Resultats de la cerca
Es mostren 1281 resultats
Víctor Maria Concas i Palau
Història
Política
Almirall i polític liberal.
Fou destinat a Cuba 1867-72 i les Filipines 1874-78 Participà en la batalla de Santiago de Cuba 1898, en la qual fou ferit i fet presoner, comandant el creuer “Infanta María Teresa”, que perdé Això li comportà un procés, en el qual fou absolt Fou senador per Tarragona i les Balears, ministre de marina als governs de Segismundo Moret 1905-06 i 1909-10 i senador vitalici 1912 i conseller d’estat És autor, entre altres obres, de La escuadra del almirante Cervera 1900
Agustí Laborda i Campo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
El 1746 formà societat a València amb l’impressor Cosme Granja, però a partir del 1749 treballà sol Es dedicà especialment a la impressió de plecs solts, romanços, relacions i obres religioses de poca extensió, tradició que perdurà fins l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devis 1780-1819, de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devis 1820-25 i del nebot d’aquesta, Agustí Laborda i Galve , a la mort del qual 1864 la impremta passà a Joan Martí
Begonya Via-Dufresne i Pereña
Vela
Regatista.
Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996
,
Lluís de França

Lluís de França , oli del segle XIX (Musée National de la Légion d'Honneur et des Ordres de Chevalerie)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Duc d’Angulema i delfí de França.
Fill gran del rei Carles X i de Maria Teresa de Savoia Intentà, vanament, de fer aixecar les terres occitanes contra Napoleó durant els Cent Dies, comandà els Cent Mil Fills de Sant Lluís i evità que la repressió dels absolutistes fos massa sagnant ordenança d’Andújar, 8 d’agost Quan Carles X accedí al tron, ell esdevingué delfí El 1830 hagué de renunciar als seus drets a la corona i es retirà a Àustria Els legitimistes el consideren rei Lluís XIX de França
Ezequiel Vigués
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Anà a Londres i a París, on creà i regentà el cabaret Sevilla, i el 1930 obrí el teatre Petit Moulin, dedicat als titelles El 1931 tornà a Catalunya i hi introduí el titella francès, adoptà el nom de Didó i, amb Teresa Riera, assolí una ràpida popularitat per la qualitat dels seus espectacles Era autor de les obres que presentava, les més populars de les quals foren recollides en el volum pòstum Teatre de putxinellis 1975 És l’introductor del titella francès a Catalunya
Francisco Blanco García
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura castellà.
Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu
,
La puntaire
Cinematografia
Pel·lícula del 1927-1928; ficció de 122 min., dirigida per Josep Claramunt i Mesa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JClaramunt Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia dramàtica en tres actes i en vers La puntaire de la costa , original del poeta Tomàs Ribas i Julià 1926, inspirada en la poesia de Manuel Ribot i Serra 1859 – 1925 GUIÓ JClaramunt, FGelabert FOTOGRAFIA Fructuós Gelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J Cuyàs SO Efectes de so sincronitzats INTERPRETACIÓ Teresa Pujol Agnès, Joan Xuclà Pere, Llorenç Adrià, JClaramunt, Joan Formiguera, Teresa Martí, Carme Prats, Llorenç Gibert, Intervenció del grup de ball de l’Orfeó de Sants ESTRENA…
Àvila
Vista general de la ciutat d’Àvila i de les seves muralles que daten del segle XII
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a l’àrea de contacte entre la serra d’Àvila i la Meseta septentrional, sobre la vall de l’Adaja, a 1 126 m d’altitud.
Agricultura cereals i indústries derivades, teixits de cotó, fabricació de vehicles industrials Centre d’àrea comercial Part de la Lusitània romana, Àvila fou ocupada alternativament, després de la invasió sarraïna s VIII, pels cristians i pels musulmans Reconquerida definitivament per Alfons VI de Castella-Lleó el 1088, fou repoblada per Ramon de Borgonya amb gent vinguda de Covaleda i de Lara i d’altres llocs de Castella esdevingué centre d’atracció de la comarca i fou visitada freqüentment per àrabs i jueus Al començament del s XIV, hi vivien barrejats els avilesos de les tres religions…
Bandera Roja de Catalunya
Partit polític
Grup comunista fundat al maig de 1974 a partir de la separació de diversos dirigents de l’Organización Comunista de España-Bandera Roja.
Es definí partida-ri de la unitat de les forces democràtiques i de la unificació de les forces d’esquerra davant de la fi imminent del franquisme i, amb aquest objectiu, inicià contactes amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya , amb el qual acordà la dissolució de BRC i l’ingrés collectiu en aquell L’acord es féu efectiu el primer de desembre de 1974 Dirigents Jordi Solé Tura, Jordi Borja, Josep M Maymó, Enric Solé, Alfons Carles Comín, Teresa Eulàlia Calzada i Eulàlia Vintró Edità Bandera Roja nova època
Meeting Ciutat de Mataró

Cartell de l’edició del 2011 del Meeting Ciutat de Mataró
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Competició d’atletisme disputada a Mataró des del 1994.
Se celebra a l’Estadi Municipal d’Atletisme i l’organitza el Centre Atlètic Laietània i el Patronat Municipal d’Esports També rep el nom de Memorial Josep Antoni Estivill i Teresa Maria Roca, dos atletes mataronins Al llarg dels anys s’hi han superat diversos rècords d’Espanya, com els de salt de perxa femenina, a càrrec de Sílvia Delgado 1996 i Dana Cervantes 1997, o el de Berta Castells 2001 en llançament de martell Entre els seus vencedors hi ha Reyes Estévez, Javier García Chico, Grigoriy Yegorov, Mario Pestano i Rosa Morató
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina