Resultats de la cerca

Als s XIII-XVIII, tenien el ius edicendi , o sia, la facultat de fer ordinacions amb la limitació de no poder infringir el dret comú o les constitucions de Catalunya En territoris baronials d’alguna importància, formats per diverses batllies i termes de castells, es regulen per via d’ordinació matèries tan diverses com el dret processal, les taxes de notaris i escrivans, la pesca, la repressió de la blasfèmia, la seguretat de camins, etc A voltes, l’acció dels barons o dels seus procuradors generals i governadors, s’estén a aprovar ordinacions fetes i proposades per les mateixes…

Es llicencià en ciències 1873 i en enginyeria de camins, canals i ports 1881 Fou inspector estatal dels ferrocarrils de Catalunya i, posteriorment, enginyer de les obres dels ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França projectà diverses línies ferroviàries dels Països Catalans i d’Aragó En 1891-92 publicà un treball en tres volums El túnel de Argentera , descripció del complex treball d’enginyeria que li valgué el títol de marquès de l’Argentera 1918 Féu construir l’estació de França de Barcelona per la companyia Madrid-Saragossa-Alacant Escriví unes Impresiones de un viaje…

Els obstacles són formats per desnivells, rampes, camins empedregats, passos de riu, etc, de manera que només una desena part del recorregut sigui transitable Els pilots fan servir motocicletes especials, amb manillar alt, parafangs molt separats de les rodes i rodes amb tacs de goma per tal d’aconseguir més adherència al terreny Les proves comprenen dues sèries en cada sessió, i les categories reconegudes són de 125 cm 3 , de 250 cm 3 i de 500 cm 3 La principal prova de motocròs és el campionat del món, disputat des del 1960, una de les proves puntuables del qual té lloc al…

La reunió celebrada el 18 de desembre del 993 al castell de Castellnou, a fi de delimitar el territori de Torderes alludeix a una creu de camins, entre “la via que ve de Sant Pere de Paçà i el sender que ve de Sant Esteve” És la primera menció d’aquesta església, encara esmentada del segle XII al segle XV “via qui vadit de Pacíano ad Sanctum Stephanum” , 1198 “ecclesia d Stephanide Vineis” , 1163 “S Stephanys de Vineis, parrochie S Petri de Passano” , 1409 Fou donada amb la parròquia de Sant Pere al monestir del Camp pel bisbe Udalgar entre el 1130 i el 1148 Aquesta església…

De línia molt independent, és precursor del Modernisme en el seu aspecte més positiu Residí dos anys 1885-87 a París i Londres Molt influït per GABécquer, EAPoe i ChBaudelaire, no deixà, però, de recercar camins propis ni de tenir una estètica molt exigent i personal, com es veu al tercer dels seus Nocturnos , on aconsegueix un ritme tetrasillàbic d’un lirisme indiscutible, i a la novella autobiogràfica De sobremesa, 1887-1896 publicada el 1925 El 1956 el Ministerio de Educación Nacional de Colòmbia publicà, a cura de Rafael Maya, l' Obra completa de José Asunción Silva prosa y…

Ocupà diferents càrrecs en l’administració pública, del 1948 al 1952 fou director general de la UNESCO i fou membre numerari de l’Academia Mexicana de la Lengua A partir dels postulats modernistes inicià una etapa de recerca d’una sensibilitat nova per camins més avantguardistes De la seva obra poètica cal destacar Fervor 1918, El corazón delirante 1922, Biombo 1925, Poesías 1926 i Sin tregua 1957, i dels seus assaigs cal esmentar Contemporáneos 1928 i El escritor en su libertad 1953 També publicà novelles, com Margarita de Niebla 1927 i Proserpina rescatada 1931, i el recull de…

Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà Conflent El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident 1968 Feu cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i collaborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana Com a escriptor collaborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord La Tramontana , Sant Joan i Barres i L’Indépendant Publicà dos reculls de poemes Camins 1976 i De…

Fill del Zebedeu i germà de Joan Evangelista , formà part, amb ell i amb Pere, del grup de deixebles predilectes de Jesús Una tradició tardana el feu evangelitzador d’Hispània i originà la creença de la seva sepultura a Compostella En el calendari llatí, se celebra la festa el 25 de juliol, però en l’antiga litúrgia visigòtica, el 30 de desembre Als Països Catalans sant Jaume ha estat molt venerat A més de les antigues esglésies de tradició visigòtica i preromànica, n’hi ha moltes a partir del segle XII que jalonen els camins dels pelegrins, no sols dels qui anaven a Sant Jaume…

Situació Ruïnes del sector ponentí d’aquesta capella, en bona part modificada al segle XVII Arxiu Gavín Les ruïnes de Sant Miquel de l’Arn són a l’extrem de llevant del terme de Sentmenat, gairebé a la divisòria amb el de Caldes de Montbui Són emplaçades al vessant sud-est de la serra de Corró, en un replà flanquejat per dos torrents, a sota del turó de la Torre Roja A tocar hi ha una estratègica cruïlla de camins, el que unia Ègara Terrassa i Sentmenat amb Caldes —hom creu que és de tradició romana— i el de Sant Llorenç Savall a Barcelona Mapa L37-15393 Situació 31TDG294096 El…

El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu , a Arsèguel Alt Urgell A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu 1982, Trobada amb els acordionistes del Pirineu 1987 i Rosa vermella, rosa galant 1989 El 1999 edità el primer volum de la collecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà El 1994 rebé el Premi Nacional de…