Resultats de la cerca

Fill extramatrimonial, aquesta condició repercutí en la seva trajectòria vital i professional Interrompé els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre i l’òpera Treballà com a assitent amb Luchino Visconti La terra trema , 1948, o  Senso ,1954, de qui també fou amant i que influí decisivament en la seva visió del cinema Debutà els anys quaranta com a director teatral a Roma, però el renom li arribà per les produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, estrenà una producció de La cenerentola , de G Rossini, el 1953, i al Covent Garden de Londres amb Lucia di Lammermoor , el…

Estudià a la Architectural Association School of Architecture de Londres i es graduà el 1962 a la Yale School of Architecture EUA Treballà successivament formant equip amb Norman Foster , Su Brumwell —que fou la seva esposa— i Wendy Cheesman Team-4, 1963-67, i, posteriorment, amb  Renzo Piano El 1976 establí la pròpia firma, Richard Rogers Partnership, que el 2007 esdevingué Rogers Stirk Harbour + Partners, amb una de les quatre delegacions a Barcelona La primera obra important que realitzà fou la urbanització Wates 1965 Seguiren diversos habitatges i, posteriorment, projectes per a empreses…

Fill de Carles III de Parma, el qual succeí després del seu assassinat Amb el procés d’unificació italiana fugí a França 1859 i perdé els seus estats

Treballà a París El 1716 fou cridat a Peterburg, on s’installà definitivament, protegit per Pere el Gran Fou un excellent retratista Estàtua eqüestre de Pere el Gran a la plaça dels Enginyers, de Leningrad, Pere el Gran Ermitage i La tsarina Anna Ivanovna Museu Rus, Leningrad

Fou president del consell de relacions entre l’FMI i el GATT, director de l’Asian Development Bank 1975-79 i director general del Banc d’Itàlia 1979-92 Ministre del tresor del govern de Berlusconi maig del 1994, establí impopulars mesures de control de la inflació que provocaren la seva destitució al cap de set mesos Arran de la dimissió del govern de Berlusconi, al gener del 1995 fou nomenat cap d’un govern de tècnics amb un programa mínim basat en el sanejament de les finances públiques i la reforma del sistema de pensions Un cop aprovat el pressupost per a l’any 1996, al gener del 1996 el…

En ésser assassinat el rei 1610, fou nomenada regent del seu fill Lluís XIII pel parlament Portà a terme una política gairebé en tot contrària a la d’Enric IV, marcada, pel que fa a les relacions exteriors, per l’acostament a la corona hispànica i, quant al govern interior, per la influència del partit devot, en el qual el papa i els espanyols eren ben representats Aviat fou palesa la seva debilitat hagué de cedir davant els protestants 1612 i les ambicions polítiques del partit nobiliari 1614, el qual aconseguí que perdés la confiança del seu mateix fill, en esdevenir rei 1617 Sota la…

Pertangué a l’escola de París Conreà un tipus de composició de formes geomètriques, a les quals, mitjançant el color i el volum, infongué una modulació de plens i buits, amb una tendència vers la monumentalitat La seva obra és un exponent de l’art concret, del qual fou revelador, amb HHartung, a la postguerra

Successor de Juli II, prosseguí el concili V del Laterà Practicà el nepotisme Afavorí el nou matrimoni de Lluís XII de França amb la germana d’Enric VIII d’Anglaterra i negocià un concordat 1516 amb Francesc I Més tard, preveient la millor situació de Carles V, l’ajudà econòmicament a sostenir les guerres d’Itàlia La seva butlla per a recollir diners per a la construcció de Sant Pere provocà la revolta de Luter qüestió de les indulgències , que no fou prou valorada pel papa Gran humanista, exercí el mecenatge Rafael, Miquel Àngel, etc

Format a Nàpols, esdevingué aviat un operista d’èxit, tant en el camp de l’òpera seriosa L’Olimpiade , 1763 com en el de l’òpera bufa La contadina in corte , 1765 Passà més tard a Londres, on tingué contratemps professionals, i a París 1778, 1782-82, on es trobà immergit en la querella entre gluckistes i piccinistes La seva obra mestra, Edipo a Colono 1786 mostra que s’inclinà més cap a Gluck També deixà música religiosa i instrumental

Curial i cardenal, ocupà diversos càrrecs diplomàtics Francòfil durant la guerra dels Trenta Anys , intercedí —a instàncies dels diputats catalans— prop de Felip IV 1640 demanant clemència per als revoltats i recomanà als catalans obediència no permeté la creació d’un tribunal especial contra els eclesiàstics complicats en la revolta Fundà el collegi de Propaganda Fide, a Roma, que d’ell rebé el nom d’Urbanià 1627, i reduí notablement el calendari festiu 1642 Amic de Galileu , durant el seu pontificat tingué lloc el procés famós