Resultats de la cerca

Fou deixeble de Percier a l’École des Beaux Arts de París Féu la tomba de Napoleó I als Invàlids 1842, intervingué en la construcció del Pont des Arts, de París, i el 1852 comencà, per encàrrrec de Napoleó III, l’antic projecte d’unir el palau del Louvre amb les Tulleries, continuat, a la seva mort, per Lefuel

Fou professor en diferents escoles d’arts i oficis i l’any 1920 passà a la de València És distingí en la pintura d’escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre el 1890 i el 1904 Té obres al Museu de Belles Arts de València retrat d’Antoni Martorell

Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren Fou director del centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València

Format a les escoles oficials de belles arts de Barcelona, al Paular i a Florència Fou catedràtic de dibuix de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Pintà molt a Mallorca, concretament molt sovint a Deià La seva obra, d’un naturalisme lluminós i convencional, deriva del darrer Mir i li valgué una notable acceptació per part del públic

Format a Belles Arts i a l’acadèmia Baixas de Barcelona Hom li premià l’escultura Dona asseguda a l’Exposició de Primavera de Barcelona el 1933 Amplià estudis de pintura a l’acadèmia Julian, de París des del 1935 Exposà sovint a Barcelona, on fou professor de modelatge i buidatge a l’Escola de Belles Arts des del 1942

Establert des de molt jove a Barcelona, on exposà regularment des del 1918, fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940-42 i de la d’Arts i Oficis Artístics 1940-46 El 1949 exposà, amb èxit, a Buenos Aires Conreà un tipus de marina fogosa i solitària que, malgrat el seu convencionalisme, el féu força conegut popularment

Dirigida per Lao Shi Joan Prat, 6è dan per la federació de wushu de Pequín, 8è dan per la Federació Internacional d’Arts Marcials, 6è dan per l’Associació Shen Zhou i Mestre Internacional de Taichi i Qi gong per la Federació Internacional d’Arts Marcials Imparteix cursos de Monitor de FIDAM, Instructor Nacional de FIDAM i Mestre cinturó negre 5è dan

Fou deixeble d’Antoni Caba i Agapit Vallmitjana a l’Escola de Llotja de Barcelona Més tard, hi fou catedràtic de Belles Arts pintura i escultura S'especialitzà en pintura decorativa i en retrats El 1907 emigrà a Xile Decorà l’interior del Palau de Belles Arts de Santiago 1909 i guanyà una plaça de professor a les escoles d’Arquitectura i de Belles Arts És autor del monument a Alonso de Ercilla, ofert per la colònia espanyola al govern de Xile 1910, en el centenari de la independència Féu també les cariàtides que decoren el Palau de Tribunals i les…

Deixeble dels coneguts pintors Ricard i Antoni Cervetó i de Ferran Arasa Durant la Guerra Civil treballà com a cronista gràfic Cursà estudis d’art a les escoles de Belles Arts de Barcelona i Madrid El 1948 concorregué al gran premi de Belles Arts d’Espanya a Roma, ciutat on visqué durant quatre anys després de guanyar el guardó de paisatge del 1949 obtingué la Medalla Nacional per la seva pintura Trastevere 1952 El 1955 emigrà als Estats Units, on, després de familiaritzar-se amb el món artístic, durant dos anys feu diverses exposicions Tot seguit recorregué diversos països de l’Amèrica…

El mateix any que es graduà en Belles Arts a la Syracuse University 1973 feu la seva primera exposició, New Video Work, en la qual ja emprà la tecnologia audiovisual com a mitjà expressiu, que ha esdevingut una constant en la seva obra i amb la qual pretén transmetre sensacions, percepcions i estats de consciència amb una forta càrrega mística provinent de religions i cultures molt diverses Entre les seves exposicions individuals hom pot esmentar Bill Viola Installations and Videotapes Nova York, 1987, Unseen Images exposició itinerant per Europa 1992-94, Buried Secrets , que…