- La leucèmia consisteix en una proliferació anormal i exagerada de leucòcits que envaeixen la medul·la òssia, els òrgans hematològics i finalment tot l’organisme, i s’hi acumulen i provoquen alteracions funcionals molt diverses que causen la mort al cap d’un període de temps més llarg o menys.
- Si bé la leucèmia és una afecció molt greu, n’hi ha de diversos tipus, segons els quals el pronòstic es modifica notablement. Així, per exemple, mentre que l’anomenada leucèmia mieloblàstica aguda sol comportar la mort al cap de poc temps, la leucèmia granulocítica crònica evolucióna durant molt de temps i de vegades la supervivència arriba a quinze anys.
- Un dels tipus de leucèmia que es presenta sobretot en la infantesa, l’anomenada leucèmia limfoblàstica aguda, respon molt bé al tractament en gairebé tots els casos. Així, aquesta malaltia, que normalment comportaria la mort al cap d’uns quants mesos, amb el tractament permet una supervivència fins i tot més enllà dels quinze anys.
- Quan es tracta de leucèmies cròniques, que evolucionen al llarg del temps, el tractament permet d’evitar-ne els símptomes, de manera que la persona afectada pot desenvolupar amb normalitat les activitats quotidianes durant molt de temps, gairebé sense cap inconvenient
- En el tractament d’aquesta malaltia sovint cal ingressar el malalt en un centre hospitalari. Això forma part del tractament normal, per exemple per mantenir-lo en un ambient aïllat i del tot asèptic mentre les defenses orgàniques es troben deprimides pels medicaments, o bé per tal de procedir a transfusions de sang quan calgui. De totes maneres, aquest ingrés sol ésser temporal, perquè quan s’aconsegueix una remissió de la malaltia el pacient pot tornar a casa i reprendre l’activitat quotidiana.
- Durant el transcurs de l’alteració és imprescindible la cooperació activa tant del mateix afectat com de les persones que hi conviuen perquè cal seguir un control periòdic amb anàlisis i teràpies que permetin de controlar-ne l’evolució i perquè cal afrontar el trastorn amb optimisme i confiança en el possible èxit del tractament. De vegades convé seguir una psicoteràpia de suport efectuada amb personal especialitzat.
- Els medicaments emprats en el tractament de la leucèmia són potencialment tòxics i, a més dels efectes beneficiosos, solen comportar efectes secundaris transitoris indesitjables, com és ara la caiguda dels cabells. Cal tenir en compte, però, que aquestes alteracions són una conseqüència normal del tractament efectiu, de manera que convé demanar una informació adequada als metges per tal de no espantar-se injustificadament.
- Actualment, el pronòstic de la leucèmia ha millorat de manera notable gràcies a la trasplantació de medul·la òssia. Aquest procediment aconsegueix de guarir del tot la malaltia en un percentatge de casos que augmenta gràcies al perfeccionament constant de la tècnica.