Resultats de la cerca

El Caprabo-Igualada HC es proclama campió de la Lliga Europea d’hoquei patins al seu pavelló de Les Comes, on s’ha jugat la fase final de la competició L’Igualada, que ahir va eliminar el FC Barcelona 3-2, empata a 5 en la final amb el Porto i guanya el títol en la tanda de penals, després d’11 llançaments fallats pels dos equips i un penal transformat per Santi Carda, que dóna el sisè títol en set anys per a l’equip de la capital de l’Anoia

Campió soviètic d’acrobàcia aèria el 1986 Participà en l’operació de rescat de l’estació espacial Salyut-7 el 1985 Viatjà a l’estació Mir al novembre del 1988 i hi romangué fins a l’abril del 1989 Hi tornà entre el juliol del 1991 i el març del 1992 També es convertí l’any 1994 en el primer cosmonauta rus que viatjava en transbordador nord-americà —concretament, el Discovery— en un dels vols preparatoris de l’estació espacial Alpha En total, ha estat a l’espai 471 dies

Professional des del 1985 i dues vegades consecutives campió del món 1991 i 1992, ja havia estat tercer classificat el 1990 En el Tour de França fou tercer els anys 1990 i 1992, i segon a l’edició del 1991 Ha guanyat diverses curses per etapes la volta a Romania, la volta a Trentino 1990, etc i proves classificatòries com la Milà-San Remo 1990, o la Clàssica de Sant Sebastià 1991, com també nombroses etapes del Giro d’Itàlia guanyador el 1990 i del Tour de França

Membre del Club Atlètic Terrassa, jugà la divisió d'honor espanyola i es proclamà campió de sis lligues 2007, 2009, 2010, 2011, 2012, 2017 i dues copes d'Espanya 2010 i 2015 Ocupa la posició de defensa Internacional amb la selecció espanyola en els campionats d'Europa 2010 i 2015 i del Món 2007 i 2015, fou bronze al campionat del Món d'hoquei sala 2007 i formà part de l'equip espanyol que obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 L'any 2017 deixà l'alta competició

Començà a jugar al Club Natació Mataró i aconseguí els seus millors resultats amb el Club Tennis Taula Calella També jugà amb el Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala, l’Olesa, el Sant Vicenç dels Horts i el Canet Fou subcampió d’Espanya juvenil 1982 i, en categoria absoluta, campió de Catalunya individual 1989, quatre cops de dobles 1984, 1985, 1991, 1992 i un de dobles mixtos 1994 El 1983 formà part de l’equip del Calella que pujà per primer cop a la màxima categoria, en la qual obtingué dues vegades la tercera posició

Membre del Club d’Arquers de Catalunya, es proclamà campió d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure en dues ocasions 1952, 1954 El 1952 també guanyà el Campionat de Catalunya i diversos concursos de tir amb arc, com el trofeu mediterrani o el Verge de Montserrat D’altra banda, guanyà tres vegades el Torneig Internacional Postal Copa Seefab 1952, 1953, 1954 Baté el rècord estatal de tir amb arc en diverses ocasions, en especial durant l’any 1952 L’últim torneig que guanyà fou el concurs als 70 m, a Manresa 1956

S’inicià al club Tot Vici en Bici participant amb bicicleta tot terreny en curses de camp a través Competí pel Cropusa 2002-03, el Club Ciclista Montcada 2004, el Saunier Duval 2005, el Caja Castilla La Mancha 2006, amb el qual guanyà el Trofeu Festes d’Olot, i el Club Ciclista Camp Clar 2007-08 Amb aquest darrer fou campió d’Espanya d’elit i guanyà el Trofeu Iberdrola El 2009 fitxà pel Cafès Baqué i, l’any següent, tornà al CC Camp Clar, on conclogué la trajectòria

Vinculat al FC Barcelona, s’entrenà a les ordres de Paco Seirullo i Wolfram Scholz Fou cinc vegades campió de Catalunya de disc 1984, 1987, 1988, 1990, 1991 i una de pes 1987 Assolí el subcampionat estatal de disc 1987-91 i establí el rècord català de llançament de disc 1987 Competí més d’una quinzena de vegades amb la selecció espanyola És entrenador de llançaments al CAR de Sant Cugat Ha tingut a les seves ordres atletes com Susana Regüela, David Martínez, Margarita Ramos, Eloi Rovira, Irache Quintanal i Mario Pestano

Fou campió de Catalunya amateur de fons en carretera 1993 Competí en la categoria d’aficionats amb els equips Cunit-Mozia 1992-93, Café Fortaleza 1994, Orbea 1995-96 i Lous-Cristaleria Vinarocense 1997 Fou professional entre el 1998 i el 2002 Disputà la Vuelta a Espanya 1998, el Tour de França 2000, en què guanyà en l’espe-cialitat per equips i el Giro d’Itàlia 2001, 2002 Defensà l’Avianca Telekom de Colòmbia 1998 i el Kelme 1999-2002 Una vegada retirat, presidí la Penya Ciclista Baix Penedès i fou seleccionador català cadet

Debutà professionalment el 1994 i es proclamà campió d’Europa 1995 i subcampió del món 1999 Guanyà quatre vegades el Trial de les Nacions 1996, 1997, 1998, 2000, quatre Campionats d’Itàlia 2001-04 i un Campionat de França 2005 Pilotà pels equips Beta, Gas Gas, Montesa i Sherco El 2005 es retirà, després de patir una greu lesió Des de llavors s’ocupa de la seva empresa Trialshow, dedicada a les exhibicions de trial, i collabora amb l’escola de Jordi Pascuet, Pascuet Trial School, de la Seu d’Urgell