Resultats de la cerca
Es mostren 418 resultats
Serralada Litoral Catalana

Serralada Litoral Catalana vista des del mar
© Xevi Varela
Serralada
Una de les tres unitats geomòrfiques del Sistema Mediterrani Català: la més llevantina, breu (uns 150-160 km) i estreta (10-15 km) de les unitats, però la seva altitud mitjana (300-600 m alt.) resta sempre destacada de la Depressió Prelitoral.
Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i metamorfosaren en…
Mont-roig

El Mont-Roig des de Pleta Palomera
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.847 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit del Pallars Sobirà (termenal d’Alt Àneu i la Guingueta d’Àneu) i el país occità de Coserans.
Sava

El Sava al seu pas per Belgrad
© Xevi Varela
Riu
Riu dels Balcans, afluent, per la dreta, del Danubi (940 km).
La conca comprèn 95 720 km 2 Neix als Alps Julis, prop de la frontera amb Àustria En direcció NW-SE, passa per Ljubljana, travessa Eslovènia, on el seu corrent té diverses cascades, entra a Croàcia, passa per Zagreb i fa després de límit entre Croàcia i Bòsnia Rega Sèrbia, fins a Belgrad, on conflueix al Danubi És navegable des de Sisak Els seus principals afluents són el Bosna i el Drina
serra de Tumeneia

Cara nord de la serra de Tumeneia
© Xevi Varela
Serra
Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí (Alta Ribagorça), entre els massissos del Besiberri i del Montardo.
Culmina a 2780 m alt Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar al vessant meridional, els estanys de Tumeneia , a la capçalera de la Noguera de Tor
puig de Balandrau

El puig de Balandrau, a l'esquerra
© Xevi Varela
Cim
Cim destacat (2 584 m) de la serra que separa les valls de Ribes (Freser) i Camprodon (Ter), entre els termes municipals de Queralbs i de Vilallonga de Ter (Ripollès).
També és conegut amb el nom de pic de Malandrau
Alps Bernesos

Massís de la Jungfrau, Alps Bernesos (Suïssa)
© Xevi Varela
Part dels Alps occidentals entre el Rin i l’Aare.
S'hi troba el Finsteraarhorn 4274 m, l’Aletschhorn 4195 m, la Jungfrau 4158 m i la glacera d'Aletsch, la més llarga dels Alps En aquesta zona, hi ha molts centres turístics en aquesta zona, com ara Interlaken, Gstaad i Thun
Johannesburg

Panoràmica de Johannesburg des del Carlton Centre
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de la província de Gauteng, República de Sud-àfrica.
La població és formada per blancs un 35%, negres i asiàtics És la ciutat més gran del país, i el seu desenvolupament va lligat al descobriment 1886 i a l’explotació de jaciments d’or, de diamants i d’urani Té Universitat des del 1921 És el principal aeroport de l’estat
Betlem

Façana barroca de l’església de Betlem
© Xevi Varela
Col·legi d’ensenyament superior de la Companyia de Jesús fundat a Barcelona el 1544 a la part alta de la Rambla.
El 1555 en fou beneïda l’església El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí Collegi de Cordelles Incendiada l’església el 1671, fou construït el temple actual 1680-1732 segons projecte de Josep Juli Amb el trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera 1717, Betlem suplí, en part, la manca d’ensenyament universitari hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia A conseqüència de l’expulsió de la Companyia de Jesús 1767, l’ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i collegi episcopal, que ocupà part d’aquests edificis El 1816…
Nikola Tesla

Façana del Museu Nikola Tesla, a Belgrad
© Xevi Varela
Electrònica i informàtica
Enginyer electricista croat.
Treballà a Budapest 1881 i a Nova York a partir del 1884, on es dedicà a la construcció d’alternadors i motors trifàsics i contribuí al desenvolupament industrial del corrent altern polifàsic Posteriorment 1889 es dedicà a la telegrafia i telefonia i als corrents d’alta freqüència, i el 1892 ideà la bobina que duu el seu nom
Unión Militar Española
Història
Organització clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de l’exèrcit espanyol.
Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels oficials en actiu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina