Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
bulbil
Anatomia vegetal
Òrgan d’acumulació de substància de reserva, propi dels caròfits, que consisteix en uns acumulaments de cèl·lules plenes de grans de midó i que es troba als rizoides d’aquestes algues.
tapís
Indústria tèxtil
Art
Peça de roba, amb grans dibuixos, sovint figures i paisatges, emprat generalment en l’adornament de les parets de les habitacions, la fabricació del qual constitueix l’art de la tapisseria
.
L’ordit sol ésser de material resistent, i és teixit molt tens, per a amagar-lo La trama, de llana, seda, or o plata, de molt diversos colors, cobreix l’ordit i forma el dibuix Els tapissos fets a mà són fabricats en els telers d’alt lliç tipus Gobelins, procediment més costós però que dóna una millor qualitat, o bé en els telers de baix lliç tipus Aubusson, procediment més econòmic però que produeix tapissos de qualitat més baixa
tapaboques
Peça de roba de llana o cotó, generalment amb grans mostres de color, que hom usa com a abrigall del coll, amb la qual hom sol tapar-se àdhuc la boca.
cara
Cara (Chara hispida)
JC Schou (cc-by-nc)
Botànica
Gènere d’algues verdes d’aigua dolça, de la classe de les carofícies, formades per un eix de grans cèl·lules, recobertes d’un còrtex de cèl·lules allargades, i per ramificacions verticil·lades.
Molt emprades en experiments de fisiologia cellular asprella
atles celeste
Astronomia
Col·lecció de mapes celestes que ordena des dels pocs centenars d’estels més brillants, visibles a ull nu, fins als milions d’estels, conglomerats i nebuloses, visibles només amb grans telescopis.
La magnitud i el tipus espectral dels estels hi són indicats per mitjà de símbols
belleraca
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 80 a 100 cm d’alçada, de fulles grosses, palmatisectes, glabres i verdes pel revers, i grans umbel·les amb fruits arrodonits.
Es fa als prats dalladors de muntanya, sobretot al Pirineu
angiopteris
Botànica
Gènere de falgueres primitives, tropicals, de l’ordre de les marattials, de tija curta, amb una roseta de grans fulles molt dividides, amb apèndixs estipulacis a la base, rics en reserves.
descafeïnament
Alimentació
Química
Operació a què són sotmesos els grans de cafè a fi d’eliminar-ne la cafeïna i suprimir-ne les possibles accions fisiològiques no convenients sense canviar-ne les característiques organolèptiques.
El procés més primitiu consisteix a hidratar el gra verd, acidificar i extreure la cafeïna amb dissolvents orgànics, assecar el gra per eliminar-ne el dissolvent i torrar-lo Una millora del procés és extreure la cafeïna amb aigua calenta 93°C i després separar-la'n amb dissolvents orgànics a fi que aquests no estiguin en contacte amb el cafè La cafeïna extreta és utilitzada en la indústria farmacèutica
cataractagenitus
Meteorologia
Dit del núvol especial que s’origina als grans salts d’aigua quan la trajectòria inicialment descendent de les gotes procedents dels esquitxos és compensada pel moviment d’aire localment ascendent.
La catedral de Narbona com a referent directe de les de Barcelona i Girona
Art gòtic
L’auge de l’arquitectura gòtica a Catalunya té el seu parallel, per no dir el seu antecedent, al Llenguadoc, en què, d’ençà de l’any 1270, es reconstrueixen moltes grans esglésies en un llenguatge arquitectònic clarament pres del nord de França Es tracta, sobretot, de les catedrals de Narbona, Carcassona, Tolosa i Rodés, i també de l’església cistercenca de Valmanha i d’algunes esglésies dels ordes mendicants, en especial a Tolosa El fenomen que es presta a la comparació de Catalunya amb el Llenguadoc és, en primer lloc, la ruptura clara i neta amb la tradició romànica Les tipologies i el…