Resultats de la cerca

Titulat el 1915 a Barcelona, on fou catedràtic de l’escola d’arquitectura 1922-60 Del 1920 al 1925 collaborà amb Francesc de P Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes Típic representant del monumentalisme, evolucionà des de l’historisme de La Unión y el Fénix 1930 a la major austeritat del Banco Español de Crédito 1942-47, ambdós edificis a Barcelona

Fundat, i dirigit fins el 1866, per Diego Coello, aquest intentà de convertir-lo en òrgan del partit moderat, però l’adscriví a la Unión Liberal Ignacio José Escobar, marquès de Valdeiglesias, i el seu fill Alfredo, directors, successivament, fins el 1887 i fins el 1931, li imposaren una accentuada fidelitat alfonsina Sota la Restauració fou l’òrgan dels ministeris Cánovas, Silvela i Dato, i sota la República defensà la monarquia

Procedent del Real Unión de Irún, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà durant vuit temporades 1948-57, destacant com a davanter Jugà 144 partits en la seva etapa blanc-i-blava, on marcà 20 gols La darrera campanya acabà cedit al Centre d’Esports Sabadell i la següent temporada 1957-58 jugà al Real Valladolid, i en el tram final del Campionat, al Club Esportiu Europa

Defensa format al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual debutà al primer equip a l’octubre del 2003 Posteriorment, jugà al Polideportivo Ejido 2004-05 i la Unión Deportiva Almería 2005-09, equip amb el qual pujà a primera divisió, i hi retornà després d’estar un any cedit al Real Betis Disputà els Jocs Mediterranis 2005 i jugà amb Catalunya contra l’Argentina al maig del 2008

L’incompliment de les promeses pactades entre Joan Sallarés, president del Foment, i l’anomenat “General Cristiano”, així com la solució autoritària que el nou govern de Silvela-Polavieja donà a la vaga dels gremis, portà a la transformació de la Junta en Unión Regionalista Al nou grup, que presidí l’industrial cotoner Lluís Ferrer-Vidal, s’hi afegiren personalitats com els doctors Bartomeu Robert, exalcalde de Barcelona, i Miquel Àngel Fargas, president de l’Acadèmia de Medicina, els germans Girona o el jove advocat Josep Bertran i Musitu, unit per via matrimonial amb els Güell-…

Militar retirat el 1763, es reincorporà a l’exèrcit el 1791 i fou cap dels guàrdies nacionals a la Martinica El 1792 passà a França, i fou diputat a la Convenció Ascendit a general el 1793 a les campanyes d’Itàlia, el mateix any reprengué Toló —ajudat per Napoleó Bonaparte, aleshores comandant— Pel gener del 1794 fou nomenat pel Comitè de Salvació Pública comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793 Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar el 30 d’abril obtingué la primera gran victòria sobre l’exèrcit espanyol al…

Establert a Cuba, on es dedicà al comerç, fou alcalde de Santa María del Rosario, ciutat fundada el 1728 pel comte de Bayona Membre destacat del partit de la Unión Constitucional, especialment durant els períodes 1873-74, 1880-83 i 1890-93 Impulsà la construcció de la carretera que uneix la ciutat amb Guanabacoa El seu fill José Pons en fou també alcalde durant set anys, ja en època de la república

Cap d’estat major de l’exèrcit 1955, participà en l’enderrocament del general Perón 1955 i esdevingué president provisional de la república dos mesos després d’aquest cop d’estat en substitució del general Leonardi El 1958 convocà eleccions, que donaren el triomf a Arturo Frondizi, i es retirà Es presentà com a candidat a president per la Unión del Pueblo Argentino 1963, però no resultà elegit Segrestat 1970, fou mort pels montoneros

El comte duc intentava de convèncer els catalans que la cooperació del Principat de Catalunya als seus plans polítics que incloïen, en lloc preeminent, la Unión de Armas seria econòmicament avantatjosa La companyia havia de revifar el comerç català amb Itàlia i la Mediterrània oriental La Llotja de Barcelona, poc interessada, envià, malgrat tot, dos representants a Madrid, però el 1629 encara no havien assolit de fer prosperar el projecte, que restà abandonat

Treballà com a periodista en L’Univers fins l’any 1861, que rebé l’hàbit dels augustinians assumpcionistes Consiliari dels voluntaris de Nimes en la defensa de Roma, al seu retorn collaborà en l’organització de la Union des Oeuvres Ouvrières Catholiques Fundador de la revista mensual La Croix 1880, que el 1883 es convertí en diari, el 1899 fou retirat de la seva direcció i s’hagué d’exiliar Pogué tornar el 1906