Resultats de la cerca

La majoria de treballs publicats versen sobre temes dels Països Catalans El 1985 se n'interrompé la publicació, fins el 1993, any a partir del qual tornà a ésser editada amb periodicitat anual pel departament de prehistòria, història antiga i arqueologia de la Universitat de Barcelona A partir del núm 35 2005 ha experimentat un canvi de format i apareix semestralment dos volums l’any

Registra sumàriament esdeveniments politicomilitars, notícies sobre la història literària, fets relatius a Atenes, invencions i descobertes De cadascun dels fets és precisada la data, advertint de quants anys el fet és anterior a l’arcontat de Diognet 264-263 aC, any que fou redactada, i, bé que la cronologia no és sempre exacta, les notícies que ofereix, per manca d’altres fonts, són molt valuoses

Conreà la novella psicològica amb Elói ou Romance numa cabeça 1932, Uma história de província 1934, Pântano 1940, A unha quebrada 1941, O marido fiel 1942 i Internato 1946 La seva bibliografia com a crític i assagista és molt extensa, amb una trentena d’obres, entre les quals es troba una gran biografia de Fernando Pessoa, de qui fou amic i el primer estudiós

Vers el 1421, amb motiu d’una estada i predicació a Sóller Mallorca, recollí la tradició del miraculós viatge de Ramon de Penyafort de Barcelona a Mallorca, que ell deixà escrita en llatí i que Diago traduí i inclogué en la seva Historia de la provincia de Aragón 1599 Més tard, a Roma, féu una relació verbal d’aquest viatge miraculós al cardenal Valentinenci

Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada

Fou catedràtic de la Universitat de Sevilla de geografia històrica, 1874-80, i d’història, 1880-99 i de la de Madrid de sociologia, 1899-1910, on fundà l’Instituto de Sociología Publicà obres de tema històric, llibres de text i un Tratado de sociología 1889-1904, que el féu cèlebre Fou un dels pocs catalans influïts pel krausisme posteriorment s’inclinà cap a un ideari positivista

Fill de Joaquim Vayreda i Vila Estudià a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Adquirí renom en el disseny de mobles Publicà, entre altres obres, Visió retrospectiva de la història dels oficis 1929, Consideracions sobre la vida en les petites ciutats i el retorn a les comarques 1935 i Joan Carles Panyó la seva vida, la seva obra i el seu temps

Fill de Pere de Torquemada Cavaller de Calatrava, procurador i governador general del comtat de Ribagorça per Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa i alcaid de Benavarri Es casà amb Basilissa, de la poderosa família dels Bardaixí, el 1491 Fou tresorer reial en absència de Lluís Sanxis, que obtingué el càrrec abans del 1500 Recollí dades històriques sobre la història ribagorçana i el llinatge dels Bardaixí

Fou arxiver municipal, dedicat a estudis històrics, bibliogràfics i arqueològics És autor, amb Diego José de Dormer, de Progresos de la Historia en el reino de Aragón y elogios de Jerónimo Zurita, su primer cronista 1680 única obra, fins ara, per a un estudi biogràfic de Zurita i per una crítica historiogràfica, bé que no prou completa, dels seus Anales de la Corona de Aragón

Deixeble de Kant, fou professor d’història a l’acadèmia militar de Berlín 1792 i educà el futur Guillem IV 1806 D’antuvi fou liberal, sobretot després del període que seguí la guerra d’alliberació prussiana 1813-15, però aviat adoptà posicions conservadores Seguidor de la política austríaca, l’esperit de la Santa Aliança inspirà la seva acció governamental com a ministre d’afers exteriors 1832