Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Manuel Millares Sall
Pintura
Pintor canari, conegut per Manolo Millares.
Després d’uns inicis dins la pintura tradicional, tingué una etapa surrealista 1948 amb una obra molt acurada Rebé fortes influències de J Torres García i J Miró Installat a Madrid el 1955, continuà el seu treball pictòric en la recerca de grans superfícies, del gruix matèric i del grafisme, recerca que desembocà en la utilització de les xarpelleres 1956, les quals estripava, cosia i pintava bàsicament en blanc i negre o negre i vermell, ja sia en gruix o en superfície esfilagarsada deixant veure el bastidor i foradant el suport tradicional de la pintura Així…
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’…
estil isabelí
Art
Estil decoratiu que es donà durant el regnat d’Isabel II d’Espanya.
Correlatiu amb el d’altres països com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos, l’estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma boix sobre caoba i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbesa ellíptica, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes esclatant sobre el negre mat d’un paper premut papier maché , o bé de to fosc de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut llur entorn era una faramalla tèxtil de cortines i frisos…
Gustau Nerín i Abad
Antropologia
Antropòleg.
Estudià a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1991 L’any 1990 començà a viatjar a Guinea Equatorial, país sobre la història i la societat del qual ha esdevingut especialista, especialment sobre colonialisme i postcolonialisme, i on alterna la residència amb Catalunya Professor a la Universitat de la Guinea Equatorial, al Centre Associat de la UNED de Bata i al Centre Cultural Espanyol de Bata, ha dut a terme recerca o missions com a consultor en projectes de cooperació també en altres estats del golf de Guinea Ha publicat Guinea Equatorial, història en blanc i negre…
xador
Indumentària
Vel que cobreix tot el cos, des del cap fins als peus, i sovint la cara de les dones musulmanes.
És ampli i generalment de color negre
ceràmica campaniana
ceràmica campaniana de la necròpolis de Cabrera de Mar
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceràmica romana d’època republicana a la qual ha estat donat modernament aquest nom perquè el centre productor originari i el més important fou la regió de la Campània.
Nasqué com a imitació de la ceràmica àtica de vernís negre del segle IV aC i mantingué sempre el caràcter de llisa amb vernís negre Els únics elements decoratius que comporta són cercles de palmetes estampades voltades d’una faixa d’estries, o bé cercles de pintura blanca acompanyats de flors estilitzades Segons la classificació de Nino Lamboglia 1950, el tipus A és el pròpiament fet a la Campània durant els segles III i II aC el B es fabricà possiblement a l’Etrúria Marítima a partir del 150 aC, i el C tingué com a centre l’illa de Sicília Els dos darrers es fabricaren fins el 50 aC…
vaca

vaca morena
gilles t (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de selacis de l’ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids, amb el cos clarament diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua curta amb un replec cutani a cada costat; de musell arrodonit, els ulls són petits, com també la boca, arcada i amb dents protràctils.
Hi ha unes poques espècies, de fons arenosos i fangosos, sobre els quals habiten, sovint amagats i nodrint-se d’animals bentònics, que paralitzen mitjançant l’emissió de descàrregues elèctriques de fins a 220 V, produïdes pels òrgans elèctrics, en forma de ronyó, situats entre les aletes pectorals No són comestibles La vaca comuna , o tremolosa Torpedo torpedo , d’uns 60 cm i d’un color grogós o terrós rogenc, amb diverses taques d’un blau fosc vorejades de negre i groc al dors, és comuna entre 4 i 400 m de fondària a les aigües dels Països Catalans La vaca morena T marmorata…
carbonat potàssic
Fotografia
Àlcali emprat en certs reveladors cromògens en processos de color quan convé obtenir un pH elevat.
També fou emprat en reveladors de blanc i negre
batista
Viticultura
Varietat de vinya conreada a les Balears.
El raïm és de gra negre, gros i dolç
estefanita
Mineralogia i petrografia
Sulfoantimoniür d’argent, Ag5SbS4.
Mineral que cristallitza en cristalls ortoròmbics, de color negre lluent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina