Resultats de la cerca

Jugà al Racing de Santander i a l’Atlético de Madrid abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona 1982-87 Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Posteriorment, retornà a l’Atlético de Madrid 1987-89 i també jugà amb el Club Deportivo Logroñés 1989-90 i el Racing de Santander 1990-91 Fou internacional amb la selecció espanyola i es proclamà subcampió d’Europa 1984 Com a entrenador dirigí el Rayo Vallecano 1995-96, el Racing de Santander 1996-98, el Sevilla FC 1998-2000, l’Atlético de Madrid…

Es formà a les categories inferiors del Real Madrid i jugà amb el Castilla 2006-08 Fitxà per l’Espanyol 2008-11, amb el qual disputà 60 partits de Lliga, i tornà al Madrid Ha estat internacional sub-21

Hi ha les restes del palau renaixentista de Villena s XVI

És situat en una zona agrícola, però l’economia es sustenta també per indústries diverses alimentàries, paper N'és remarcable el nucli urbà, en què s’hi conserven palaus i cases antigues i on destaca especialment la plaça de Segòvia

Posseeix dues plantes moledores d’oli i farina de soia a Tarragona —on té, a més, importants installacions al port— i a Reus Baix Camp És controlada per la multinacional nord-americana Cargill Incorporated, líder mundial dels cereals i la soia Primera empresa del sector a l’Estat espanyol, el 1983 obtingué una xifra de vendes de 60271 milions de pessetes i ocupava 150 empleats

És la segona empresa del sector en l’àmbit estatal Té fàbriques a Castella i Andalusia Participa a Unión Alcoholera Española, que té una fàbrica a València

Era promogut per periodistes vinculats als antics òrgans de premsa del Movimiento sense que això impliqués una afinitat ideològica amb el franquisme, en percebre que aquests mitjans podien ser privatitzats amb la democratització Així, la ULE es proposà de reivindicar uns òrgans de premsa públics, per tal d’assegurar el dret dels ciutadans a expressar-se lliurement Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 1849 vots El secretari general era Domingo de Guzmán Roibas A Catalunya els representants visibles foren Antonio Merino, Maria del Mar Garayoa i Alfonso Senserrich Restà inactiu…

Caracteritzada per una abundant i bigarrada producció doctrinal, propugnà l’alliberament nacional, en un marc revolucionari, d’Euskadi, Galícia, els Països Catalans i Canàries, i exterioritzà les seves simpaties pel Partido Comunista del Perú-Sendero Luminoso Edità Revolución Proletaria i Cuadernos de la Revolución Proletaria El 1990 esdevingué Partido Comunista Marxista-Leninista-Maoista de Catalunya, editor de La Rebelión se justifica Por la construcción del Partido Comunista