Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
Napata

Les tombes de Nuri
Carsten ten Brink (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat i jaciment arqueològic del Sudan, prop de la 4a cascada del Nil i uns 350 km al nord de Kharṭūm.
Fou fundada per Tuthmosis III al segle XV aC prop de Ǧabal Barka, la “muntanya pura o santa” dels texts faraònics Bé que mai no fou seu de l’administració egípcia a l’Alta Núbia, Napata, que constituïa en certa manera el límit sud de les seves possessions a la regió, gaudí sempre d’un prestigi pel fet de ser el centre de culte del déu Amon més important de Núbia Conservà aquesta condició durant el període del regne de Kuš ~750 aC-~350 dC, època en què fou, segurament, la capital durant un quant temps i, en qualsevol cas, lloc obligat de l’entronització dels reis A partir, probablement, del…
Carles Guinovart i Rubiella

Carles Guinovart i Rubiella
Ajuntament de Girona (CC BY-NC-ND 3.0)
Música
Compositor i pedagog musical.
Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana…
,
castor

Castor europeu (Castor fiber)
José Antonio Jiménez (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Gènere de rosegadors de la família dels castòrids, de grans dimensions (més d’un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys.
Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son hivernal…
Mura

Vista general del poble de Mura
Robert Photography (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Bages, al sector sud-est de la comarca, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Llorenç del Munt; el Montcau, 1.053 m, al límit est, és el punt culminant del terme.
Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…
Tarragona

Tarragona des del fortí de la Reina
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…
estanys de la Pera

Estany Petit de la Pera
Abel Cerezuela Sanjulián (CC BY-NC-ND 2.0)
Estany
Grup d’estanys (Estany Gran de la Pera —2.360 m alt.— i Estany Petit de la Pera —2.310 m alt.—) de la Baixa Cerdanya, al municipi de Lles de Cerdanya, al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).
Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet Prop dels estanys hi ha el refugi dels Estanys de la Pera , edificat el 1957
monestir de Santa Caterina del Sinaí

Monestir de Santa Caterina del Sinaí
Jim Forest (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir de la península del Sinaí situat al vessant NE del djebel Musà.
Construït per Justinià ~530 per protegir-hi els nombrosos solitaris del desert, és un conjunt envoltat per una enorme muralla i atapeït de construccions, entre les quals es destaquen la basílica justiniana amb el seu campanar, la mesquita segle XIV, l’hostatgeria i la biblioteca L’església, de tres naus separades per columnes de granit, profusament adornada d’icones i llànties, és dedicada a la Transfiguració la representa el mosaic del segle VI a l’absis Entre les icones es destaca un retaule català de santa Caterina d’Alexandria amb la inscripció “Aquest retaule fiu fer lo honrat en Bernat…
golf de Corint

Vista nocturna del golf de Corint
Man Sid (CC BY-NC-ND 2.0)
Golf marí
Golf de la mar Jònica, continuació del golf de Patres, que separa el Peloponès de la península Balcànica.
parc natural del Cadí-Moixeró

parc natural del Cadí-Moixeró Arsèguel
Kim Pedersen (CC BY-NC-ND 2.0)
Espai natural
Zona dels Prepirineus, considerada com a a espai natural protegit des del 1983.
D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…
illa des Conills

El far de l’illa des Conills
maymonides (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de l’arxipèlag de Cabrera (112 m alt.; 1,5 km2).
Les costes són baixes, excepte el penya-segat des Blanquet, a l’est, i el des Penyalar, a l’oest A causa d’una falsa lectura d’un text de Plini hom cregué que Anníbal havia nascut a l’illa Tiquadra, identificada sense fonament amb aquesta illa, en la qual, a més, hom ha cregut que hi havia hagut un temple dedicat a Juno, a causa d’una mala lectura d’Estrabó feta per Joan Binimelis segle XVI
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina