Resultats de la cerca

Es casà vers el 1343 amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà S'enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals 1341 Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló 1343 negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet, i, amb Pere de Montcada, la capitulació de Perpinyà Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi gaire 1347 El 1354 acompanyà el rei Pere en l’expedició a…

Majordom major de Carles II de Castella, féu empresonar el favorit Fernando de Valenzuela 1676, amb violació de la immunitat eclesiàstica, fet que li valgué l’excomunió Fou lloctinent de Catalunya 1690-93, on sabé captar-se la simpatia dels catalans, bé que fracassà en la lluita contra els francesos, que ocuparen Roses Tornà a la cort, on féu costat al partit de Marianna de Neuburg, però més tard passà al bàndol dels Borbó Acompanyà Felip V de Castella durant la seva visita al Principat 1702 i durant el setge de Barcelona 1706 Lluità a la campanya de Catalunya i assessorà el monarca sobre el…

Segon comte d’Olivares, succeí el seu pare Pedro de Guzmán y Zúñiga Acompanyà el futur Felip II a Anglaterra 1554 quan en fou concretat el casament amb la reina Maria I Participà en la batalla de Saint-Quentin 1557, i dos anys després féu una ambaixada a França per arranjar el casament de Felip II amb Isabel de França Ambaixador a Roma 1582-90, virrei de Sicília 1591-94 i de Nàpols 1595-99, es distingí per la seva política, fidel als dictats de la corona, la qual cosa li comportà serioses tensions amb el papat i amb la noblesa napolitana Tornà a Madrid 1599, i fou membre dels consells d’estat…

Fill segon del comte Borrell II de Barcelona , Girona, Osona i Urgell, el qual succeí en aquest darrer comtat Benvist i considerat a Roma, on anà dues vegades el 998 i el 1001, mantingué així mateix excellents relacions amb l’església local, especialment amb el bisbe Salla, amb qui negocià la promoció del nebot, l’ardiaca Ermengol, a la seu urgellitana Lluità, en la part meridional del comtat, contra els sarraïns de Lleida i caigué presoner en l’acció d’Albesa 1004 El 1010 acompanyà el seu germà Ramon Borrell de Barcelona en la famosa expedició a Còrdova i fou un dels prohoms catalans que…

Filla de Guillem X d’Aquitània, es casà l’any 1137 amb Lluís VII de França , el qual acompanyà 1147-49 a la segona croada El concili de Beaugency 1152 anullà el matrimoni, i aquell mateix any es casà amb Enric Plantagenet Enric II d'Anglaterra Aliada amb el seu primer marit, ajudà la revolta dels fills del segon contra llur pare, el qual la confinà en presó, on restà quinze anys El 1200 anà a Castella per assistir a les noces de la seva neta Blanca de Castella amb Lluís VIII de França Dona enèrgica i intrigant, tenia també una gran cultura i promogué, a França i a Anglaterra, la poesia dels…

Abat de Reichenau 888-913, arquebisbe de Magúncia 891-913 canceller de l’imperi germànic, el 905 renuncià a l’abadia d’Ellwagen, que posseïa des del 889 Conseller de l’emperador Arnulf, l’acompanyà a Roma el 894 i el 896 aquest darrer any hi rebé el palli del papa Formós Padrí i tutor del fill d’Arnulf, Lluís IV, intervingué en el govern durant la seva minoritat i en rebé el monestir de Lorsch Extingits els carolingis a la mort de Lluís IV 911, Ató contribuí a mantenir la unitat del regne i igualment a l’elecció de Conrad I, que ell coronà Inicià la construcció de l’església de…

Mentre que en molècules senzilles la denominació ió-contraió és bescanviable, el concepte de contraió pren interès quan només una de les dues parts de la molècula presenta algun tipus d’activitat diferencial, ja sigui de tipus químic, com per exemple en el cas dels tensioactius, o biològic, com és el cas dels principis actius dels medicaments en aquests casos es considera com a contraió la part de la molècula que no té aquesta activitat La tria del contraió indicat per a cada aplicació esdevé molts cops de gran importància per la influència que la seva naturalesa pot tenir sobre el…

Era fill de Guillem de Pujalt, senyor de Pujalt Anoia Des del 1143 apareix en el seguici del comte Ramon Berenguer IV, el qual acompanyà en tots els afers importants del país i fou testimoni del seu testament sacramental 1162 Assistí a l’establiment a Catalunya de l’orde del Temple 1143, a les conquestes de Tortosa i Lleida 1149, on obtingué béns i cases, a la carta de població de Lleida i en els pactes amb els comtes de Narbona 1150, en el plet entre Bordet Aguiló i l’arquebisbe de Tarragona 1152 i en els pactes d’amistat amb Castella 1156 Sembla que residia darrerament a Lleida Mort Ramon…