Resultats de la cerca
Es mostren 3657 resultats
Bernui
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), a la vall d’Àssua, situat a 1 211 m d’altitud, a l’esquerra del riu de Pamano.
A la seva antiga església parroquial, romànica, és venerada la Mare de Déu de Bernui , imatge romànica de fusta Formà part de l’actic municipi d’Altron, annexat el 1976 al de Sort
ras de la Fontnegra
Massís
Massís muntanyós (2 386 m) del Pallars Sobirà que separa la coma de Burg, al N, de la Ribalera, al S, dins el municipi de Farrera.
Llessui
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat en un coster, al vessant dels contraforts del massís del Montsent, dominant la vall del riu de Pamano.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Fou la població més important de la vall d'Àssua Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic monestir de Saurí i els antics llocs de la Torre, Torena i Menauri L'any 1966 hi fou oberta una estació d'esquí, que hagué de tancar el 1987 per problemes econòmics després de diversos anys seguits amb poca neu L'any 2014 una iniciativa particular tornà a intentar rellançar les installacions
Llarvén
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà) —del d’Enviny fins el 1970—, a l’esquerra del barranc de Montardit, al SW del cap del municipi.
L’església Santa Coloma depèn de la de Montardit
Isavarre
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a 1 125 m d’altitud, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de Borén.
L’església parroquial de Sant Llorenç és romànica, i conserva pintures murals a l’absis Formava municipi independent fins a mitjan s XIX
rosa d’or
Cristianisme
Figura de rosa en or que el papa beneïa el quart diumenge de Quaresma i trametia com a do a algun sobirà o a certs santuaris.
D’origen obscur, Lleó IX 1049 en parla com d’una venerable tradició
coma d’Estats
Coma
Coma del municipi d’Alins (Pallars Sobirà) que davalla del sector SW de la pica d’Estats i desguassa les aigües a l’estany d’Estats.
concordat
Cristianisme
A partir del s XV, tractat entre el papa i un sobirà o un govern per a regular els afers eclesiàstics que interessen totes dues parts.
A l’edat mitjana rebien el nom de concordat tota mena de convencions entre els bisbes i els poders laics o els monestirs Els primers concordats foren signats després de l’emancipació de l’Església de la tutela temporal la convenció de Londres 1107 i la de Worms 1122, aquesta última entre Calixt II i Enric V Alexandre III i Frederic I 1176, Innocenci III i Frederic II 1212 i Climent IV i Carles d’Anjou 1265 sobre la investidura de les dues Sicílies firmaren uns altres concordats de caràcter polític Aquest tipus de tractat era conegut amb el nom de concòrdia a la corona…
estat patrimonial
Política
Estat en què la sobirania no procedeix de l’organització nacional, sinó de la persona física del sobirà, limitat només per les lleis morals i religioses.