Resultats de la cerca

S’inicià en el collegi Maristes de Sants Com a juvenil jugà al RCD Espanyol, després ho feu al CH Piera, a tercera divisió, i la temporada 1962-63 debutà a la màxima categoria amb el Mercantil d’Igualada, on milità fins l’any 1964 Posteriorment jugà cinc temporades al CE Vendrell, dues al RCD Espanyol i nou al CE Arenys de Munt, on penjà els patins el l980 Fou subcampió de la primera edició de la Recopa d’Europa 1977 Amb la selecció espanyola júnior, guanyà dos Europeus 1964, 1966 i amb l’absoluta fou subcampió d’Europa 1967, dues vegades campió del món 1970, 1972 i una vegada…

Fundat el 1952, fou impulsat per mossèn Jaume Tobilla L’equip sènior juga habitualment a primera divisió, encara que milità una desena de temporades a la divisió d’honor La temporada 2010-11 ascendí de nou a la màxima divisió espanyola, categoria on no jugava des de la temporada 1981-82 Els èxits més destacats del club foren el títol de campió d’Espanya de primera divisió 1981 i la progressió que tingué a partir del 2007 ascendint diverses categories També guanyà la Copa del Príncep d’hoquei sobre patins 2010 Disposa d’escola d’iniciació i de diversos equips en categories inferiors Juga al…

Format al Reial Club de Polo de Barcelona, hi milità durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974-75, 1977-79, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82, sis Lligues 1970, 1977-78, 1980-82 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 Fou internacional i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, on aconseguí la medalla d’argent El 1983 ingressà a la DGE com a cap de la secció tècnica d’equipaments esportius i el 1997 fou nomenat cap del Servei d’Equipaments Esportius El…

Davanter, la temporada 1972-73 fitxà pel juvenil del FC Barcelona i poc després debutà amb el primer equip Excepte la temporada 1975-76, en què milità en el Reus Deportiu, i la 1985-86, que tancà la seva trajectòria esportiva al CH Piera, sempre defensà la samarreta del Barça, amb el qual conquerí deu Copes d’Europa 1973, 1974, 1978-85, nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, cinc Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985 i cinc Supercopes d’Europa 1981, 1982-85, a les quals cal afegir un Mundialet de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux en representació d’Espanya 1978, 1980…

Davanter que s’inicià al Club Esportiu Noia i les dues darreres temporades com a júnior milità en el Club Patí Vilafranca, amb el qual debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 1996-97 La campanya següent tornà al Noia, amb el qual jugà quatre temporades més i guanyà una Copa del Rei i una Copa de la CERS, ambdues l’any 1998 La temporada 2001-02 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual conquerí dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006, un Mundial de clubs 2008, una Lliga europea 2009, una Copa Intercontinental 2010, una Copa…

Defensa que es formà a les categories inferiors del CHP Blanes, en el primer equip del qual debutà a disset anys a la divisió d’honor La temporada 1992-93 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual jugà fins la 1995-96 i guanyà una Copa del Rei 1994, una Lliga d’honor 1996, dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i una Copa de les Nacions de Montreux 1995 Després d’una temporada a l’Alcobendas 1996-97, jugà dos anys al Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 1999 Tornà al Blanes, on jugà tres temporades i guanyà la seva segona Copa del Rei 2001, i les campanyes 2002-03 i 2005-06 …

Milità al partit tory El 1793, sota el patronatge de William Pitt, entrà a la Cambra dels Comuns En el govern de Portland ocupà la cartera d’afers estrangers 1807-09, on propugnà la intervenció anglesa a la península Ibèrica contra Napoleó A causa de les tensions amb el secretari de guerra Castlereagh amb el qual sostingué un duel, sortí del govern Hi tornà el 1822, en suïcidar-se Castlereagh, i hi ocupà la mateixa cartera S'oposà a l’intervencionisme antiliberal de la Santa Aliança evitant l’ajut militar d’aquesta a Ferran VII contra els insurrectes d’Amèrica i evità també la…

Professor d’història, milità abans de la Segona Guerra Mundial en el partit demòcrata popular democratacristians El 1943 succeí Jean Moulin en la presidència del consell nacional de la resistència Fou un dels fundadors del Mouvement Républicain Populaire 1944 Ministre d’afers estrangers del govern provisional del general De Gaulle 1944-46, signà el tractat francosoviètic de Moscou 1944, preconitzà la divisió d’Alemanya i l’aïllament diplomàtic i comercial d’Espanya President del govern provisional 1946 i del consell de ministres 1949-50, féu adoptar pel país la constitució de la…

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la…

De formació autodidàctica, milità a la Unió Catalanista, de la qual fou secretari general, i a Estat Català Fou sotsdirector i fundador del setmanari Nosaltres Sols  1931-34 També fundà Edicions Mediterrània 1935, Editorial Dalmau i Jover 1945, juntament amb Joan Jover i Rafael Dalmau, Editor 1959, juntament amb la seva filla Maria Carme , editorial que té com a eixos principals la publicació de llibres sobre geografia, folklore i història Treballà des de la clandestinitat per mantenir la llengua i la cultura catalanes Com a editor cal destacar-ne la sèrie “Episodis de la…