Resultats de la cerca

Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i entre els…

Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven Ignasi Pinazo, J Benlliure,…

Aquesta capella és documentada l’any 969, en què l’abat Sal la del monestir de Sant Pere de Vellanega es queixà als comtes de Pallars contra Duran, que havia robat unes vaques, motiu pel qual, en concepte d’indemnització, aquest fou obligat a donar al monestir l’església de Sant Fructuós, situada dins del terme del castell de Mur Aquesta notícia permet establir un origen privat per a aquesta església En el document de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, de l’any 1069, s’esmenten diferents terres situades prop d’altres terres de Sant Fructuós En una d’aquestes afrontacions s’…

En ple període constituent d’una Segona República espanyola que es mostrava resoltament laïcitzadora i anticlerical, a Catalunya un segment minoritari de joves catòlics decidí d’organitzar-se en el terreny polític per, des d’una posició democràtica i nacionalista sense equívocs, defensar “els principis cristians”, “la concepció espiritualista de la societat” i els drets dels creients, que consideraven lesionats per la legislació republicana De la Segona República a la postguerra El nucli fundacional d’UDC procedia sobretot de l’ala més evolucionada del carlisme català Joan B Roca i Caball,…

Fundat el 1967, ha organitzat proves de gairebé totes les especialitats motociclistes, però la més emblemàtica fou l’Enduro Terres de l’Ebre, que durant dues dècades fou puntuable per als Campionats de Catalunya i d’Espanya, i arribà a puntuar per al Campionat del Món el 1994 Els seus impulsors foren Josep Aragonès, Carlos Albiol, Felip Tallada i, posteriorment, Jordi Rovira El 1997 també organitzà l’Enduro de les Autonomies, en què es proclamà campió d’Espanya amb un equip format per Micki Arpa, Pedro Pérez i Jesús Duran Els seus pilots més representatius en altres especialitats han estat…

Té la finalitat de promoure la recerca sobre les societats de l’antiguitat clàssica i altres pobles relacionats amb aquestes, com també la formació avançada en arqueologia del món clàssic Publica la sèrie ‘Documenta’, dedicada a estudis monogràfics, de la qual fins el 2005 aparegueren dos volums El seu primer director fou Josep Guitart Duran Des de la seva creació, l’ICAC ha especialitzat la seva actuació en funció de les quatre línies de recerca arqueologia de la ciutat antiga arqueologia del paisatge, poblament i territori instrumentum domesticum, materials i comerç en el món antic, i…

Creada a Mèxic, el novembre de 1954, per Francesc Farreras i Duran, Pere Ferrer i Batlle i Salvador Armendares i Torrent Mitjançant el seu suport econòmic pogué organitzar-se la Secretaria de la Presidència de la Generalitat i els seus serveis d’informació i enllaç Amb una remarcable eficàcia, un decret del president Josep Tarradellas, del 28 de maig de 1960, li atorgà rang oficial i en nomenà president l’exconseller Antoni M Sbert, tresorer Pere Ferrer i Batlle i secretari Joan Potau N'eren vocals Lluís Nicolau d’Olwer, Pere Bosch i Gimpera, Ramon Frontera i Bosch, Manuel Alcàntara i Gusart…

S'inicià com a comerciant i residí alguns anys a Andalusia Es llicencià en dret, a Barcelona, el 1860 Liberal-conservador, entre el 1860 i el 1876 defensà el proteccionisme als debats de l’Ateneu Català, després Barcelonès Professà economia política i dret mercantil en diverses entitats catalanes, entre les quals l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, que presidí Polemitzà amb Moret contra el lliurecanvisme a l’ajuntament d’Alacant Considerat un dels pocs oradors nats catalans, participà en congressos, protagonitzà mítings ressonants i…

L’antic lloc de Racots, del qual només resta memòria en el topònim que dóna nom a una partida situada a migdia del terme de Verdú, és esmentat l’any 1080 com a afrontació territorial termino de Rechod del castell de Valerna, quan Arnau Company i Guisla cediren l’esmentada fortalesa a Ponç Duran i la seva muller Ermengarda i a altres particulars Del seu antic castell tan sols hi ha notícia que l’any 1289 Ramon de Peramola, castlà de la fortalesa, el vengué amb tots els seus termes a l’abat de Poblet, Guillem d’Estanyol, conjuntament amb el castell de Llentisclell, pel preu de 140 sous Durant…

Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma, sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, més tard, en illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer cop a Barcelona, a les Galeries Laietanes, el 1949, i l’any següent a les Galeries Argos i a Tarragona Projectà i realitzà un fresc representant l’ Assumpció per a la parròquia de Sant…