Resultats de la cerca
Es mostren 10635 resultats
monopoli senyorial
Economia
Història
Monopoli que tenia el senyor feudal en la creació d’establiments i en l’explotació de serveis d’interès comú (molí, forn, forja).
L’explotació directa d’aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli Ja des de la segona meitat del s XI els diversos pobles i viles senyorials intentaren que aquests monopolis fossin abolits i reclamaren la possibilitat d’utilitzar lliurement altres establiments o de construir-los
Francisco Navarro Villoslada
Història
Literatura
Escriptor i polític tradicionalista.
Estudià filosofia, teologia i dret Fou diputat i senador Defensà amb enardiment les seves idees en nombrosos articles periodístics i fundà El Pensamiento Español Les seves novelles pertanyen al gènere històric, encara que aquest gènere ja era periclitat quan ell les escriví Les més importants són Doña Urraca de Castilla 1849, Doña Blanca de Navarra 1874 i, sobretot, Amaya o los vascos del siglo VIII 1878, damunt la qual JGuridi escriví l’òpera Amaya 1920
dedicatòria
Literatura
Homenatge de l’autor d’una obra a una altra persona per mitjà d’una menció al començament del llibre.
La dedicatòria pot ésser per ella mateixa gènere literari, derivat del costum dels antics escriptors d’homenatjar les persones que els protegien o de sollicitar-los favors En altres ocasions ha estat incorporada al text tot fent la lloança de l’homenatjat i àdhuc de la seva nissaga, com al segon cant de l' Orlando furioso d’Ariosto Són típiques les dedicatòries epistolars, com la de Cervantes al comte de Lemos que encapçala el Quixot
Francisco Burillo Mozota
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador aragonès.
Doctor per la Universitat de Saragossa, és professor de prehistòria a la Universitat de Terol Ha centrat la seva investigació en l’estudi dels pobles celtibèrics i ha estat un dels introductors a l’Estat espanyol dels estudis sobre arqueologia espacial Entre els seus treballs cal destacar El valle medio del Ebro en época ibérica 1980, Aproximación diacrónica a las ciudades antiguas del valle medio del Ebro 1986 i Los celtíberos Etnias y estados 1998
ciclonita
Militar
Material actiu dels explosius plàstics, el de propietats destructives més típiques, emprat àmpliament en demolicions per comandos i grups de resistència.
La seva velocitat de detonació fa que una massilla de ciclonita disposada al voltant d’una biga o d’un raïl els talli com ho faria un bufador una càrrega igual de TNT només aconseguiria de doblegar-los No fou emprada fins a la Segona Guerra Mundial En estat pur és excessivament sensible al xoc, per la qual cosa hom la insensibilitza mesclant-la amb cera i oli fins a aconseguir la consistència plàstica desitjada
Lluís Joan de Calders
Militar
Militar.
Conseller en cap de Barcelona 1639, obligat per un avalot popular es dirigí a Salses Rosselló a reforçar les tropes reials amb una companyia de la host ciutadana, fet que contribuí a la recuperació de la fortalesa gener del 1640 Durant el Corpus de Sang intentà de calmar els ànims dels segadors revoltats i aconseguí de fer-los sortir de Barcelona Pel setembre fou enviat a defensar Tortosa de les forces invasores
Carlos Fernández Cuenca
Cinematografia
Crític i erudit cinematogràfic castellà.
Dirigí alguns films Leyenda rota 1939, Los misterios de Tánger 1942 i Otros tiempos 1959-60 Fou president de la Filmoteca Nacional de España i director fins el 1966 del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Escriví, entre altres obres Historia del Cine 1948-50, Picasso, en el cine también 1971, La Guerra de España y el Cine 1972, i Segundo de Chomón, maestro de la fantasía y de la técnica 1871-1929 1972
Bernardo de Bolea y de Portugal
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1562-81), de nom de naixement Bernardo Abarca de Bolea y de Portugal.
Noble, succeí el seu germà Jerónimo en els estats de la família Fou visitador de l’estat de Milà i acompanyà el futur Felip II de Castella a Flandes 1548 havia estat regent del consell d’Aragó, governador de Portugal i virrei de Nàpols, i s’havia casat amb Jerònima de Castre-Pinós, senyora de Siétamo Deixà escrita una Instrucción sobre la cequia imperial de los reinos de Navarra y Aragón 1566
Manuel Benedito i Calzada
Història
Advocat i polític.
Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca 1858 i 1863 i pel de Xàtiva 1865 Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València 1871 i per Castelló 1876 Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Collegi d’Advocats de València Amb afeccions literàries, escriví, entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los milicianos urbanos de Valencia
Pío Beltrán Villagrasa
Diplomàtica i altres branques
Numismàtica i sigil·lografia
Matemàtiques
Epigrafista i numismàtic, professor de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament a València.
Destacà pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d’epigrafia ibèrica En aquest camp fou des dels anys cinquanta un dels capdavanters de la teoria del bascoiberisme Treballà també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesante vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses Mogente