Resultats de la cerca
Es mostren 1213 resultats
estoïcisme
Filosofia
Escola filosòfica grecoromana.
Hom distingeix tres períodes dins l’estoïcisme l’estoïcisme primitiu segle III aC, representat per Zenó de Cítium, Cleantes i Crisip, que consisteix en una doctrina de base materialista que combina les línies generals dels cínics i d’Heràclit, tracta sobretot de física i lògica i es caracteritza pel dogmatisme, representat bàsicament per Crisip l’estoïcisme mitjà segle II-I aC, representat per Paneci i Posidoni, que incorpora elements platònics, abandona gradualment el materialisme i aborda preferentment temes morals i l’estoïcisme nou s I, representat per Sèneca, Epictet i Marc Aureli, que,…
El que cal saber de la malaltia de Whipple
Patologia humana
La malaltia de Whipple és un trastorn estrany que es caracteritza per la presència de lesions específiques en l’intestí prim, a conseqüència de les quals les substàncies nutritives contingudes als aliments no poden ésser absorbides adequadament per l’organisme i són eliminades amb les matèries fecals Les manifestacions bàsiques d’aquest trastorn són diarrea crònica, inflamació de les articulacions i febre En les fases inicials, els símptomes solen ésser intermitents i moderats En canvi, en les fases avançades tendeixen a ésser molt intensos i a installar-se de manera continuada En aquestes…
bescanvi iònic
Química
Procés químico-físic segons el qual, en posar en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic
, es produeix la fixació en aquest dels cations o dels anions de la dita solució, en canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d’anions procedents del bescanviador, que són alliberats del seu reticle i passen a la solució.
El bescanvi pot ésser, doncs, catiònic o aniònic , segons el signe de la càrrega dels ions bescanviats Hom pot dur a terme, a la pràctica, el procés de bescanvi iònic segons dues tècniques principals totalments diferents operació en banys discontinus i operació per percolació en columna En la primera, hom addiciona una quantitat de bescanviador a la solució que hom ha de tractar i l’agita fins que assoleix l’equilibri entre les dues fases D’acord amb la llei d’acció de masses, la solució final conté sempre, encara, una certa concentració de l’ió inicial, ensems amb l’ió procedent del…
turboreactor

Vista escorxada d’un turboreactor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Propulsor de reacció que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats.
El desenvolupament d’aquest tipus de propulsor tingué lloc a partir del 1935 i és degut, independentment, al físic alemany Pabst von Ohain en collaboració amb la firma Heinkel i al pilot anglès Frank Whittle en collaboració amb la Rolls Royce L’any 1939 un avió Heinkel fou el primer a volar propulsat per turboreactor Bàsicament, el principi operatiu és el següent a l’entrada del difusor, l’aire té una energia cinètica elevada respecte a l’aparell i en ell es transforma en energia de pressió, i mitjançant un compressor es torna a incrementar fins a abastar l’adequada per a alimentar la cambra…
golf
Camp de golf
© C.I.C-Moià
Golf
Joc de pilota que té per finalitat d’introduir en una sèrie de forats, distribuïts sistemàticament tot al llarg d’un recorregut accidentat, una pilota de cautxú, de 4 cm de diàmetre i 46,92 g de pes, mitjançant una successió de cops donats amb uns bastons especials, anomenats clubs
.
El partit pot ésser disputat individualment o per parelles El recorregut, en el qual hi ha collocats una sèrie d’obstacles naturals o artificials arbusts, rierol, zona sorrosa, etc, sol fer de 3 a 6 hm i té 18 forats o més o solament 9, situats en el green i de 10,8 cm cadascun Guanya la competició el jugador que aconsegueix de fer el recorregut amb menys cops o bé aquell que s’ha anotat més forats en aquest cas, cada forat és atorgat al jugador que aconsegueix d’introduir-hi la pilota en el menor nombre de cops Cada jugador té assignat un vailet, anomenat caddie ,…
El que cal saber de la leucèmia
Patologia humana
La leucèmia consisteix en una proliferació anormal i exagerada de leucòcits que envaeixen la medulla òssia, els òrgans hematològics i finalment tot l’organisme, i s’hi acumulen i provoquen alteracions funcionals molt diverses que causen la mort al cap d’un període de temps més llarg o menys Si bé la leucèmia és una afecció molt greu, n’hi ha de diversos tipus, segons els quals el pronòstic es modifica notablement Així, per exemple, mentre que l’anomenada leucèmia mieloblàstica aguda sol comportar la mort al cap de poc temps, la leucèmia granulocítica crònica evolucióna durant molt de temps i…
abast eficaç
Militar
Abast fins al qual hom aconsegueix l’efecte desitjat, bé en la precisió del tret, bé en l’angle de caiguda del projectil.
anestèsia potenciada
Medicina
Associació d’analgèsics i neurolèptics que aconsegueix de reduir notablement les dosis d’anestèsics generals necessaris per a atènyer una profunditat anestèsica adequada.
hidrofresadora
Construcció i obres públiques
Màquina utilitzada per a excavar en profunditat terrenys durs i roques, per a poder-hi construir murs verticals tipus pantalla de 63 a 120 cm de gruix.
És constituïda per una sèrie de rodes dentades disposades en dos eixos perpendiculars al pla del mur que es vol construir, les quals per rotació destrossen el terreny en petits fragments que, dissolts o en supensió a l’aigua, es bomben fins a l’exterior, on s’eliminen en l’anomenada planta de llots L’aigua també refrigera les rodes o freses disposades a la part baixa d’un xassís d’alçària variable de 5 a 15 m La hidrofresadora necessita d’uns equipaments auxiliars formats per la planta de llots on es recicla la bentonita, material utilitzat per a estabilitzar les parets de l’excavació mentre…
Iša František Krejcí
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák composició, J Kricka instrumentació, A Šima piano i V Talich direcció També assistí a les classes magistrals de V Novák Fou director del Teatre Nacional de Bratislava 1928-32 i del de Praga 1933-34 Dirigí l’Òpera d’Olomouc 1945-58, i finalment, el 1958, tornà a Praga per fer-se càrrec de la direcció artística del Teatre Nacional La seva música, estilísticament homogènia, en el gust neoclassicista, i de caràcter proper al divertiment, aconsegueix una factura brillant pel seu sentit de l’elegància i la proporció apreses dels preclàssics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina