Resultats de la cerca
Es mostren 1514 resultats
viver
Vivers d’ostres
© Fototeca.cat
Aqüicultura
Lloc on hom manté i cria, per a l’explotació o amb finalitats de repoblació, diversos animals aquàtics d’interès comercial, com ara mol·luscs (ostreïcultura, mitilicultura), peixos (piscicultura) i, darrerament, crustacis, sobretot llagostins i gambes.
Els primers vivers coneguts foren a l’antic Egipte, a la riba del Nil, on hom ja exercia, a gran escala, la piscicultura
sebester
Botànica
Arbre de la família de les boraginàcies, de 3 a 5 m d’alt, de fulles alternes, ovals i perennes, de flors blanques, reunides en cimes paniculiformes, i de fruits carnosos de color ataronjat o groguenc.
Els fruits són comestibles i tenen propietats emolients i pectorals És originari d’Egipte i és conreat a diverses regions tropicals d’Àsia
Dayr Baliza
Monestir
Antic monestir copte, prop d’Asyūt, a l’Egipte superior.
Famós pels papirs dels s VI-VII que hi foren trobats el 1907, els quals contenen algunes pregàries litúrgiques i part d’una anàfora eucarística, de tipus alexandrí, important per a la història de la litúrgia
Al-Dāḫila
Oasi
Oasi del nord d’Egipte, a l’oest del Nil.
La ciutat més important és Al-Hāriǧa, també a l’oest
Suez
Ciutat
Ciutat del NE d’Egipte, que constitueix un muḥāfaẓa independent.
Situada a l’extrem sud del canal de Suez, forma, juntament amb Bur Tawfīq i Bur Ibrāhīm, un gran complex portuari, amb refineries de petroli hi arriba per l’oleoducte d’Al-Gardaqah i Rā's Gārib, indústries químiques i pneumàtics Voltada de desert, rep l’aigua d’Ismailia Fou molt danyada durant la guerra araboisraeliana del 1967 i, econòmicament, pel tancament del canal de Suez 1967-75 El 1980 hom inaugurà un túnel viari fet per sota del canal de Suez, uns 20 km al N de la ciutat
al-Qanṣū
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1500-16) de la dinastia burgita.
Intentà, sense èxit, de frenar la política expansionista dels portuguesos a l’Índic Enfrontat també amb Selim prop d’Alep, a Síria, fou derrotat i mort pels otomans
Qa’itbey
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1468-1495) de la dinastia burgita.
Fou atacat per l’otomà Baiazet II , però reeixí a conservar les fronteres El seu mausoleu al Caire 1463 és un dels monuments més característics de l’art mameluc
Qalāwūn
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1279-90) de la dinastia bahrita.
Lluità contra els croats, a qui prengué el castell de Marqab i Trípoli 1289 Morí en l’intent d’emparar-se d’Akko Féu construir diversos monuments i edificis públics al Caire, entre ells l’hospital del seu nom
Tuthmosis III

Tuthmosis III. davant Ammó
© Fototeca.cat
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1504-1450 aC).
Fill de Tuthmosis II, estigué sota el domini de la seva tia i madrastra Hatšepsut del 1504 al 1482 A partir de la desaparició d’aquesta, però, demostrà ésser un dels sobirans més capaços d’Egipte No sols fou un bon administrador, sinó que, a més, la seva política exterior tingué una gran brillantor, i el país arribà al punt culminant del seu poder Seguint la política expansionista de Tuthmosis I, conquerí nous territoris a Síria-Palestina, i refermà el control sobre les possessions que Egipte ja hi tenia en el decurs de disset campanyes, quatre de les quals són molt…
kediv
Títol equivalent a virrei.
Concedit pel soldà Abdülhamit II 1873 al paixà d’Egipte Ismā'īl, els seus successors Tawfīq i ‘Abbās Hilmī II el portaren fins el 1914
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina