Resultats de la cerca

Succeí Hug de Sant Víctor a l’abadia homònima de París Els sis llibres del seu De Trinitate ocupen un lloc excepcional en la història de l’especulació trinitària per l’intent de derivar de l’amor comunicatiu de Déu les propietats de les persones divines Elaborà minuciosament tres arguments a posteriori de l’existència de Déu el de la temporalitat, el dels graus de perfecció i el de la possibilitat, molt apreciats per l’escolàstica posterior La mística especulativa li deu també notables aportacions, sobretot de tipus simbòlic

Abans de la guerra civil de 1936-39 realitzà preferentment reportatges i retrats L’any 1950 reprengué l’activitat amb treballs publicitaris i com a retratista Es relacionà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i fotografià tots els muntatges de la companyia i s’especialitzà com a fotògraf d’espectacles i de concerts L’important arxiu que reuní sobre aquests temes fou venut a l’Institut del Teatre, on es coneix amb el nom d’Arxiu Barceló També collaborà en la illustració de llibres, preferentment els de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Quatre pedres escampades constitueixen el precari testimoni d’aquesta església, situada prop de Sant Pere de Graudescales Un document del 6 de novembre de 907 en demostra l’antiguitat En ell hom diu que Guisad II, bisbe d’Urgell, erigí en monestir i abadia de l’orde de sant Benet, l’església de Sant Pere d’Escales A la renúncia de Francemir fou proposat Bello com a abat de Sant Pere d’Escales, església que fou dotada, entre d’altres, amb la de Sant Mamet, que “ est in ipsa rocha ”, juntament amb les seves terres

No han pervingut restes vistents d’aquesta petita fortalesa Solament la persistència del topònim en un turó proper a la masia de Mossenye ens en recorda l’existència S’accedeix a aquest lloc pel camí de Colobor i prenent després un trencall que hi passa ben a prop Nosaltres identifiquem aquest topònim actual amb el castell de Monçoust , que es documenta el 1169 en el testament d’Exabel, senyor de Pedra, el qual llegà a l’abadia d’Àger el delme i les primícies d’aquest lloc, que era en poder del sagristà del monestir

Ara per ara és una incògnita l’existència d’aquesta abadia o monestir, que sembla que cal localitzar a la confluència de la Ribera de Vilacarle o vall Ribagorçana amb l’Isàvena Solament hi ha dues notícies d’aquesta casa, totes dues referents a la partida d’Entrambesaigües, terme de Fornons El 1182 es consigna Guillem “de Sen Tirs” donant conformitat a un diploma ovarrès l’any 1238 apareix documentat un tal Aia, abat de Sant Tirs, que signa com a testimoni un instrument relacionat amb l’església de Vilacarle

Estudià a la Universitat d’Oxford, on es graduà en música l’any 1613 Entre el 1623 i el 1630 fou, probablement, sagristà a l’abadia de Westminster Cap al 1624 esdevingué director del cor de la catedral londinenca de Saint Paul Escriví música vocal religiosa -motets llatins, anthems en anglès-, música per a virginal danses i també per a consort d’instruments fantasies La seva música vocal profana aparegué publicada en les colleccions Private Musicke or The First Booke of Ayres and Dialogues Londres, 1620 i Mottects or Grave Chamber Musique Londres, 1630

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits

Fou deixeble i collaborador de Gregori MSunyol i estudià a l’abadia de Solesmes Durant algun temps succeí Sunyol com a director i professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà Professà cant gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vicepresident des de la fundació Destaquen El cant gregorià Un model de música religiosa 1971 i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians 1979, entre una considerable quantitat d’estudis dedicats al cant litúrgic

El poble de Camporrells s’emplaça entre dos torrents, el barranc del Molí del Pubill i un brancal que hi conflueix El topònim del lloc és consignat per primera vegada l’any 1063, com a límit territorial del terme d’Estopanyà i, per tant, dels dominis dels comtes de Barcelona En aquest temps, Camporrells fou conquerit pels futurs vescomtes d’Àger així, consta que l’any 1090 Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de totes les esglésies que hi havia i les que en un futur es “ in castrum Camporelios ” i en els castells de…

Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151 L’autèntic…