilar, vers l’any 1000, juntament amb els de Pinós, Vallferosa, Llanera, Peracamps, etc, el sector oriental de la frontera que el comtat d’Urgell tenia amb les terres dominades pels musulmans Mapa 330M781 Situació 31TCG772347 Venint de Torà, poc després del punt quilomètric 1 de la carretera que va d’aquesta població a Solsona…
Sant Martí de la Corriu (Guixers)
Art romànic
Situació Una vista del mur frontal de l’església, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada, gòtica, la qual ha conservat, però, la ferramenta de la porta anterior L Prat Dins el terme de Guixers, i arraconada a l’esquerra del torrent de la Forana, Sant Martí de la Corriu contempla Puig-aguilar, a tramuntana, i Montcalb, a llevant, en companyia d’un gran casal, avui mig abandonat Mapa 292M781 Situació 31TCG889676 S’hi arriba prenent el trencall que es troba a mà esquerra al punt quilomètric 8,100, just abans de passar el pont de la carretera de Sant Llorenç a Berga Després de 5 km hi ha una…
El primer codi marítim (1282-1829) i el primer banc públic (1401)
El comerç –fonamentalment marítim– fou decisiu per a una societat amb pocs recursos naturals per a explotar, però amb un gran dinamisme intern El món modern no podria funcionar sense la tutela que exerceixen els bancs públics –d’una ciutat estat, d’un estat nació o d’una federació d’estats– sobre l’activitat d’intermediació financera privada Si el món modern comença amb el Renaixement, els primers bancs públics són a la vora de la Mediterrània Les bases del comerç El comerç es basava en la producció d’uns béns que es podien exportar, la construcció de naus en unes fàbriques conegudes com “…
Sant Sadurní de Targasona
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, mutilada i allargada al segle XVIII pel sector de llevant ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Sadurní és situada al barri de ponent del poble de Targasona, que se situa a banda i banda del riu de Targasona Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 58” N - Long 1° 59’ 42” E Targasona és a 15 km de la Guingueta d’Ix, tot seguint la carretera D-618 que es dirigeix a Font-romeu RMAE Història La parròquia de Targasona és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat l’any 819, però que sembla que fou redactat, en realitat, a…
Jacques Champion de Chambonnières
Música
Compositor i clavecinista francès.
Vida Com molts altres músics francesos del Barroc, procedia d’una família, els Champion, dedicada tradicionalment a aquesta art Probablement són avantpassats seus un compositor anomenat Nicolas Champion i un tal Jacques Champion, segurament germans, que foren cantors de la capella flamenca de l’emperador Carles V El cert és que l’avi de Chambonnières, Thomas Champion, mort cap al 1580, fou organista i compositor al servei del rei de França Més tard, el seu pare, Jacques Champion París ~1555 -1642, fou organista i músic d’espineta d’Enric IV i obtingué el títol de senyor de La Chappelle El…