Sant Climent del castell de l’Espunyola

Situació

Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior, pel costat de llevant.

R. Viladés

L’església de Sant Climent, tal com diu el topònim, es trobava dintre el recinte del castell, a l’actual mas del Castell, situat prop del torrent de l’Espunyola, afluent a la riera de Clarà. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 99,4 — y 55,9 (31 TCG 994559).

Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga. Poc abans del quilòmetre 34 i a mà dreta hom trobarà un trencall que va a can Font i al Castell amb uns dos quilòmetres de distància. (JVV)

Història

L’església de Sant Climent del Castell de l’Espunyola fou, des dels seus orígens i construcció, l’església del castell amb funcions de parroquial; situada dins el recinte casteller, al comtat de Berga, pertanyia eclesiàsticament al bisbat d’Urgell.

L’església és referenciada per primera vegada en la documentació l’any 922, en l’acta de consagració de l’església veïna de Sant Joan de Montdarn, com un dels seus límits (...per fines de parrochiam de ipsa Sponiola).

L’any 950 la comtessa Adelaida de Barcelona, esmentada Bonafilla en el document, filla dels comtes Sunyer i Riquilda de Barcelona, cedí al monestir de Sant Joan de les Abadesses, monestir del qual possiblement era abadessa, el seu alou al comtat del Berguedà, per a remei de les ànimes dels seus pares difunts i de la seva pròpia. L’alou comprenia el castell de l’Espunyola amb l’església de Sant Climent, les terres, vinyes, hortes i límits (…quem habeo in comitato Berchitano, quem dicunt castrum Spugnola cum ecclesia quan dicunt sancti Clementi…).

Al cap de pocs anys d’aquesta donació de la comtessa Adelaida, al 958 el rei Lotari de França confirmava, en un precepte, al monestir de Sant Miquel de Cuixà els seus béns; entre els molts que surten esmentats en aquest document com a propietats del monestir de Cuixà és citat, al comtat del Berguedà, el lloc de l’Espunyola, l’església de Sant Climent amb els delmes i primícies, terres, vinyes i totes les pertinences que el monestir tenia per donació feta pel comte Sunyer de Barcelona abans de la seva mort (...et in comitatu Begitanensi, in loco quae dicitur Spugiola, ecclesia sancti Clementis cum decimis et primiciis, cum domibus et terris scilicet ac vineis, sicut Suniarius comes detinebat, ante diem obitus sui).

Cal pensar que l’església i tot l’alou de l’Espunyola juntament amb el castell pertanyien a la família comtal barcelonina i que després de les donacions a Sant Joan de les Abadesses i la confirmació a Sant Miquel de Cuixà, restà definitivament dins el conjunt territorial del monestir de Cuixà, almenys l’església i una part de les terres de l’Espunyola.

Les butlles papals de Joan XV (985) i Sergi V (1010) confirmen la possessió de l’església de Sant Climent del Castell de l’Espunyola per part del monestir de Sant Miquel de Cuixà; en aquesta última butlla de l’any 1010 s’esmenten també, com a propietats de Cuixà, al comtat de Berguedà, els alous de Clarà, “Petrafuno”, el d’Hirenna (Puig-reig), Viver, Casserres, a la Guàrdia l’alou i l’església de Santa Maria i el de “Crosilios (possiblement a Merola) (…et alodem de Cleirano atque in Petrafuno, et in Herenna, et in Viver, de Castroserras alodem qui fuit de oniam monachus. Et in Uardia alodem et ecclesiam sanctae Mariae cum suis rebus et alaudem in villa Crosilios).

L’any 1314 el cavaller R. de l’Espunyola va vendre al seu oncle, R. de Sant Serni, la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent del Castell de l’Espunyola i de Sant Pere de l’Esglesiola juntament amb unes terres i masos.

Una fotografia de l’església feta al començament del segle XX, en la qual hom pot endevinar ja l’imminent esfondrament que havia de sofrir l’edifici.

Arxiu Artestudi

L’església no apareix esmentada com a parroquial en la visita al deganat del Berguedà de l’any 1312, però cal pensar que l’església del castell va mantenir el seu caràcter parroquial fins el segle XVI, en què aquestes funcions i categoria passaren a la veïna capella de Sant Nicolau, que canvià la seva advocació per la de Sant Climent i fins avui és la parroquial del terme. A partir d’aquest segle l’església del castell de l’Espunyola quedà abandonada i sense culte. (RSR)

Església

Detall de l’interior de l’església, amb l’arrencada de la volta, construïda amb carreus de mides força grosses i polides.

R. Viladés

L’església de Sant Climent del Castell d’Espunyola avui es troba esfondrada. Encara s’ha conservat una fotografia, que reproduïm, del començament del segle XX i que permet de veure una bona part de l’església que tenia un bonic retaule, actualment desaparegut. Segons que sembla, l’edifici s’ensorrà el dia 19 d’agost de l’any 1914 o 1915.

L’edifici era una bonica construcció bastida damunt la roca i el seu esquema obeïa al pla habitual de la majoria de petites capelles de l’època, amb una nau rectangular i sense absis.

L’església era construïda amb carreus escantonats a cops de martell, sense polir, de mida rectangular, perfectament disposats en filades uniformes, posant en un mateix rengle les pedres d’una mateixa altura, disposades a trencajunt de mitja peça.

La nau el segle XII fou coberta amb una volta de pedra apuntada feta amb uns carreus força grossos i polits que formava un arc apuntat, del qual és visible encara algun vestigi.

Oberta al mur de migjorn i al capdavall de la nau hi havia la porta d’entrada, feta amb dovelles. Al mur de tramuntana hi havia un campanar d’espadanya amb dues obertures.

Després de l’esfondrament que sofrí l’edifici, aquest restà totalment abandonat, tot i que encara resta una part considerable de la seva estructura, tant l’exterior com interior, estructura que permet de veure en algun indret l’arrencada de la volta, construïda amb carreus de mides considerables.

Pel que sembla, els murs de l’edifici eren del tot llisos i mancats d’ornamentació. (JVV)

Bibliografia

  • Ramon d’Abadal: Els diplomes carolingis, pàg. 98
  • Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. I, la Seu d’Urgell 1978, pàg. 85
  • Petrus de Marca: Marca Hispánica, pàgs. 935 i 981
  • Frederic Udina Martorell: El Archivo Condal, pàgs. 289 i 209. (RSR)
  • Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 86-87