Resultats de la cerca
Es mostren 3884 resultats
Jaume Altadill Clúa

Jaume Altadill Clúa durant l’expedició Everest-82
Arxiu J. Altadill / Alfons Valls
Alpinisme
Fotografia
Alpinista, fotògraf i reporter.
És soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC Començà a escalar l’any 1965 Com a esquiador ha realitzat nombroses travessies i ascensions i collaborà en l’organització dels Rallis de Muntanya i Esquí del CEC És membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del qual fou president el 1978 Ha format part d’expedicions als Andes del Perú Operació Hirca, 1976, a l’Hindu Kush segon intent català al Saraghar, 1977, a l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987 i, en tres ocasions, a l’Everest 1982, 1988, 1993 És autor documentals sobre l’Everest, el Thalay Sagar, l’Índia i el Nepal i ha participat en…
batalla del Salado
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a les ribes del riu del mateix nom, prop de Cadis, el 30 d’octubre de 1340 entre Alfons XI de Castella-Lleó (aliat amb Alfons VI de Portugal i amb Pere III de Catalunya) i el soldà benimerí Abū-l-Ḥasan
.
La victòria cristiana tallà definitivament l’accés de tropes musulmanes nord-africanes a la península Ibèrica D’acord amb Alfons XI de Castella, Pere III de Catalunya envià una host que participà en la batalla Alhora, l’estol català ajudà també els castellans a controlar l’estret de Gibraltar Un cop vençuts els marinites al Salado, les forces marítimes catalanes contribuïren poderosament a la presa d’Algesires 1344
Joan I de Biscaia
Història
Senyor de Biscaia (1289-95 i 1310-19), infant de Castella, fill d’Alfons X de Castella i de Violant d’Aragó.
El 1282 féu costat al seu germà Sanç contra el seu pare El 1291 participà en la conquesta de Tarifa En morir el seu germà, esdevingut Sanç IV de Castella, es proclamà rei de Lleó 1296, però se sotmeté a Ferran IV 1300, de qui fou conseller, i fou també tutor d’Alfons XI Morí a la batalla de la Vega de Granada S'havia casat amb Margarida de Montferrat, i després 1287 amb Maria I, senyora de Biscaia
tractat de Milà
Història
Pacte secret, signat el 8 d’octubre de 1435 a Milà, entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria Visconti, duc de Milà.
Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven
principat de Girona
Història
Títol nobiliari concedit pel rei Ferran I al seu primogènit, l’infant Alfons, el febrer del 1414, a imitació de la casa reial de Castella.
La senyoria corresponent, continuació del ducat de Girona , no fou efectiva fins el febrer del 1416, i s’extingí dos mesos després quan l’infant Alfons accedí a la dignitat reial Posteriorment fou usat pels primogènits de la Corona com a simple títol nobiliari fins que la dinastia dels Borbó en prescindí El 1977, Joan Carles I revalidà el títol, que concedí al seu fill Felip i que quedà oficialitzat per la Constitució del 1978 L’any 2014, Elionor, primogènita del rei Felip VI, assumí el títol de princesa de Girona
tractat d’Ágreda
Història
Tractat signat el 27 de setembre de 1162, a la mort de Ramon Berenguer IV, entre Ferran II de Lleó i el rei d’Aragó, Alfons I, encara infant, voltat dels seus consellers.
Ferran es comprometé a defensar Alfons i a lliurar-li la seva germana petita, Sança, com a esposa
carta de poblament
Trasllat de la carta de poblament de Paüls dels Ports, concedida per Alfons I
© Fototeca.cat
Història del dret
Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat.
L’atorgament d’aquestes cartes de poblament, assimilables a voltes, pel seu contingut i ocasionalitat, a les cartes de franquesa, va estretament lligat a les diferents etapes de reconquesta i repoblació del país, i també a la promoció cívica dels nuclis veïnals, i presenten diferents característiques, segons el seu contingut Més rares en els primers segles altomedievals, en què la restauració de les comarques de la Catalunya Vella s’opera preferentment per aprisions i per establiments individuals sols pot esmentar-se d’aquesta època algun privilegi important d’índole fronterera, com el de…
entrevista de Jaca
Història
Reunió celebrada a Jaca (Aragó) entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Eduard I d’Anglaterra (1288) per a resoldre els conflictes derivats de l’aliança general contra Catalunya per l’ocupació de Sicília.
Per tal de mantenir Castella a part, el rei català proclamà Alfons de la Cerda rei de Castella Els tractes per a l’alliberament de Carles de Salern foren prosseguits a Canfranc pacte de Canfranc
tractat d’Almirra
Història
Tractat d’aliança i de delimitació de les respectives zones de conquesta concordat entre Jaume I de Catalunya-Aragó i l’infant Alfons de Castella, el futur Alfons X, en nom del seu pare Ferran III, signat el 26 de març de 1244 a Almirra, prop de Biar (Alcoià).
Les intromissions de l’infant Alfons de Castella, des del regne de Múrcia, a la zona de conquesta reservada a Catalunya-Aragó per anteriors tractats amb Castella de Tudellén i Cazola, provocaren una resolta reacció de Jaume I quan l’infant intentà que se li rendís Xàtiva, assetjada pel rei des del febrer de 1244 Emprant el mateix procediment, Jaume I s’apoderà de Villena i d’altres llocs de la conquesta castellana, actitud que decidí l’infant a entaular negociacions, que arribaren a bon terme amb la signatura del tractat Segons aquest, la línia divisòria entre els regnes de…
art asturià
art asturià Santa María de Naranco, Oviedo (segle IX)
© Fototeca.cat
Art
Formes d’art de la cort d’Astúries, de primer a Cangas de Onís, després a Oviedo i a Lleó, des del segle VIII fins a l’època d’Alfons III.
És un dels grups d’art preromànic més personals, sobretot en l’arquitectura, la pintura i l’orfebreria El sistema constructiu és regit pels principis que informaren tot l’art medieval des del romànic cobertes de voltes de mig punt amb arcs formers i contraforts exteriors Apareixen arcs de mig punt, algunes vegades peraltats, i, al final, de ferradura, per influència mossàrab Hom pot dir que es tracta ja d’estructures medievals, en contraposició a les de tradició romana de temps visigòtics En llur origen tenen un gran paper les noves fórmules europees que reflecteixen corrents orientals L’art…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina