Resultats de la cerca

Residí un quant temps a París i debutà amb els poemes Povestea vorbii ‘El conte del mot’, 1897 En la seva obra poètica conreà els motius típicament simbolistes Romanţe pentru mai tirziu ‘Romanços per a més tard’, 1908, De vorba cu mine însumi ‘Parlant amb mi mateix’, 1913, Strofe pentru toata lumea ‘Estrofes per a tothom’, 1930 La seva obra en prosa —novella i teatre— és inferior Es destaca la novella Roş, galben şi albastru ‘Roig, groc i blau’, 1924

Collaborador a les revistes Lieben Augustin i Simplicissimus , començà escrivint narracions en les quals satiritzava la burgesia i la burocràcia del seu temps Posteriorment, arran del seu interès per l’ocultisme, publicà les novelles expressionistes Der Golem “El Golem”, 1915, Walpurgisnacht “La nit de Walpurgis”, 1917 i Der Weisse Dominikaner “El dominic blanc”, 1921, que palesen la influència d’ETAHoffmann i EAPoe, i amb les quals es convertí en un dels principals creadors d’un tipus de narrativa mística i visionària

Del 1927 al 1930 freqüentà el Bauhaus a Dessau, on fou alumne de Schemmer, Klee i Kandinskij, del qual fou assistent durant un quant temps El 1930 conegué Kirchner, que l’inicià en l’expressionisme Durant el període nazi la seva pintura fou considerada “art degenerat” Només a partir del 1949 pogué començar a pintar abstracte, després de conèixer Hartung i Soulages a París Intentà mitjançant l’analogia reproduir en pintura els processos vitals dels fenòmens naturals Lluminositat groga 1951, Transformació 1953

Fou metge, investigador i professor a Friburg A les seves obres Über germinal Selektion 1896, Vorträge über Deszendenztheorie 1902, etc, exposà la teoria de la continuïtat del plasma germinatiu, substància característica de les cèllules reproductores, constituïda, segons ell, per “biòfors” i “determinants” continguts en els cromosomes Weismann no acceptava la transmissibilitat dels trets adquirits i ignorava el fenomen de les mutacions Malgrat això, la seva concepció sobre l’herència aclarí molts punts foscs en la genètica i en l’evolució del seu temps

És autor del cadiratge baix de la catedral de Toledo, amb relleus que representen la guerra de Granada 1489-94 Vers el 1498 començà el cadiratge de la catedral de Plasència, amb relleus de figures grotesques, que ironitzen la societat del seu temps El cadiratge de la catedral de Ciudad Rodrigo fou fet, majorment, pels seus deixebles La seva obra té dues influències, l’alemanya en la temàtica i la flamenca en l’estil, i és un pas del gòtic vers el Renaixement

Dins el corrent decorativista, la seva obra parteix de la còpia d’Il Veronese i serví de transició a la pintura del settecento venecià i en particular a la de GRTiepolo Grandiositat, escenografia compositiva i cromatisme molt viu són les seves característiques més remarcables D’una gran reputació en el seu temps, treballà a Venècia, Florència, Roma, Viena, Londres i París, entre altres ciutats Fou nomenat acadèmic a França La crítica artística moderna veu en ell més un artista hàbil que creatiu

Monjo de Saint-Germain d’Auxerre, en dirigí l’escola ~876 Deixeble de John Scott i de Llop de Ferrières, ensenyà teologia a Reims i a París i comentà els principals teòlegs i poetes del seu temps, sobretot Boeci Com a exegeta és conegut per l' Expositio super Genesim , les Enarrationes in psalmos , els comentaris als profetes menors, al Càntic, a les Epístoles de sant Pau i a l’Apocalipsi La seva Expositio de celebratione missae fou atribuïda a Alcuí

Format a l’acadèmia dels germans Vergara, fou deixeble del gravador Manuel Bru Talent precoç, fou pensionat per l’ajuntament de València per anar a estudiar a Madrid 1768 Fou acadèmic de San Fernando el 1783 i, el mateix any, de Sant Carles, on després fou nomenat director honorari Molt considerat al seu temps, entre les seves obres cal destacar diversos retrats Nicolás Antonio, Carles III, Carles IV, Fray José de Sigüenza, etc, les làmines del Atlas marítimo de España 1789, etc

Format a l’acadèmia de Copenhaguen, cap al 1900 començà el seu taller Basant-se en antigues tradicions menestrals daneses, imposà un estil que transcendí arreu a través de les nombroses sucursals de la seva casa, que anà obrint a diversos països Guanyà molts premis internacionals, entre els quals un gran premi a la Fira del Moble i la Decoració 1923 de Barcelona, ciutat on treballà un quant temps i obrí taller i botiga Té obra a museus d’Europa i Amèrica

Estudià les deformacions elàstiques dels sòlids i els principis de la hidrodinàmica Fou un dels primers a preveure el temps atmosfèric, basant-se en les modificacions del baròmetre El 1676 confirmà experimentalment la llei de la proporcionalitat inversa entre el volum i la pressió dels gasos a temperatura constant llei de Boyle-Mariotte Entre les seves obres cal esmentar el Traité de la percussion ou choc des corps i el Traité du mouvement des eaux et des autres corps fluides 1686