Resultats de la cerca

Inicià les seves activitats a París l’any 1953 El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant També havia actuat al cinema L’homme de la Manche de Dale Wasserman Les risques du métier d’André Cayatte, i dirigí dos films Franz 1971 i Far West 1972

Treballà com a actor de teatre entre el 1944 i el 1950 A partir d’un cinema d’autor i aparentment inconformista, un cop convertit en mite interpretà obres de gran espectacle El seu millor treball fou a la primera època The Men 1950, A Streetcar Named Desire 1951, Viva Zapata 1952, Julius Caesar 1953, The Wild One i On the Waterfront 1954 Altres films seus són Désirée 1955, The Chase 1966, A Countess from Hong Kong 1967, The Godfather 1972, Last Tango in Paris 1972, Apocalypse Now 1979, The Formula 1980 etc Posteriorment, cada cop més retirat de la vida pública, tornà a actuar a A Dry White…

Un dels més qualificats autors del grup Angry Young Men ‘Joves irats’, caracteritzat per la seva visió aspra de la societat anglesa La seva primera novella, Room at the Top 1957, descriu l’ascensió social d’un jove d’origen humil i la seva progressiva degradació moral Tant aquesta obra com la seva successora, Life at the Top 1962, assoliren gran èxit i hom en féu versions cinematogràfiques 1959 i 1965 Autor desigual, entre la resta de la seva producció sobresurten, The Crying Game 1968, Finger of Fire 1977, The Two of Us 1984 i These Golden Days 1985

Mecànic de la Royal Air Force d’Austràlia durant la Segona Guerra Mundial, el 1948 establí la seva empresa d’enginyeria, i dos anys després començà a construir i pilotar automòbils de competició Aquesta activitat el portà a la Gran Bretanya, on el 1955 s’associà amb la factoria anglesa Cooper, i el 1961 fabricà el primer giny Fou campió mundial el 1959, el 1960 i el 1966, la darrera vegada amb un Repco-Brabham, de concepció pròpia El 1967 un altre cotxe de la seva empresa tornà a guanyar el campionat del món Retirat el 1970, disputà en total 126 grans premis, dels quals en guanyà 14…

Tercer comte de Burlington, després del seu viatge a Itàlia en 1714-15 fou un dels principals impulsors del palladianisme a la Gran Bretanya, primerament per mitjà de l’arquitecte Colin Campbell, a qui féu transformar la Burlington House ~ 1717 Posteriorment, ell mateix projectà i féu construir una villa a les seves terres de Chiswick ~ 1725, i la que és considerada la seva millor obra, l’Assembly Room de York 1732, inspirades respectivament en la villa Rotonda de Palladio i en la galeria egípcia del mateix conjunt

Participà en la defensa de París contra els prussians 1870 i en l’esclafament de la Comuna Ministre de la guerra el 1886, prengué mesures democratitzadores i adoptà una actitud de força enfront d’Alemanya, les quals coses el feren molt popular Agrupà darrere seu els descontents de tots els grups polítics i entrà al parlament amb un programa de reforma de la constitució del 1875 Per un moment semblà que restauraria la monarquia i, bé que darrere seu hi havia tant els orleanistes com els bonapartistes, dins el moviment polític anomenat boulangisme li faltà decisió i acabà fugint a Brusselles,…

Actor per a Thomas HInce, realitzador des del 1916, fou un dels millors estilistes del decenni 1925-35 Conjugant realisme i lirisme amb especial sensibilitat, abordà les relacions i la intimitat amoroses Dirigí els films Humoresque 1920, The Seventh Heaven 1927, The River 1929, A Farewell to Arms 1933, Desire 1936 amb ELubitsch, Moonrise 1948, etc

Fou cap del partit agrari 1955, que orientà vers una posició centrista El 1961 fou elegit president de l' odelsting parlament noruec, i el 1965 esdevingué primer ministre amb una coalició de centredreta, càrrec que ocupà fins el 1971, que dimití en desacord amb la proposta d’entrada del país a la CEE

Fou presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial pels seus escrits en la premsa Sovint tractà de la dificultat de prendre partit i criticà la burgesia Escriví, entre altres, el cicle, en part autobiogràfic, Lillelord ‘El petit lord’, 1955, De mørka kilder ‘Les fonts fosques’, 1956 i Va har ham nå ‘Ja el tenim’, 1957, que va des de la Primera Guerra Mundial fins al 1945, i —influït per Kafka i Proust— Jeg ‘Jo’, 1959, novella experimental que tracta d’una personalitat esquizofrènica i Den rode taken ‘La boira vermella’, 1967 També escriví teatre, Mens vi venter ‘Mentre esperem’, 1938…

Fill gran de Xavier de Borbó-Parma S’establí a Espanya el 1957, participà en les concentracions anuals de Montejurra i els anys seixanta refundà el carlisme , al qual donà un caràcter democràtic, socialista i federalista Expulsat per les autoritats franquistes el 1968 a causa de la seva activitat política, el 1975 rebé la successió dinàstica del seu pare El 1976 el seu germà Sixt de Borbó-Parma Pau, Gascunya,  22 de juliol de 1940, cap de la facció integrista i franquista del carlisme, li’n disputà el lideratge i, amb el suport d’elements d’ultradreta i dels serveis secrets del franquisme, s…