Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
Oskar Morawetz
Música
Compositor canadenc d’origen txec.
Estudià piano a Praga amb K Hoffmeister El 1940, quan els nazis ocuparen el seu país, emigrà al Canadà S’establí a Toronto, i el 1958 fou nomenat professor de composició i teoria a la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva jubilació el 1982 El 1971 fou guardonat per l’obra From the Diary of Anne Frank 1970, considerada l’aportació més important de la música jueva al Canadà Aquesta obra és representativa del seu estil neoromàntic i la seva preocupació per les tragèdies contemporànies A diferència d’altres compositors canadencs, no s’incorporà a l'avantguarda musical, si…
Hans Heinz Stuckenschmidt
Música
Crític i musicòleg alemany.
Estudià piano, violí i composició amb diferents professors particulars Durant els anys vint collaborà en publicacions musicals de diverses ciutats europees i es dedicà, també, a promoure concerts centrats en la música d’avantguarda L’any 1929 s’establí a Berlín per treballar en el "Berliner Zeitung am Mittag" 'Diari berlinès de migdia' Això li permeté assistir als cursos d’anàlisi d’A Schönberg El compromís amb la Nova Música i la solidaritat amb músics jueus li comportaren, l’any 1934, la prohibició d’escriure en publicacions alemanyes Malgrat que durant un quant temps continuà les seves…
Frente de la Juventud
Partit polític
Organització neofeixista juvenil extraparlamentària que sorgí a Madrid a finals de 1978 com a resultat d’una escissió de la secció juvenil de Fuerza Nueva [FN].
Aplegà uns 400 militants i tingué una notable influència en la ultradreta pel seu activisme Fou registrada com a partit el mateix any Al setembre de 1979 el collectiu Patriotas Autónomos barceloní procedent del Frente Nacional de la Juventud FNJ s’uní a l’FJ i fou encarregat de confegir les seves publicacions i propaganda Els dirigents foren José de las Heras president, Juan Ignacio González secretari general i Ernesto Milá vicepresident L’FJ assajà unilateralment d’esdevenir una avantguarda neofeixista “de carrer” d’FN i dur a terme les activitats que aquest partit no podia –o…
Emilio Vedova
Pintura
Pintor italià.
Autodidacte, exposà per primera vegada el 1936, amb una obra, influïda pel futurisme, figurativa amb un afany geometritzant El 1942 s’integrà a Corrente, grup d’artistes antifeixistes Collaborà amb la resistència i després de la guerra participà en iniciatives d’avantguarda, entre d’altres la signatura del manifest Al di là di Guernica i la creació del grup Nuova Secessione Italiana 1946, alhora que prosseguia les recerques sobre construccions dinàmiques i rítmiques en una hibridació de cubisme i futurisme, les quals derivaren des dels anys cinquanta vers una abstracció violenta…
Salvador Torrell i Eulàlia
Literatura catalana
Edició
Escriptor, llibreter i impressor.
Vida i obra Fou editor de les revistes “ La Columna de Foc ” 1918-20 i Reus, 1973 1923, entre d’altres Amb aquestes publicacions intentà donar un impuls a Reus a idees radicals amb una certa connexió amb l’avantguarda i amb Salvat-Papasseit com a model La seva obra primerenca queda en aquesta línia, tal com exemplifiquen els opuscles El fruit d’una passió 1918, Cercant la pau del cor 1918, Fritz i Emma 1922 i Buirac 1923 Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera En la postguerra continuà sent un important activista cultural i un…
,
Serge de Diaghilev
Economia
Teatre
Empresari teatral.
Estudià dret a Peterburg, però es dedicà al teatre i fundà la primera revista russa d’art Mir Iskusstva ‘El món de l’art’, 1898-1904 Un conflicte amb el Teatre Imperial de Peterburg el decidí a anar a París, on propagà l’art rus amb exposicions, òperes i, el 1909, amb ballets l’èxit fou tan gran, que formà una companyia pròpia els Ballets Russes de S de Diaghilev 1911 Confià les decoracions a pintors d’avantguarda Braque, Picasso, L Bakst, Matisse i els catalans Sert, Miró i P Pruna, i la direcció orquestral, a mans expertes P Monteux, E Ansermet donà pas a nous coreògrafs Fokin…
Miguel Ángel Asturias
Literatura
Escriptor guatemalenc.
Viatjà per Europa i s’establí a París, on estudià les civilitzacions precolombines i fou influït per l’avantguarda El 1930, any que publicà les Leyendas de Guatemala , retornà al seu país, on més tard fundà la Universitat Popular 1942 i s’orientà cap a la diplomàcia Amb El señor Presidente 1946, novella que denunciava la dictadura d’Estrada Cabrera, configurà el món de violència i embrutiment que desenvolupà després a Hombres de maíz 1949, la trilogia Viento fuerte 1950, El Papa verde 1954 i Los ojos de los enterrados 1960, Week-end en Guatemala 1956, El ahijadito 1961, Mulata de tal 1963, El…
Lleonard Balada i Ibáñez
Música
Compositor català.
Vida Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, on cursà piano i teoria El 1956 es traslladà als Estats Units, on estudià primer al New York College of Music i després a la Juilliard School les disciplines de composició i direcció amb V Persichetti, N Dello Joio i A Copland Posteriorment treballà en el departament de música de les Nacions Unides de Nova York i més endavant ocupà la càtedra de composició a la Universitat Carnegie-Mellon de Pittsburgh Pennsilvània Compongué sobretot música orquestral, en un llenguatge que delata influències del nacionalisme hispànic juntament amb elements…
Josep Maria Junoy i Muns
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Literatura
Poeta, periodista i dibuixant.
Germà consanguini d’ Emili Junoy i Gelabert De jove residí a París, on entrà en contacte amb els escriptors i pintors més significatius de l’avantguarda i feu de venedor de llibres i de marxant de pintura Entre altres revistes, dibuixà a Le Rire i a Papitu 1908-10, on publicà acudits de denúncia social i dels costums i altres d’anticlericals També collaborà a El Poble Català , Iberia , La Publicidad , La Veu de Catalunya i Vell i Nou , entre altres publicacions Fou un dels introductors de l’avantguarda a Catalunya, amb el recull Poemes i calligrames 1920, en què barrejà materials de…
,
art conceptual
Art
Avantguarda d’art que es caracteritza per la renúncia a l’obra d’art com a objecte (quadre, escultura, poema) o com a resultat.
L’obra és la idea, la reflexió, l’anècdota o simplement la constatació que l’artista exposa sobre uns determinats fets i que exigeix una reconstrucció mental de part de l’observador La manera de comunicar aquesta obra és la més directa cartes, impresos, revistes, fotografies, films, cintes magnetofòniques, etc És una evolució de l' art pobre arte povera i de l' art de la terra land art o earthworks També és conegut amb el nom d' art del cos body art Com a antecedent cal citar els ready-made de M Duchamp, orientats cap aquest tipus d’art de la idea Y Klein i P Manzoni en són també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina