Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
Socialistes Demòcrates Catalans
Partit polític
Grup fundat el 1972 a Barcelona.
El seu ideari de formació cristiana se centrava en la democràcia, el socialisme i el nacionalisme Els líders eren Fèlix Martí, Joaquim Ferrer, Francesc Esteva, Marcel Ga-barró i Josep Verde Aldea Al novembre de 1974 s’integrà en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya
el Siglo de Oro
Història
Denominació que rep, en la literatura castellana, el període de gran esplendor cultural que comprèn, aproximadament, els segles XVI i XVII i que coincideix amb el Renaixement i el Barroc.
Entre els nombrosos autors que en formen part, cal citar Garcilaso de la Vega , Fray Luis de León , santa Teresa de Jesús , sant Joan de la Creu , Miguel de Cervantes , Félix Lope de Vega , Francisco de Quevedo , Luis de Góngora i Pedro Calderón de la Barca
El Rayo
Setmanari
Setmanari republicà federal aparegut a Palma, Mallorca, (28 de març de 1869 - 24 de juliol de 1870) i dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster.
Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números
concili de Basilea
Dissetè concili ecumènic, convocat per Martí V
per dur a terme la reforma de l’Església catòlica, resoldre el problema hussita
i unir les esglésies llatina i grega.
Durà del 1431 al 1449 La sessió inaugural fou presidida, en nom del cardenal Cesarini, per Joan de Ragusa i per Joan de Palomar, ardiaca de Barcelona La poca afluència de bisbes mogué el papa Eugeni IV a suspendre'l, però els pares conciliars, defensors de les teories conciliaristes, no solament s’hi oposaren, sinó que proclamaren novament els drets de Constança concili de Constança i fins i tot citaren el papa a judici Al cap de dos anys de pugna i havent aconseguit els pares de Basilea la pau amb els hussites gràcies a una ambaixada enviada a Praga, presidida per Joan de Palomar 1433, el…
Històries de la Fira
Cinematografia
Pel·lícula del 1957; ficció de 96 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona, Imperia Film ARGUMENT Josep Maria Forn, José León GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA José FAguayo Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Miquel Sitges INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Suzette, Antonio Vilar Fèlix, Mara Lane Teresa, Frank Latimore Alfred, Manolo Morán el carterista, Miguel Gila, Francisco Piquer, Josep Maria Caffarel, Jesús Puche ESTRENA Madrid, 10021958, Barcelona, 21051958, TV, 02031986 en català…
Francesc Marsà i Figueras
Pintura
Pintor.
Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Fou distingit a salons de Barcelona, Madrid i Berlín Formà part —presentat per Eduard Aunós— de l’orsià Tercer Salón de los Once de Madrid 1945 Fou un dels conreadors més coneguts de la natura morta acadèmica, durant els anys trenta i quaranta
Biblioteca de los escritores aragoneses
Repertori biobibliogràfic, per ordre cronològic, dels escriptors nascuts a Aragó, redactat per Félix Latassa y Ortín.
Es compon de dues parts Biblioteca antigua de los escritores aragoneses que florecieron desde la venida de Cristo hasta el año de 1500 1796 i Biblioteca de los escritores aragoneses que florecieron desde el año de 1500 1798-1802 Totes dues parts foren refoses i ordenades alfabèticament per Miguel Gómez Uriel amb el títol de Biblioteca antigua y nueva de escritores aragoneses 1884-86 Inclou escriptors catalans nascuts en terres administrativament aragoneses
apologeta
Cristianisme
Nom donat a cadascun dels escriptors cristians que al s II feren la defensa de llur fe davant els emperadors, els pagans o els jueus.
Llur mètode consistia a mostrar que el cristianisme no era perillós a l’estat, sinó que era moralment i culturalment superior al paganisme Enfront dels jueus volgueren mostrar com les profecies de l’Antic Testament s’acomplien en Crist Els principals foren Aristides, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil, Minuci Fèlix i Tertullià
Llevant
Publicacions periòdiques
Publicació catòlica, en català, que aparegué —amb el lema Per Déu i per Mallorca— a Artà (Mallorca) del 1917 al 1931, fundada per Andreu Ferrer i Ginard, que la dirigí fins el 1929; fou substituït per Josep Sureda i Blanes.
De periodicitat diversa sortí, successivament, com a quinzenal, setmanari, diari i desenal, defensà un ideari regionalista i conservador i dedicà un interès especial a les qüestions de folklore mallorquí Redactat en la seva major part per Andreu Ferrer, que hi usà diferents pseudònims, hi collaboraren també Fèlix Escalas, Antoni MAlcover i d’altres
Pablo Palau
Esgrima
Tirador i mestre d’armes.
Tirador de la Sala Militar al principi del segle XX, fou deixeble de Fèlix Lyon Destacà com a mestre d’armes, impartint classes a la Sociedad Club Velocipedista, a la Sala del Tiro Nacional, al Club Natació Barcelona, al Círculo Ecuestre i al Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina