La domus de Santa Reparada és esmentada com a possessió del monestir de Sant Pau de Fontclara en el precepte atorgat pel rei Odó a Orleans l’any 889 a l’abat Saborell. En aquest lloc fou fundat un convent de mínims al final del segle XVII, i perdurà fins el 1835. L’església i el gran edifici actuals són, almenys en gran part, de la primera meitat del segle XVIII (a la porta del temple hi ha la data 1730). Situada en una raconada amagada del mas, entre Begur i la cala de sa Riera, al costat d’una font de raig abundant, el seu emplaçament és característic d’un establiment religiós alt-medieval, del qual actualment no hi ha rastres visibles.