Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres i en dret per la Universitat de València, fou catedràtic de dret natural als Estudios de San Isidro de Madrid i membre de l’Academia de la Historia Fou autor de l’obra Historia de la milicia española 1776 i Historia del derecho natural y de gentes 1776 i anotà unes quantes obres de jurisprudència

Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona 1958, d’on fou catedràtic de literatura espanyola Fou lector de castellà a Liverpool 1961-62 Com a poeta en castellà — Fiesta en la calle 1961, Abrir una ventana a veces no es sencillo 1965, Algunos crímenes y otros poemas 1971, Aire sin voz 1974, Esta noche 1978, El significado de nuestro presente 1983,  El muro de Berlín 2003, Poesía secreta1961-2004  2010 i Variaciones sobre un mismo paisaje 2012— combinà el realisme amb una lírica imatjada Crític i historiador de la literatura catalana i castellana, collaborà a Destino , Ínsula ,…

Fill de Joan Maluquer i Rosés Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne 1963 i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 1973 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l’estatutària 1980-84, secretari del consell executiu També publicà  L’estructura econòmica de les terres catalanes 1963, Població i societat a l’àrea catalana 1965, premi Duran i Bas–IEC 1967, l’exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes 1956, 1973, 1981 i 1987 premi Enric de Larratea–IEC…

Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l’escola d’aquesta especialitat Exercí l’advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç Els anys trenta fou membre de la Dreta Regional Valenciana , però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l’empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l’inici de la Guerra Civil Espanyola juntament amb el seu germà i el seu pare, i l’hostilitat dels milicians, que l’obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l’exèrcit del qual s’incorporà el 1937, i en el…

Fou deixeble de José d’Almeida Malgrat les influències estrangeres, féu obres adequades a la tradició del seu país Es destaquen el Pessebre de la catedral de Lisboa i l' Estàtua eqüestre de Josep I al Terreiro de Paço 1770-75, Lisboa

Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme…

Després d’una etapa figurativa, el 1958 abordà l’abstracció amb Homenatge a Kasimir Malevič Ha emprat el collage , especialment amb paper d’estany o planxa de llautó, sempre dins una estructura geomètrica d’un gran despullament —hom l’ha relacionat amb el minimal art —, canalitzada per netes incisions Fou un dels fundadors del Cicle d’Art d’Avui 1962, del premi internacional de dibuix Joan Miró i del MAN 1964 Artista insòlit i retret, després de la seva mort hom muntà una important exposició d’homenatge al Palau de la Virreina de Barcelona

Autodidacte, és autor d’importants contribucions a la història de Mataró i de la marina catalana, com El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana 1953, Sobre la data de l’anomenat primer cens de Catalunya 1954-55, on per primera vegada fou posat de manifest l’anacronisme de Bofarull, que havia atribuït a l’any 1359 el fogatjament del 1378, La ciutat de Mataró 1956-61, actualitzada el 2000 amb el títol de  Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània , Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de corregiment 1966, Constructors navals de l’ex-província…

Titulat a Barcelona el 1915 Signà els plans de la Clínica Barraquer 1934-39, un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment Durant la postguerra construí grans blocs sumptuosos, com l’anomenat El Rancho Grande , i diverses torres a Sarrià

Titulat a Barcelona el 1910 Començà amb l’estil modernista del temps, però aviat evolucionà cap a formes més clàssiques Arquitecte municipal, reformà —collaborant amb AFlorensa— la casa de la ciutat de Barcelona 1929 i en bastí l’escala d’honor Intervingué en la restauració de la sala del Tinell i de l’actual Museu Marès antic convent de Santa Clara El 1927 construí el convent del carrer de Santa Coloma-la Riera d’Horta i diverses cases d’habitatges, entre les quals les del xamfrà del carrer del Dos de Maig amb el del Consell de Cent 1924