Resultats de la cerca

S’inicià al departament d’esports de Radiocadena el 1982 Posteriorment treballà a Catalunya Ràdio 1990-2000 formant part de l’equip de retransmissions futbolístiques de Joaquim Maria Puyal El 2003 fou nomenat cap d’esports d’Ona Catalana i el 2005 s’incorporà a la redacció d’esports de Ràdio Barberà Des del 2006 és periodista del Grup Agbar i des del 2008, narrador de partits de futbol a Gol Televisión Ha collaborat amb la Sexta, el diari Avui i RAC1 És professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya

S’inicià al CH Badia 1990-93 i després jugà al CH Barberà 1993-95, el CH Sentmenat 1995-97 i el CHP Bigues i Riells 1997-2002 Guanyà tres Lligues Catalanes 1991, 1998, 2001, un Campionat de Catalunya 2001 i un d’Espanya 2001 Amb la selecció espanyola, aconseguí tres Campionats del Món 1994, 1996, 2000 i un d’Europa 1995 i també fou subcampiona 1993, 1999 i obtingué un tercer lloc 1991 continental En el Mundial del 1994 rebé el premi a la millor portera del campionat

Un fort aiguat collapsa part de la circulació viària de Barcelona i, entre altres efectes, obliga a suspendre els enlairaments de vols de l’aeroport La plaça Cerdà, una de les darreres grans obres realitzades a la ciutat, queda inundada per una tempesta que també causa forts perjudicis a diverses comarques, sobretot el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, la Segarra i la Conca de Barberà Els dies següents fortes tempestes continuen afectant les comarques catalanes, amb importants danys a les collites de raïm de l’Alt Penedès

S'edità, en català, a la ciutat de Mèxic entre els anys 1960-61 Promoguda pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, difongué textos de temàtica política Dirigida per Francesc Vicenç, fou en part elaborada i redactada a Catalunya, i en part a Mèxic Hi collaboraren Francesc Vallverdú, Jordi Solé Tura, Pere Ardiaca, Francesc Vicenç, Josep M Casstellet i Josep Solé i Barberà, entre d’altres Per problemes jurídics, canvià el títol després del quart número i s’anomenà Nous Horitzons Després passà a editar-se a França

Situació Vista del conjunt de la pedra amb la sepultura que hi ha estat excavada, d’extrems arrodonits, amb la capçalera lleugerament més ampla J Barberà Aquesta tomba es troba al paratge anomenat amb el mateix nom, on precisament hi ha una font molt coneguda per la majoria de cardonins L’enterrament es troba isolat en un bloc petri partit i decantat a causa del procés erosiu, al marge del pujolet allí existent Long 1°39’25” — Lat 41°55’00” S’hi arriba agafant la carretera que sortint de Cardona condueix al santuari del Miracle A uns 100 m hi ha un camí ben fresat que davalla vers l’esmentada…

Situació i presentació Té una forma allargassada de NE a SW i confronta al N amb els termes de Llorac i Talavera aquest darrer, de la comarca de la Segarra, al NE amb Argençola, a l’E amb Sant Martí de Tousi, al SE amb Bellprat tots tres municipis, de l’Anoia, a l’W amb Savallà del Comtat i amb Conesa i al S amb les Piles La vila de Santa Coloma de Queralt és emplaçada en plena vall del Gaià, riu que travessa el nucli Aquesta vall és tancada a tramuntana pel cim de la Moscallona 791 m i per les serres de Montargull i de Montfred entre els 791 i els 834 m a ponent, pel coll de Rauric 780 m i l…

Situació i presentació És situat a la banda nord-oriental de la comarca, gairebé al bell mig de la subcomarca de Santa Coloma de Queralt Confronta amb els termes de Bellprat, a l’Anoia E, de Pontils SE i S, de Sarral, en el seu agregat de Vallverd SW, de Conesa W i de Santa Coloma de Queralt N El territori, molt accidentat, és limitat en el seu sector sud-oriental i en sectors meridionals pels vessants de la tossa de Montclar 948 m dins la serra que separa les valls del Gaià E dels rius de Vallverd i d’Anguera W És a la banda meridional on hi ha les majors altituds entre 700 i 924 m El sector…

Situació i presentació És situat a la banda sud-occidental de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, o riu de Milans, capçalera del Francolí Confronta amb els termes de Vimbodí NE, E i SE, Prades, al Baix Camp S, Vilanova de Prades SW, el Vilosell W i amb un petit sector de Vinaixa N, els dos últims municipis de les Garrigues El municipi és accidentat, d’una banda, pels vessants orientals de la serra de la Llena, on els cims entre 650 i 900 m fan de partió amb els termes de Vilanova de Prades al S i el Vilosell a l’W d’altra banda, és accidentat pels vessants septentrionals de les…

Situació i presentació És situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades Baix Camp per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W Priorat, i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N Garrigues El territori s’estén pels vessants meridionals de la serra de la Llena, on es troben els punts més alts d’aquesta serralada entre 800 i 1000 m d’altitud, que fan de partió amb la comarca de les Garrigues la Tossa o la punta del Curull 1 021 m d’altitud i l’Abella 1…

Situació i presentació És situat a la part septentrional de la comarca, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs, a la vall del Riu Corb Limita al N amb Llorac, a l’E amb Santa Coloma de Queralt, al S amb Conesa i a l’W amb Vallfogona de Riucorb El territori és molt accidentat 848 m a la Serra Teixonera, a la part meridional, i 843 m a les Obagues, a la part septentrional és drenat per la rasa d’Ardés, actualment de Mates o de Savallà, i pel barranc de Segura, que desguassen per l’esquerra al Riu Corb, al pont d’Albió, al municipi de Llorac El terme comprèn els nuclis de Savallà del…