Resultats de la cerca

Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal

Una àmplia representació del món musical català actua al Palau Sant Jordi de Barcelona en un concert d’homenatge al cantant de Sau, Carles Sabater, mort al febrer passat A més de Pep Sala i la resta de músics de Sau, grups i cantants com Sopa de Cabra, Pemi Fortuny, Lluís Llach, Sílvia Comes i Lídia Pujol, Sangtraït, Tomeu Penya, Ia & Batiste, Adrià Puntí, l’Elèctrica Dharma, Luz Casal i el grup teatral Dagoll-Dagom interpreten cançons de Sau davant d’unes 20000 persones Al concert també es fa un record al guitarrista i productor Marc Grau, mort aquesta mateixa setmana

A migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l’Espina i a llevant de la masia de l’Espinoi , és la masia tradicionalment més forta del terme Parla de la seva importància que el poble degui el seu nom al fet que es formà en el Coll de l’Espina Coll s’Espina , en català antic L’edifici és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX i disposa d’una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI A ponent de la masia, passa el camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra

Inicià la seva tasca l’any 1998, promogut des d’Acció Cultural del País Valencià El mateix any, s’obrí a Alacant el primer casal Des d’aleshores, i amb l’objectiu d’arribar a 100, han obert les seves portes més d’una vintena de casals arreu de les comarques valencianes, la Franja i la Catalunya del Nord Als centres, punt de trobada de la gent interessada en la llengua, la cultura i el país, s’hi duen a terme nombroses activitats culturals i cíviques, amb vista a aconseguir una major implicació en la defensa dels valors comuns dels Països Catalans

Sembla que cal cercar l’antic castell de Bertí, documentat des del 978, en l’edifici conegut avui dia com el Clascar La documentació fa esment d’una “forcia sive domus de Bertino” , del 1317 al 1320 i de la “Borgia de Bertino”o “de Clascano” , del 1370 en endavant El Clascar fou als darrers segles una masia fins que els Almirall, entorn del 1925, intentaren convertir-lo en un castell romàntic, construint una gran torre rodona i un nou casal i aplegant-hi peces i elements de diferents llocs Del 1960 ençà es troba abandonada i en un estat progressiu de ruïna

Autor del palau del comte de San Simón 1852-54 i de l’església de sa Vileta 1853 Projectà l’església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina Dirigí les obres de l’oratori de la Misericòrdia, projectat pel madrileny Isidro Velázquez, i del pati de l’església de Sant Antoni de Viana Restaurà el casal de son Cigala i la casa de son Peretó Sorgit en el moment de crisi del neoclassicisme illustrat, fou influït pels corrents de l’eclecticisme romàntic de caire italianitzant, que conjugà amb elements de la tradició autòctona

El 1961 emigrà a l’Uruguai i, establert a Montevideo, des del 1964 ha engegat diferents indústries en els sectors de l’automoció, la ramaderia, i la importació i exportació d’articles agroalimentaris, que s’han convertit en empreses punteres dins l’economia d’aquest país Fora del camp professional, des de 1971 presideix el Casal Català de Montevideo i pren part en la vida política uruguaiana ha estat candidat a les eleccions del 1991 i 1992 També fou promotor del programa de ràdio Aquí Catalunya , que s’emeté durant tres anys sota la direcció de l’actor Gerard Busqué

A mà dreta de la carretera de Sant Quirze de Besora, entre Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, a les envistes de Sora, es troben les ruïnes de la planta i el fossat d’aquesta fortalesa Aquesta edificació serví de casal de la família Freixenet, que sembla que era castlana de Sora i d’Orís El 1109 es documenta el primer membre de la família quan Bernat Ermengol de Freixenet rebé de mans de Guillem Bernat de Duocastella la castlania de Duocastella La família Freixenet segueix apareixent en la documentació fins al segle XIV que desapareix

Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…

El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà  el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es formà al…