Resultats de la cerca

Les petjades de Laetoli fins a tres individus caminant sobre un llit de cendres volcàniques constitueixen la prova més antiga de locomoció bípeda en homínids Estimacions de la cadència número de passos per minut en la locomoció dels autors de les petjades de Laetoli indiquen que aquests homínids caminaven mitjançant passos relativament curts Els dits grossos dels peus gairebé no divergeixen de la resta de dits Probablement, el taló contactava primer amb el substrat, seguit de la resta del peu, com succeeix en els humans actuals Aquesta forma bípeda relativament avançada contrasta…

Fou dirigida per Joan Puig i Ferreter en la seva primera època de Barcelona 1928-38 i fins a la seva mort 1956 durant l’etapa intermèdia de Perpinyà 1951-64 El 1964 Joan BCendrós en possibilità el retorn a Barcelona, on, amb el peu editorial d’Aymà i sota la direcció de Joan Oliver, arribà al número 200, mantenint la qualitat de les traduccions dels principals autors estrangers que s’hi publicaren El 1983, en passar Proa a formar part d’Enciclopèdia Catalana SA, la collecció inicià una nova etapa amb un canvi de format i un ritme de publicació més intens Al cap de poc temps adoptà la…

Passà als Ponts de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs de Lécera Comprenia els actuals termes de Rupit, Susqueda i Pruit llevat de Sant Llorenç Dosmunts La baronia de Rupit formà part inicialment del terme del castell de Fàbregues , dividit al s XI en els de Rupit que comprenia les parròquies de Sant Joan de Fàbregues, la de Pruit i la de Sant Miquel de Rupit i el de Fornils amb Sacalm, Susqueda i el Far reunificats els dos termes al s XIV, s’anomenaren de Rupit i Fornils El domini del lloc passà dels Cardona antics vescomtes d…

Estudià dret, i essent estudiant s’uní als antimonàrquics Fundà i dirigí la revista Katib 1951, des d’on defensà posicions d’esquerra Del 1951 al 1955 formà part de delegacions del govern egipci en conferències de pau Autor de novelles socials el 1954 publicà Al-Ard ‘La terra’, en què, valent-se d’una història amorosa, analitzà la contraposició d’interessos entre els grans terratinents i els petits propietaris i els jornalers La seva obra Muḥammad rasūl al-hurriyya ‘Mahoma, apòstol de la llibertat’, 1962, en el qual confrontà el profeta amb conflictes actuals, provocà un gran…

Llicenciat en belles arts en l’especialitat d’escultura per la Universitat del País Basc, després del seu pas pel rock radical assistí als tallers d’Ángel Bados i Txomin Badiola a Arteleku a mitjan anys noranta i continuà els seus estudis a Anglaterra, Nova York i el Japó El 2004 es publicà una monografia del seu treball titulada No trees damaged Participà en l’exposició de Manifesta 4, que tingué lloc a Frankfurt 2002, a la Documenta de Kassel 2007, a la Biennal de Sydney 2008 i exposà individualment a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona 2011 El seu treball dialoga amb mecanismes d’…

Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates , acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants…

La domus de Santa Reparada és esmentada com a possessió del monestir de Sant Pau de Fontclara en el precepte atorgat pel rei Odó a Orleans l’any 889 a l’abat Saborell En aquest lloc fou fundat un convent de mínims al final del segle XVII, i perdurà fins el 1835 L’església i el gran edifici actuals són, almenys en gran part, de la primera meitat del segle XVIII a la porta del temple hi ha la data 1730 Situada en una raconada amagada del mas, entre Begur i la cala de sa Riera, al costat d’una font de raig abundant, el seu emplaçament és característic d’un establiment religiós alt-…

Comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila d’Alcora Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I juntament amb tot el territori de la tinença a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda,…

En les eleccions a la cambra de representants celebrades el 10 de maig va guanyar el partit opositor, el Moviment Nacional Lliure FNM, que va aconseguir 35 escons, amb els quals gairebé va quadruplicar el resultat anterior Per contra, el Partit Liberal Progressista PLP, el partit del Govern, va patir una gran davallada en passar dels 29 escons anteriors als 4 actuals Amb aquests resultats, el líder de l’FNM, Hubert Minnies, va assumir el càrrec de primer ministre En l’àmbit econòmic, es va notar una lleu recuperació, amb un increment del PIB pròxim a l’1,5%, afavorit pel…

Fou seu episcopal visigòtica des de la fi del s VI, com a fragmentació de la d’Elx, ocupada pels bizantins Només se'n coneix un bisbe, el 610 Sanable Després del 622 s’uniren novament ambdues diòcesis sota un sol bisbe